ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
El molletà Josep Gordi, de 62 anys, ha estat professor de la Universitat de Girona. Ara que s’ha jubilat difon la importància dels arbres, el bosc i el paisatge en conferències, mitjans de comunicació i internet.
Per què la seva passió pels arbres i el paisatge?
Des de sempre he establert un vincle emocional i crec que ho havia de retornar amb temps d’estudi i de divulgació.
Vostè defensa que els arbres i els boscos són curatius.
Evidentment, com la natura. El contacte amb ella, amb els boscos i amb els arbres, ofereix elements curatius des de tots els punts de vista. És físic, perquè camines. És mental o psicològic, perquè relaxes les teves constants, el batec del cor, la pressió arterial, les aspiracions… I també és espiritual perquè és saludable.
Què cal trobar al bosc?
El bosc és casa nostra, però ens n’hem anat allunyant. Si tenim present la història de la humanitat, des que l’Homo sapiens trepitja la terra, el 99% del seu temps l’ha passat al mig de la natura. Ha dormit en coves, ha buscat fruits i arrels als boscos, ha caçat, s’ha mogut… La societat urbana hem anat una mica perdent aquests lligams ancestrals, però continuen latents a dins nostre.
Les ciutats mimen els seus arbres?
Com tot, és susceptible de millorar. Afortunadament, cada vegada més hi ha consciència que els arbres a ciutat tenen un doble factor beneficiós: ens generen ombra i capten l’anhídrid carbònic que expulsen transports i indústries, purifiquen l’aire. Els arbres ofereixen molts avantatges per a la vida urbana. Com Ildefons Cerdà va establir fa molts anys, tots els carrers haurien de ser plens d’arbres i, cada un cert espai, caldria un parc, un lloc on poder-nos refugiar, trobar, jugar… Les ciutats van en aquesta línia i valoren els arbres no pas com un element ornamental sinó com un element beneficiós per al seu equilibri quant a sorolls, gasos i, sobretot, salut de les persones.
Per què són importants els arbres en el canvi climàtic?
Són un recurs sostenible, si ens escalfem amb llenya, estella o pèl·lets, deixem de consumir combustibles fòssils. Per tant, deixem d’emetre alguns gasos a l’atmosfera. A més, els arbres capten el CO2 i són un embornal, emmagatzemen aquests gasos. Com més arbres, millor. Un dels grans problemes a escala mundial és la desforestació, la pèrdua d’arbres i boscos que altera l’equilibri i fa que hi hagi més gasos a l’atmosfera, amb el que significa d’escalfament.
A Catalunya han crescut les hectàrees de bosc el darrer segle… Per això hi ha tants grans incendis?
Els boscos mai no són un problema. És evident que l’escalfament provoca que els boscos pateixin més i que amb més sequeres siguin vulnerables als incendis. Però el que hem de fer és gestionar-los i no només pel que fa a treure’n profit en forma de fusta, sinó gestionar-los paisatgísticament. Tots els experts en incendis reclamen una estructura paisatgística diferent, que faria que no hi hagués grans incendis. A la Mediterrània hi ha hagut foc al bosc sempre, i sempre n’hi haurà. Això forma part de la nostra estructura ecològica. Però ara el que cal és fragmentar el paisatge introduint vinya, conreus… Cal donar pes a l’agricultura.
Caldrien més pagesos?
Evidentment. Com a país, no ens podem permetre perdre ni un sol pagès. Al contrari, n’hauríem de guanyar. Tota terra treballada, cuidada, a més de produir-nos aliments de proximitat, que és fantàstic, són gent que estan a sobre del territori, que ajuden a mantenir l’espai, que es guanyen la vida… Això és molt positiu. Els governs haurien de fer tot el possible per evitar que plegui cap pagès i també afavorir que n’entrin de nous.
És optimista o pessimista amb el canvi climàtic?
Ens hi haurem d’adaptar. No queda altre remei. Poc o molt, ens hi haurem d’adaptar.
Josep Gordi, doctor en Geografia i autor del blog ‘Arbres i paisatge’ / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}