L’acusat de matar dos avis al seu pis de Barcelona l’agost de 2019 ha negat “rotundament” els fets tot i ha afirmat que “eren bellíssimes persones”. Ho ha dit en el judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona en què ha apuntat que els havia venut diversos productes com un sofà de massatge perquè ell treballava de comercial. Ha apuntat que va guanyar-se la seva confiança sense cap objectiu concret i que, fins hi tot, en una ocasió el matrimoni va deixar-li una targeta de crèdit per anar a treure diners al caixer.
També ha detallat que van donar-li joies d’or perquè les vengués i que la seva relació es va trencar quan el van “posar en un compromís” en demanar-li que els ajudés a vendre i buidar el pis on vivien per anar a una residència.
En una declaració en què la frase que més cops s’ha escoltat a la sala ha estat “no ho recordo”, el processat ha contestat les preguntes de l’acusació particular i les del seu advocat. Ha explicat que va conèixer el matrimoni quan treballava com a comercial per l’empresa Tarraco Homes perquè els va vendre diversos productes com un sofà de massatge valorat en milers d’euros.
Ha explicat que la seva relació amb el matrimoni va perdurar en el temps, fins i tot quan va plegar de la companyia Tarraco Homes. Llavors, ha reconegut, va seguir-los oferint d’altres productes a través de l’empresa Viatges Ver & Mar que regentava la seva exparella. Ha negat haver-se aprofitat de la preocupació que el marit tenia per la salut de la seva dona, que havia patit un ictus. Així, ha insistit en què tots els productes de benestar que els va vendre eren “coses que els feien falta pel tema de la salut d’ella”.
Tot i això, ha estat incapaç de rememorar la resta de vendes que hauria fet al matrimoni o les dates en què aquestes haurien tingut lloc. “Ha passat molt de temps, no ho recordo”, ha expressat quan se li han mostrat albarans per valor de prop de 9.000 euros en somiers, pots de pomada, una gerra d’aigua especial o pegats, entre d’altres productes. “Jo diria que no”, ha apuntat quan la lletrada de l’acusació particular li ha dit si va obtenir aquesta xifra de diners per les vendes.
Va guanyar-se la seva confiança
No ha pogut concretar quantes vegades va trucar o visitar els dos avis, tot i que l’acusació particular li ha demanat si hi va contactar més de 50 vegades des d’abril fins agost de 2019. Sí ha reconegut que va “guanyar-se la seva confiança” però ha negat que tingués voluntat de lucrar-se d’ells.
Ha assenyalat que tampoc recorda haver donat d’alta la targeta de crèdit de les víctimes en una plataforma de transaccions financeres en línia per fer-se transferències al seu propi compte, tot i que ha dit que coneix aquesta eina. Així mateix ha afirmat que no va robar-los la targeta de crèdit, sinó que en una ocasió va acompanyar el difunt a un caixer de La Caixa a treure diners, i que, en una altra, va anar ell mateix a retirar efectiu perquè la parella li ho va demanar.
Va trencar la relació perquè el van posar “en un compromís”
El processat ha relatat que el darrer cop que va veure la parella va ser l’estiu de 2019. Ha indicat que no recorda que el 9 i 10 d’agost les víctimes el truquessin de forma insistent tal i com es desprèn del registre de trucades telefòniques. Amb tot, ha afirmat que els difunts “mai” van demanar-li explicacions sobre moviments estranys al seu compte corrent.
Ha explicat que si va trencar la relació amb ells i va deixar-los de trucar de forma sobtada a partir del 12 d’agost, va ser perquè el van posar “en un compromís” quan el marit li va demanar que l’ajudés a buidar el pis on vivien i vendre’l i també a vendre una finca que les víctimes tenien al nord d’Espanya. “Els vaig dir que si no em trucava el seu fill no volia entrar en aquell tema perquè mai acaba bé”, ha declarat.
Venda de joies d’or “totalment legal”
En aquest sentit, ha explicat que el marit del matrimoni va demanar-li que l’ajudés a vendre unes joies d’or perquè necessitaven diners i sabien que ell tenia experiència en aquesta mena d’operacions. Ha detallat que ell va comprar-li els objectes a l’home i que va deixar constància d’aquesta transacció en una mena de pagaré que va fer ell mateix. “No se perquè no ha aparegut aquest paper a casa meva”, ha comentat. Ha dit que després va anar a una botiga a vendre-les “de forma totalment legal”. Així, ha assegurat que va donar les seves dades i el seu DNI als responsables de l’establiment.
Sobre el 21 de febrer de 2020, el dia en què els Mossos el van detenir, ha dit que “no recorda res” i que “tan de bo pogués”. Ha afirmat que tan sols sap que va quedar en coma. Tampoc ha explicat perquè s’hauria pres una pastilla de burundanga quan la policia ja estava a casa seva i que el va deixar somnolent. L’únic que ha aclarit és que va intentar comprar aquest producte en un moment en què “anava malament de diners” perquè va conèixer un possible comprador que estava interessat en pagar-li 200 euros per cada gram d’aquesta substància.
Sobre per quin motiu va apagar el mòbil durant més de tres hores el dia en què les acusacions sostenen que va tenir lloc el crim, el 16 d’agost, ha dit que la bateria del terminal no funcionava bé.
Pel que fa a les cerques d’internet sobre crims a Barcelona que hauria dut a terme segons els Mossos, ha apuntat que té molt interès en l’actualitat i que li agrada consultar les noticies que apareixen als mitjans digitals.
Presó permanent i revisable
La Fiscalia demana per a l’acusat dues penes de presó permanent revisable per cadascun dels assassinats, amb traïdoria i acarnissament per a la facilitació i evitació del descobriment de la comissió d’un altre delicte.
A més, suma dos anys i set mesos de presó per un delicte continuat d’estafa i deu anys més per dos delictes de robatori amb violència. També demana que s’indemnitzi el fill de la parella amb 300.000 euros i a cadascuna de les dues netes amb 100.000 euros pels perjudicis i danys morals causats.
El representant del ministeri fiscal també sol·licita que en cas que hi hagi una sentencia condemnatòria es remeti un testimoni de la mateixa a l’Agència Catalana de Consum i al Ministeri de Consum perquè valorin l’inici d’activitats inspectores. Així, ha titllat de “menyspreables” les pràctiques d’empreses que busquen obtenir un elevat marge de benefici amb vendes a col·lectius vulnerables com les persones grans.
{{ comment.text }}