Després de 29 anys de regidor a Granollers, Jordi Terrades és el nou secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat.
Ja ha tingut algunes trobades amb alcaldes del Vallès Oriental com Mollet o Sant Celoni. Què li han demanat?
A Mollet i Sant Celoni i amb d’altres com Canovelles. Fonamentalment, han estat per parlar de temes urbanístics i d’habitatge, un dels elements fonamentals per al president Illa.
El seu coneixement de la comarca ajudarà a desbloquejar projectes pendents?
Les relacions són fluides amb tots els representants municipals de Catalunya. És veritat que amb aquests alcaldes i alcaldesses hem compartit molts anys de projectes al Vallès Oriental però això no vol dir que hagin de tenir un tracte preferent.
El consell de ministres ha aprovat les encomanes de gestió a la Generalitat per millorar accessos a l’AP-7. Hi ha actuacions a la Roca, Parets i la Batllòria previstes. Quin és el calendari?
L’objectiu és que en aquesta legislatura tinguem totes aquestes actuacions acabades o en un estat d’execució molt avançat. El govern nomenarà un responsable tècnic de cadascuna d’aquestes encomanes de gestió. Ara, obtindrem els estudis previs que havia fet el Ministeri per veure si s’adeqüen als treballs que havia fet també la conselleria per encarregar els estudis informatius previs a encarregar el projecte i fer les licitacions posteriors.
Com arriba cada dia al despatx?
Baixo amb Rodalies. Arribo millor amb tren que amb cotxe.
Precisament, vostè serà a les negociacions del traspàs de la xarxa de Rodalies.
Abans de final d’any, hi ha d’haver ja uns primers esborranys de la futura societat mixta que es constituirà entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat i s’han de començar els treballs tècnics de la primera línia que es traspassarà, que és l’R1, la del Maresme. És un procés complex des del punt de vista de les garanties que els treballadors i treballadores de l’operadora raonablement demanen i pel traspàs de la infraestructura. És un sistema on passen trens de rodalies, regionals, de mercaderies… Haurem de negociar també les inversions a la xarxa que hauran d’acompanyar aquest traspàs. S’ha de garantir que el traspàs de la infraestructura es faci amb les millors condicions d’inversió perquè la nova operadora pugui garantir un servei òptim als usuaris.
Després de l’R1 vindrà l’R3?
D’entrada, es va decidir començar per aquelles línies que no són d’interès general i, sí, després de l’R1 ve l’R3.
L’R3 necessita inversions per posar-se al dia…
Ja s’està desdoblant el tram entre Parets i la Garriga i es treballen els estudis informatius de la resta de la línia fins a Vic. Les obres ferroviàries mai són ràpides però l’important és que l’actual govern d’Espanya hagi iniciat aquests passos previs que ens permetran tenir projectes executius i fer les licitacions.
Com s’imagina l’R3 en un futur?
Ha de tenir la configuració de metro del Vallès Oriental, segur.
Saben quan es farà el segon tall previst per les obres de l’R3 entre Parets i la Garriga?
Ara tenim una obra molt important en marxa: l’adequació del túnel de Roda de Berà per al corredor del Mediterrani. És un tall que afecta milers d’usuaris i fins que aquestes obres no estiguin acabades jo veig difícil que puguem fer un tall a l’R3. Hem de compassar les diferents obres, també per les mesures alternatives de transport.
Per tant, no serà fins al març de 2025?
És probable. Hem d’acabar de tancar-ho amb Adif. En tot cas, les obres de desdoblament van al ritme previst.
Què faran amb la idea que tenia el govern anterior de fer una línia entre Barcelona i l’aeroport gestionada per FGC des de Barcelona i que deixava l’R2 sense l’actual connexió directa?
Estem estudiant amb Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat que, a part de la llançadora, la comarca del Vallès Oriental, que ara ja arriba a l’aeroport, però també el Vallès Occidental, tinguin connexions directes amb l’aeroport. Per connectar l’R4 amb l’Aeroport directament s’ha de fer una obra que està prevista i que es licitarà properament.
També creuen interessant la connexió de les línies R8 i R4 per poder anar amb tren de Granollers a Terrassa?
El Ministeri ha encarregat els estudis informatius. Hem d’esperar que estigui fet.
En les encomanes de gestió aprovades pel Consell de Ministres també hi ha la del tram del quart cinturó entre Terrassa i Sabadell. Com ho gestionaran?
Igual que amb la millora d’enllaços a l’AP-7, es designarà un encarregat o encarregada d’aquesta obra que començarà a fer la tramitació: els estudis informatius previs, l’exposició pública, la redacció d’un projecte executiu i la licitació amb l’inici de les obres. El propòsit és que en aquesta legislatura, fins al 2027, tot el procés estigui fet i, si comencen les obres, perfecte.
Com ha de ser el tram entre Terrassa i Sabadell?
Una via de dos més dos. Els estudis informatius ho acabaran definint.
Vostès la farien arribar fins a Granollers?
El president Illa, en la campanya electoral, va defensar la necessitat que aquesta via arribés fins a la C-60. Però tenim 42 diputats i diputades i amb els partits que van donar suport a la investidura es va deixar clar que la B-40, aquesta legislatura, no arribarà a la Roca. No s’iniciarà cap tipus de treball.
Si un dia tenen 68 diputats el quart cinturó arribarà a la Roca?
Si un dia tenim 68 diputats i, en funció de com evolucioni la mobilitat al territori, ja en parlarem. Al damunt de la taula, tenim reptes importants que afectaran la mobilitat, com la posada en marxa de l’estació intermodal de mercaderies de la Llagosta, que ja està molt avançada. Permetrà que les mercaderies que ara surten cap a Europa o venen d’Europa amb camions i que congestionen ja alguns trams de l’AP-7, es moguin per tren. Però, és clar, els productes que es fan a les nostres factories hauran d’arribar per carretera fins a la Llagosta i això afectarà les principals vies que hi porten, com l’AP-7 i la C-17. Veurem com es comporta la infraestructura.
Com veu la possibilitat d’algun sistema de pagament a l’AP-7?
El debat s’ha d’obrir per a tot l’Estat perquè hi ha moltes infraestructures que són titularitat del govern d’Espanya. No som partidaris de fer proves a Catalunya. Catalunya va tenir molt temps autopistes de peatge quan altres zones del territori espanyol no les tenien.
Quina solució proposa per la ronda Sud de Granollers. Es pot anar més enllà?
Em consta que l’alcaldessa Alba Barnusell ja ha demanat reunió amb la consellera Núria Parlon, que és la titular del Servei Català de Trànsit. La voluntat és que allò que havíem estat defensant i lluitant en el passat recent, el control de la prohibició del pas de camions d’alt tonatge, pel tram urbà sigui efectiu al més ràpid possible. El gran problema que hi havia era l’ús de la ronda per part de vehicles pesants. Els que fan servir l’estació de mercaderies ens fa la sensació que són molt disciplinats però encara n’hi ha que se salten la prohibició. Per això, es demanava que els sistemes de control s’implantin com més aviat millor.
El més efectiu són càmeres amb lectors de matrícula?
Exacte.
El tram urbà podria passar a ser titularitat de l’Ajuntament?
És una qüestió que s’hauria d’analitzar però ara mateix no està damunt de la taula. Caldria analitzar el conjunt de la mobilitat en aquesta zona del Vallès Oriental perquè no té només la funció de trama urbana.
S’havia parlat de les calçades laterals de l’AP-7 per unir la Interpolar amb la C-35 entre la Roca i Cardedeu. Es manté?
Les reserves urbanístiques hi són i no hi haurà desqualificacions urbanístiques. Tampoc en les ha plantejat l’Ajuntament de Granollers però en aquests moments no és damunt la taula com una prioritat d’inversió.
L’AP-7 podria assumir aquest trànsit de pas que ara creua per la ronda Sud?
Quan es van aixecar els peatges ja el va fer, aquest paper, i es va notar una reducció del trànsit. És veritat que l’autopista, en els darrers mesos, s’ha tornat a congestionar i pot fer que hi hagi gent que torni a fer servir aquesta ronda com a bypass. Sobretot gent que viu al Maresme i ve a treballar a polígons de Granollers o de l’entorn.
En quin moment està el pla director del circuit?
Es va aprovar inicialment al juliol, ha de sortir a exposició pública i seguirà la seva tramitació.
Quin paper ha de tenir?
L’interessant d’aquest pla és que s’estan programant moltes hectàrees per a activitat industrial i econòmica. I la mateixa quantitat de sòl per a activitat econòmica també es preservarà com a zona de connector biològic entre la serra de Llevant i de Ponent. El que interessa és la creació de sòl perquè s’hi puguin situar empreses, que vol dir ocupació i generació de riquesa.
Mantindran el procés de regularització de terres i cases a Gallecs?
No l’aturarem ni el modificarem.
L’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí està aprovat des del 2002 però no s’ha creat cap element de gestió. Què preveuen?
Aquest és un problema que afecta molts altres indrets de Catalunya. Es gestionen bé el que serien els parcs però en aquestes figures intermèdies, que no arriben a parc, el problema que hi hagut és que les eines de gestió no han estat suficientment dotades. Per tant, un dels reptes que tindrà aquesta Conselleria és dotar de les persones i dels recursos econòmics per poder gestionar correctament aquestes zones de protecció. Treballarem conjuntament amb les diputacions i els ajuntaments.
A Caldes han insistit en el projecte de carril bus a la C-59.
Està en exposició pública. Crec que resoldrem les possibles al·legacions, si n’hi ha, abans que acabi aquest any per tal que sigui una de les actuacions que pugui tenir cabuda dins dels pressupostos del 2025. Igual que la variant de Sant Feliu de Codines, l’estudi informatiu de la qual està en exposició i creiem que estarem en condicions de resoldre les al·legacions abans d’acabar l’any per tal de poder aprovar, en aquestes tres mesos que ens queden, el projecte executiu i iniciar la licitació l’any que ve. I, depenent de quan es faci l’adjudicació, les obres poden començar a finals d’any o primers del 26.
Diu que la C-17 ha d’assumir part del trànsit de mercaderies de la nova terminal de la Llagosta. Es preveuen més accions en aquesta via per afrontar-ho?
Haurem de veure com es comporta la mobilitat. Si són vies que s’acaben congestionant, s’haurà d’actuar.
Col·lectius ciclistes demanen una connexió entre Granollers i Cardedeu.
Hi ha un pla de la bicicleta dividit en dues fases. La primera, que s’està complint raonablement bé, s’acabarà el 2025 i la segona anirà del 2025 al 2030. Aquest carril està previst en la segona.
I hauria d’anar més enllà de Cardedeu?
Hi ha un tram de la C-35 aprofitant les obres que s’estan fent a l’entorn de Sant Celoni i el que queda és l’altre. La planificació i els recursos econòmics que comportarà estan previstos.
Quins plans tenen per impulsar l’habitatge?
El president Illa ha anunciat un pla d’inversió molt potent per a la posada en disposició d’habitatge de protecció oficial de lloguer. Actuarem posant a disposició, tant d’operadors públics com privats, tot el sòl que en aquests moments està qualificat de solar i que per tant no necessita cap altra tramitació urbanística per iniciar la construcció. Mobilitzarem al voltant de 1.100 milions d’euros anuals en aquesta legislatura. El president ha posat com a objectiu que s’haurien de construir uns 50.000 habitatges d’aquestes característiques d’aquí al 2030. Doncs d’aquí al 2027, la voluntat és que hi hagi l’inici i acabament d’entre 20.000 i 25.000 habitatges. Per això, el president ha fet una crida als ajuntaments. La primera convocatòria a través de la reserva de sòl serà el febrer del 2025. S’intensificaran les converses amb el govern d’Espanya per disposar dels seus terrenys i tot el sòl disponible de la Generalitat passarà a integrar aquesta reserva pública de sòl. Amés, l’objectiu és reduir en un 50% el temps amb les modificacions legals necessàries i amb l’establiment d’una llicència bàsica. En aquest aspecte és clau la col·laboració público-privada La Generalitat s’ofereix als promotors privats per llogar o comprar totes les seves promocions d’obra nova destinades a habitatge públic en zones de forta demanda. Garantirem el finançament tou de l’Institut Català de Finances a totes les promocions de construcció de nous habitatges públics amb una primera línia de 500 milions d’euros anuals.
Molts joves es queixen que, si volen comprar, no poden fer front a l’entrada.
Per això crearem un fons públic d’emancipació dotat de 500 milions durant cinc anys per finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges per a joves menors de 35 anys i garantirem la reserva de 500 milions anuals més per ajudar les famílies en el pagament del lloguer i per adquirir 1.700 habitatges de segona mà per evitar desnonaments. Hem d’agilitar tot el procés de llicències d’obres dels ajuntaments, que també han d’agilitar les seves actuacions. Igual que la Generalitat.
Alguns ajuntaments potser no tenen recursos per fer-ho.
Donarem assistències tècniques amb finançament perquè puguin contractar més personal per agilitar la concessió de llicències.
Granollers ha demanat reiteradament poder gestionar el parc d’habitatge de la Generalitat a la ciutat.
Sempre he cregut en la proximitat i si les oficines locals d’habitatge estan ben dotades i tenen capacitat de gestionar el parc públic, es poden establir convenis amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Quins plans tenen per fer front a la sequera?
Hem de tenir la infraestructura adequada per tal de gestionar l’oferta i la demanda. Hem de gestionar la demanda, però hem de tenir la suficient oferta, primer per tenir aigua de boca perquè cada cop som més persones les que vivim a Catalunya. D’aquí a 15 o 20 anys serem la Catalunya dels 10 milions i tenim infraestructures pensades per a la Catalunya dels sis milions. Hem previst inversions potents en els propers tres o quatre anys per no dependre de si plou o no plou. Això passa per dessaladores, per noves captacions d’aigua, per la regeneració d’aigua… Hi ha un compromís clar del govern del president Illa i la consellera Paneque per tal que totes aquestes infraestructures estiguin operatives com a molt tard l’any 2027.
El calendari d’implantació de les zones de baixes emissions de Granollers i Mollet continuarà a l’1 de gener de 2025?
Sí. Anirem acompanyant els ajuntaments per acabar de perfilar i millorar allò que calgui, però la implantació segueix. No vol dir que l’1 de gener de 2025 els vehicles ja no puguin accedir a aquestes zones. Haurem de veure, igual que amb la gran mobilitat també en la micromobilitat, el que passa a les ciutats. I estem oberts a les avaluacions que corresponguin amb els ajuntaments obligats a implantar les zones.
