ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jonatan del Amo Banuls, de 46 anys i de Caldes, coordina el Banc de Llavors del Vallès Oriental, dipositat al Museu de Ciències Naturals de Granollers, i és un dels impulsors de La Panotxa, associació per al foment de l’agroecologia.
A què es dedica el Banc de Llavors del Vallès Oriental?
Tenim dos objectius molt clars. Per una banda, la conservació de varietats agrícoles que anem trobant. Servim de còpia de seguretat perquè, malgrat que ens sembli que ja les tenim totes, encara en continuen apareixent. Aquesta setmana mateix, a Palou, vam trobar-nos amb un pagès que té una bona pila de varietats d’allà mateix, de Palou, i són totes molt interessants. I el nostre altre objectiu és més divulgatiu i de reintroducció d’aquestes varietats a la comarca.
Com es fan aquestes còpies de seguretat de les llavors?
Cada espècie té les seves peculiaritats. Un cop extreta la llavor i quan està ben seca, una part la congelem. És el que en diem congelació a llarg termini, que tranquil·lament és viable durant 50 anys o més. I hi ha una altra part que la guardem en frigorífics, el que en diem conservació de curt termini, que serà la llavor que donarem als productors i a les persones particulars que s’hi interessin per cultivar-les.
Doni’m exemples de varietats. Al supermercat, a tot estirar, hi ha tres o quatre tipus de tomàquets.
La plana del Vallès és un territori molt ric en varietats hortícoles perquè, tant pel clima com per l’accés a l’aigua, se n’han cultivat moltes. Per això hem trobat moltíssimes varietats de mongetes o de tomàquets, les dues estrelles de l’horta. Per exemple, el tomàquet pometa, el de cor de bou, el de Montserrat… Hi ha tomàquets vermells, tomàquets roses… I, de tomàquets de penjar, n’hi ha una bona pila. Abans gairebé cada masia tenia la seva varietat perquè són seleccions que es feien al llarg de generacions i generacions per una mateixa família. I de mongetes, n’hi ha moltísismes, més enllà de la del ganxet que és la més coneguda: hi ha la del carall, que és molt interessant, la mongeta llaminera, la de la neu, la de Crist…
Hi ha alguna varietat conservada al Banc de Llavors que li faci més il·lusió?
Personalment, hi ha un enciam negre que justament es mantenia en una masia on vaig viure a Palau-solità i Plegamans que es diu Can Po. Aquest enciam negre és d’hivern i és molt interessant, molt gustós. Li tinc una estimació personal perquè el vaig heretar en aquella casa quan el masover es va morir. Però és que això mateix passa tot sovint. Les del Banc de Llavors són varietats que guardaven la gent gran i que corrien perill de perdre’s per sempre. Hi ha estudis que demostren que el 75% de les varietats agrícoles antigues ja s’han perdut arreu del món. I s’han perdut perquè la gent gran no han tingut relleu als camps i perquè l’agroindústria fomenta varietats molt concretes, molt comercials, amb les seves patents. Hi ha un tema legislatiu força complex al voltant de la varietats que beneficia, com sempre, les multinacionals que busquen el que trobem al supermercat. O sigui, poques varietats, uns productes molt homogenis i que s’han de conservar bé amb el transport perquè sovint es cultiven molt lluny d’aquí. Al final, però, aquests tomàquets no tenen gaire gust. No es pot comparar un tomàquet de súper amb un tomàquet de varietat antiga.
Qualsevol pot demanar llavors al Banc de Llavors per al seu hort?
Sí.
No cal res?
No hi ha cap condició, donem llavors sense demanar res a canvi. També cal dir que no sempre tenim disponibilitat de totes les llavors. De tomàquets, per exemple, se’n faciliten molts planters a la Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana. A més, ens agrada que aquestes llavors promoguin l’autosuficiència perquè són llavors que es poden guardar, no pas com les híbrides.
{{ comment.text }}