Fa més de cinc anys que en Joan Mas, de la Garriga, és corresponsal de l’agència Efe a Israel i Palestina i viu en primera línia l’impacte dels atacs sense precedents de Hamàs i la resposta d’Israel. “La situació és de trauma nacional, de xoc. I també molta indignació per la gestió que han fet els serveis d’intel·ligència i el govern. El fet que no ho poguessin preveure quan és el país que teòricament té les millors tecnologies militars, té l’exèrcit més potent de l’orient mitjà, unes tecnologies d’espionatge desenvolupadíssimes per poder-se anticipar a tot un seguit de coses. Això els va passar absolutament per alt. Tota la noció que tenien els israelians de seguretat, com a país fortalesa, s’ha ensorrat completament”, assegura.
Mas diu que al país es parla d’errors d’interpretació. “Els serveis d’intel·ligència no s’esperaven que Hamàs pogués actuar així. De fet, pensaven que Hamàs els estava transmetent senyals, de forma indirecta, per poder coexistir. I una cosa que ha desconcertat tothom i també a mi mateix és la forma en què s’han produït totes aquestes massacres a les comunitats israelianes de la frontera amb Gaza. És tot un modus operandi que no és comú en els grups armats i els moviments polítics palestins. Sí que hi havia guerrilles, grups armats, però no hi havia aquesta forma d’acarnissar-se perpetrant aquest tipus d’abusos contra població civil. És una cosa que als periodistes internacionals ens ha sorprès.”
El reporter garriguenc explica que molta gent a Israel estan tancats a casa. “Com que hi ha aquest estat d’alerta, pràcticament no hi ha cotxes al carrer. Però, a la vegada, hi ha uns 360.000 ciutadans que han estat cridats a l’exèrcit i estan pendents de si han d’entrar en combat.” Mas té clar que la resposta d’Israel serà dura. “El cop que ha rebut ha estat molt fort i Israel, com a doctrina militar, aplica el que ells en diuen dissuasió militar, que és actuar amb molta més força.” Però admet que la presència d’hostatges pot influir en l’ofensiva per terra. “Hamàs s’ha endut entre 100 i 150 captius a dins de Gaza i qualsevol ofensiva els pot afectar. Són israelians que vivien a les comunitats perifèriques de Gaza, però també estrangers, com ara treballadors migrants.”
Mas també situa els fets en el context polític. “Israel està aplicant l’ocupació militar més llarga de la història moderna sobre territoris palestins com Cisjordània. Hi ha un govern d’extrema dreta que té ministres que parlarien directament d’eliminar la població palestina, de fer-los fora de la terra on van néixer.” I sobre Gaza, recorda que Israel aplica un bloqueig pràcticament total des del 2006.
“Israel, fins avui, l’únic que ha fet és mantenir-los aïllats. Ha fet de Gaza una presó a cel obert aplicant una forma de càstig col·lectiu segons moltes organitzacions de drets humans. Llavors, Gaza està absolutament empobrida, és un dels territoris més densament poblats del món.” I parla de la situació que copsat en alguna visita. “No hi havia cap esperança ni cap sortida i també hi havia molt descontentament cap a la forma de governar de Hamàs, que governa Gaza d’una forma molt autoritària. Aquest estiu hi ha hagut protestes que han estat reprimides. Molta gent vol marxar, emigrar cap a Europa. La situació de Gaza és impossible i la forma en què ho ha gestionat Israel ha estat d’escanyar-los i no anar a les arrels del conflicte. I ara li ha explotat a la cara.”
