ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Josep Maria Saurí, de 62 anys, és un dels fundadors de l’acabada de crear Associació de Pastors del Montnegre i el Corredor. És el propietari de Can Terrades de Fuirosos, a la Batllòria, amb unes 600 ovelles i més d’un centenar de cabres.
Per què cal una associació de pastors al Montnegre i el Corredor?
Perquè la ramaderia extensiva, o sigui, la basada en la pastura del sotabosc i els prats, és la nostra feina i més que una feina és la nostra forma de vida. La nostra professió perilla i ha anat a menys, però d’altra banda també veiem que la societat valora els serveis que podem donar. Tenim futur. Amb l’associació volem que s’escolti la nostra veu i defensar el nostre ofici.
En queden gaires pastors al Montnegre i el Corredor?
D’ovelles i cabres, en quedem pocs. Tenim dos o tres ramats una miqueta grossos i uns quants molt més petits. Comparat amb el que hi havia hagut és poca cosa.
Vostè té un ramat de 600 ovelles i un altre amb més d’un centenar de cabres.
No es poden considerar ramats grossos. Són un ramat mitjanet, però per al nostre territori està bé.
I surt a compte?
Això és el que anem arrossegant els ramaders: podem dir que fem les paus. La rendibilitat econòmica ha anat molt cap avall. En els últims anys, la covid, la Guerra d’Ucraïna i la sequera, que ja va camí dels tres anys, no han ajudat gens.
A propòsit de la sequera, sense pastura han portar farratge de fora.
Procurem basar l’alimentació dels nostres animals en les pastures, per això anem desplaçant els ramats. El que passa és que quan hi ha poc menjar, a les ovelles o les cabres que estan criant les hem d’ajudar. I això provoca que haguem de comprar farratge, que ara mateix està caríssim. És una ruïna. Esperem que això sigui circumstancial i que no duri gaire més, perquè, amb aquests preus, no només nosaltres sinó també els de la resta de Catalunya no podran tirar endavant.
On compren el farratge? Em sembla que la Cerdanya, d’on en sortia molt, està igual d’eixuta que aquí.
Nosaltres fem ramaderia ecològica i per això hem de comprar farratge ecològic, que encara és més car. El comprem a través de cooperatives agrícoles. Abans de la sequera un camió d’alfals valia uns 1.500 euros, ara val més de 3.000.
Carai.
Sí, sí. És caríssim. És molt exagerat. Tindrem uns ajuts especials de la Generalitat però, si arriben, no sé si ens solucionaran el problema. Esperem que això s’acabi, la sequera no serà eterna.
Un bomber em deia que per tenir cura dels boscos i que no cremessin tant caldria que la gent mengés més xai i cabrit i menys porc i pollastre. Els ramats d’ovelles i cabres eviten que els boscos siguin bruts.
Justament nosaltres treballem en aquesta línia. La societat i una part de l’Administració s’adonen que la ramaderia extensiva és una eina imprescindible per reduir el risc de focs forestals. De fet, nosaltres estem pasturant a zones estratègiques per prevenir incendis. Per això ens donen uns ajuts, que són baixos, però, vaja, per alguna cosa es comença. Ja estem pasturant en zones que ens han delimitat els mateixos bombers per reduir el risc de foc al Montnegre.
Com convenceria algú perquè s’animi a fer de pastor?
Mireu, quan jo m’hi vaig dedicar, ara farà uns 30 anys, em van dir: “Què fas? Si això s’acaba!” I no s’ha acabat. La ramaderia extensiva és un ofici que no s’acabarà. Els pastors no desapareixeran. A tot Europa n’hi ha. A França, per exemple, la figura del pastor està molt, molt, molt ben valorada i tenen moltes ajudes i consideració social. Allà, amb un ramat de 200 o 300 ovelles al Pirineu viuen perfectament, i aquí ja és gairebé impossible. Però és que això ha d’arribar aquí. La gent jove que comença a dedicar-s’hi han de ser optimistes: anirà a millor.
{{ comment.text }}