L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts quatre homes per suposadament haver segrestat tres empresaris andalusos a Armènia amb l’excusa d’una suposada compra de 10.000 tones d’oli. La fiscalia i l’acusació particular acusen dos germans armenis i dos empresaris de Sant Celoni de conspirar per segrestar els empresaris andalusos al país caucàsic l’octubre del 2015.
Com que la detenció il·legal s’hauria produït fora d’Espanya, només se’ls pot jutjar per la preparació del segrest, per un delicte de conspiració. Els acusats han negat els fets, han assegurat que el negoci era legal i que van ser els andalusos qui els van intentar enganyar.
Els acusats són: J.F.L., que gestionava alguns bars i restaurants a Sant Celoni i era taxador de vehicles i pèrit judicial d’accidents de trànsit; D.F.R., que tenia una immobiliària; i dos germans armenis, V.K. i G.K., constructor del Vallès Oriental i a qui li constaven vuit identitats diferents, deu detencions i la prohibició de l’Audiència Nacional de sortir d’Espanya per presumpte blanqueig de capitals.
Segons la fiscalia, els quatre acusats van acordar un pla per obtenir diners d’uns empresaris andalusos segrestant-los. Així, el setembre del 2015 J.F.L. va plantejar uns “negocis fantasiosos d’oli” a un empresari de la zona de Sant Celoni, i li va dir que tenia importants contactes a Armènia, un dels quals era l’acusat G.K., suposat representant de la Cambra de Comerç d’Armènia a Espanya, nebot d’un alt càrrec d’aquell país i membre d’una família que controlava la Interpol, la policia i els aeroports. J.F.L. va presentar-se com a comissionista, mentre que G.K. va dir a la víctima que li volia comprar un xalet.
El ministeri públic sosté que la compra d’aquest xalet va ser l’esquer per fer viatjar la víctima a Armènia, on volien dur a terme la suposada compra però en realitat volien segrestar-lo. Durant l’interrogatori G.K. ha dit que té unes 45 empreses al seu nom, que es dedica a la construcció però també a comprar i vendre empreses.
Paral·lelament, a mitjans d’octubre els tres principals acusats haurien intentat enganyar uns empresaris extremenys dedicats a l’oli però aquests no se’n van refiar. Sí que ho va fer un empresari malagueny del mateix sector, a qui li van dir que li comprarien 10 milions de litres d’oli per exportar a Armènia, però el tracte s’havia de fer al país asiàtic.
Pocs dies després els acusats van viatjar a Armènia amb un dels empresaris. A l’hotel l’empresari ja va tenir una discussió amb el recepcionista quan l’endemà d’arribar no li volia retornar el passaport si els seus socis armenis no pagaven la factura. L’empresari va dir que ell pagaria la factura, però no li van retornar el passaport.
Al cap d’unes hores el van venir a buscar i el van dur per una carretera de muntanya fins a una petita ciutat apartada. En una casa vella, G.K. i tres armenis més li van treure el telèfon mòbil, 550 euros en metàl·lic i li van dir que el retindrien allà fins que els “de l’oli” deixessin d’estafar-lo, tot i que aquell empresari no coneixia els andalusos.
Els mateixos dies van anar a Armènia directius de l’empresa malaguenya d’oli, però no el seu amo, cosa que va enfadar a G.K., segons el fiscal. L’home va amenaçar amb una pistola i va fer tocar un paquet a un dels empresaris, i li va dir que era cocaïna, cosa que li permetria acusar-lo de tràfic de drogues i enviar-lo “a la pitjor presó d’Armènia”.
Als tres directius andalusos també els va dur a una casa apartada lluny de la capital, Erevan, els va prendre els diners, la documentació i el mòbil. Els va amenaçar i els va exigir que convencessin l’amo de l’empresa d’oli perquè viatgés a Armènia, i que li paguessin 1,4 milions d’euros en concepte de despeses de transport de l’oli. Aquests ho van intentar per telèfon i sota amenaça i l’empresari va dir a G.K. que hi aniria, i li va enviar un comprovant del vol.
Segons la fiscalia, els armenis havien ajuntat en una sola casa els tres empresaris andalusos i el quart empresari del xalet. A tots els exigien importants sumes de diners amb diverses excuses i sota amenaça i coacció. De fet, les germanes d’un dels empresaris segrestats van ingressar 100.000 euros al compte de l’altre armeni jutjat, germà del cap dels segrestadors. Finalment, els quatre segrestats van ser alliberats i conduits a l’aeroport d’Erevan, i van poder tornar a casa. Una part dels diners van ser bloquejats i no van arribar als segrestadors.
Els tres principals acusats han assegurat que la compra d’oli era verídica i que ells s’havien d’endur una comissió inferior al 2%, un milió d’euros dels més de 40 milions que valien els 10 milions de litres. Els dos empresaris catalans han dit que no sospitaven de cap possible segrest i en canvi tenien por que els empresaris andalusos els estafessin i no els paguessin la comissió. A més, el suposat líder armeni del grup ha acusat l’empresari català suposadament segrestat de voler pagar-li en metàl·lic i a Armènia la compra de lingots d’or, diamants i altres pedres precioses.
Per tot això, la fiscalia els acusa de conspiració per a detenció il·legal, conspiració per a segrest condicional i conspiració per a intent de segrest condicional i els demana fins a 25 anys de presó i la prohibició d’acostar-se a les víctimes o comunicar-s’hi. A més, haurien de pagar més de 15.000 euros a les víctimes en concepte dels diners robats, i caldria afegir-hi l’import dels objectes sostrets i les despeses del viatge a Armènia.
{{ comment.text }}