El 66,6% de la població de joves del Vallès Oriental, entre els 16 i els 30 anys, reconeix que conviu de manera quotidiana amb l’estrès. I una proporció significativa ho fa amb l’ansietat i l’angoixa (39,7%), l’insomni (34,3%) o la tristor (34%). A més a més, el 26,8% sent desil·lusió pel futur i el 21,5% respon que sent apatia i que tot li és igual.
Són algunes de les conclusions finals de l’estudi Experiències, relats i sentits en relació amb la salut mental dels joves del Vallès Oriental, que ha fet al llarg de dos anys la Dula, el programa Ocell de Foc al Vallès Oriental, a partir d’enquestes a 832 joves i tallers presencials a diversos municipis en què han participat 170 persones.
La Dula és un projecte que lidera la direcció general d’Economia Social i Solidària de la Generalitat per fer front al creixent malestar juvenil vinculat a la salut mental lleu i moderada. Fa uns dies, Clara Castaño, membre d’Abilis i de l’equip tècnic de la Dula, experta en els abordatges crítics i col·lectius del patiment social, ha donat a conèixer els resultats de l’estudi a l’espai de creació Arsènic, de Roca Umbert davant professionals que treballen amb joves.
L’estudi també posa de relleu que les persones pateixen de manera diferent el malestar en funció de condicions com el gènere, la classe, la raça o procedència, l’orientació sexual, la condició física o neurobiològica. Així, el percentatge d’estrès de les persones amb una opció sexual no normativa està 21,4 punts per sobre de la població general i el de les persones neurodivergents o diverses funcionals, 18,4 punts per sobre.
En el cas del sentiment de desil·lusió pel futur, aquest apareix només en les persones pobres, racialitzades i en les que han viscut un desnonament. Pel que fa a la ràbia, els homes són els únics que la situen dins de les experiències de malestar quotidianes més comunes, concretament en el tercer lloc, després de l’estrès i l’insomni. I pel que fa als desordres alimentaris, de les 183 persones que indiquen patir-ne, el 73,7% són dones.
Clara Castaño, indicava que els resultats obliguen a plantejar la manera com atendre les experiències de patiment i que cal considerar els múltiples factors estructurals que les provoquen.
Pel que fa a l’estat de salut autopercebut, els resultats comparatius de l’estudi mostren com alguns col·lectius específics, com les dones, les persones grans o les persones neurodivergents o diverses funcionals perceben que tenen un estat de salut més dolent que la població en general. De les persones que afirmen tenir un estat de salut molt dolent, el 63,6% són persones que viuen o han viscut pobresa. “La classe social es posiciona com el factor amb més impacte en l’accés al benestar i la percepció subjectiva d’un bon estat de salut”, diu l’informe.
L’estudi també parla de l’impacte en la salut de les violències viscudes. El percentatge de tristesa, desil·lusió pel futur i autolesions de les persones que han viscut violència intrafamiliar, maltractament, negligència, abusos sexuals infantils o les persones que han estat desnonades és significativament alt respecte de la població en general i és un dels primers factors de risc.
El 23% han rebut diagnòstic psiquiàtric
Segons l’estudi, el 23,2% de les 832 persones que van respondre l’enquesta afirmaven haver rebut un diagnòstic psiquiàtric i el 5,8% han patit un ingrés psiquiàtric. Una altra dada significativa és que el 24,7% dels joves afirmen haver consumit o consumeixen psicofàrmacs. El 13,4% ho fa de manera puntual.
L’estudi també revela que del total de persones que han rebut diagnòstic psiquiàtric, el 42,4% havien patit bullying o assetjament escolar, el 22,7% té una opció sexual no normativa i el 20% té progenitors o cuidadors amb addicions o problemes de salut mental.
{{ comment.text }}