ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Josep Lluís Camacho, de 65 anys, és físic i treballa a l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) des del 1980. Després de voltar arreu com a meteoròleg i passar un temps a Ginebra, Camacho treballa a Barcelona i viu a l’Ametlla.
La Xarxa de Productes de la Terra i el Consell Comarcal organitzen, aquest dimarts a Palou (Granollers), una sessió titulada “Clima i temps al Vallès Oriental” en què vostè participa com a meteoròleg. I li toca definir com és el clima de la comarca…
Com diem els que vivim a l’Ametlla o a la Garriga, el Vallès Oriental és com la Toscana. Ho sento pels d’Osona, però el nostre clima és com el de la Toscana. És una barreja perfecta de temperatures suaus, de pluges correctes i de bona terra. Es tracta d’un clima per a l’agricultura molt adequat, molt adient per als cereals i per als arbres fruiters. És un paradís.
Aquest clima toscà està canviant?
Sí, sí, sí, això està constatat. Els que tenim uns quants anys hem viscut un altre clima. Hem viscut climes també molt agradables, però els hiverns eren molt més freds i els estius eren més curts. Pel que fa a les precipitacions, al Mediterrani sempre hi ha fluctuacions. Abans, podríem dir que plovia més perquè potser hi va haver un període més humit del que és habitual entre els anys 50 i els 80. Però això també ha passat a l’Àfrica. Va ser una mena de període molt òptim de precipitacions. Ara tot està molt erràtic: de cop i volta, una sequera molt forta i, també, cops de pluja forts.
Aquest temps “erràtic” de massa pluja o massa poca serà l’habitual i caldrà adaptar l’agricultura?
Una sequera tan forta com aquesta la vam tenir al primer quart del segle XIX i va coincidir amb les guerres napoleòniques, Ferran VII i els problemes que hi havia llavors a la Península. Hi va haver una mena de tempesta perfecta que va impactar molt la població. Això pel que fa a precipitacions, però mirem també les temperatures i és clar que estan canviant. Ara ja són, de mitjana, més altes i a l’estiu tenim cops de calor molt forts. Ja ho hem observat el 2022/2023, que podem qualificar de totalment excepcional. Els cops de calor tan forts impacten molt a l’agricultura i, per tant, caldrà fer les mateixes feines amb dosificacions del rec i canviant calendaris de plantació, collita, etc. Els pagesos també hauran de treballar altres conreus o plantar a més alçada. Pensi també que és molt important la vernalització, o sigui, que els freds de l’hivern matin cucs, plagues, malalties… El fred és necessari als nostres camps. Els canvis podran ser graduals, però tots els pagesos i ramaders s’han de replantejar el calendari de feines al camp.
I l’aigua?
Hi ha un factor antropogènic molt clar. Cada vegada som més, cada vegada cal més producció i l’aigua és la mateixa o fins i tot menys, si hi ha períodes de sequera. Necessitem una gestió més acurada de l’aigua.
Què prediuen els models matemàtics de l’Aemet de la sequera que patim? Què és el que vindrà?
Els models matemàtics no són exactament els mateixos models que s’apliquen per a la predicció del temps. Tenim una fiabilitat alta del que passarà en dècades o en dos, tres, quatre o cinc anys. Però saber el que passarà aquest estiu és molt més complicat. I què passarà aquest estiu? Doncs que farà calor i per sobre del que considerem normal els darrers 30 anys. Si no és que es registra un fenomen extraordinari, farà molta calor. Tindrem un anticicló molt fort i els bloquejos que normalment s’hi donen, una expressió normal de l’estiu, i tindrem un mínim de pluges.
Vostè és optimista o pessimista amb el canvi climàtic?
Penso que som humans i que ens haurem d’espavilar. Hi ha matèria per estar preocupat? Evidentment, perquè canvia el clima, perquè cada vegada som més i perquè els recursos són els mateixos o, a vegades, fins i tot minven. Tenim un problema, doncs anem a solucionar-lo i que això no ens paralitzi.
{{ comment.text }}