Fa deu anys que el Casal Popular La Clau, a Sant Celoni, va obrir les portes. Era un 20 d’octubre de 2012. Un grup de persones, motivades per guanyar un espai per a les entitats del poble, havien trobat un antic taller de pneumàtics al carrer Alguersuari per començar a construir vincles que s’han allargat fins a dia d’avui.
La Clau, que aviat es va convertir una referència pel teixit social de Sant Celoni, aplega ara uns 200 socis i una quinzena d’entitats. I un bar, L’Avern, que fins aquest dissabte en continuarà sent la porta d’entrada. Després tancarà. Els tres socis de L’Avern –organitzats com a una cooperativa– deixen la gestió del bar al·legant motius econòmics i personals.
“Vam entrar quan teníem 30 anys amb moltes energies i il·lusió, però la pandèmia ens ha fet molt mal econòmicament i no estem remuntant per culpa la pujada de la llum i el preu del menjar”, explica una de les tres sòcies de L’Avern, Pilar Reverter.
La gestora de La Clau, que funciona com un òrgan a banda del bar i no té cap ànim de lucre, està mirant de tancar, en paral·lel, nous socis que puguin portar L’Avern. Tenen ofertes, però encara no són sòlides. “La idea és fer un relleu a la cooperativa: que surtin els tres socis que hi ha ara i n’entrin dos o tres de nous”, explica un membre de la gestora, Arnau Amadó.
Han obert la veda a persones que s’hi apuntin de manera individual –siguin cambrers o cuiners– o a projectes que ja estiguin fets i vulguin dur L’Avern. El material que ja hi ha s’hi quedarà; només hi falten ganes. La pèrdua de L’Avern, de manera temporal, significarà més càrrega econòmica per al mateix casal, que haurà d’assumir la part de les despeses de lloguer i llum que fins ara encara assumeix el bar.
Per a la coordinadora de l’espai, és fonamental L’Avern: és la porta d’entrada del casal i el que fa que es pugui mantenir obert durant sis dies a la setmana. Quan un arriba a La Clau, entra i surt pel bar. A més d’aquesta zona, hi ha una sala de reunions a dalt i una altra de polivalent al fons, que de vegades també ha funcionat com un segon menjador del bar. “És primordial i bàsic L’Avern. És el que fa que La Clau no sigui només un viver d’entitats, sinó que també sigui un espai de comunicació i interacció i hi passin coses”, afegeix Amadó.
Una altre membre de la gestora, Sílvia Pinto, explica que el bar, justament, és el que ha fet que persones i entitats s’hagin vinculat a La Clau. “Hi ha entitats que han nascut aquí. Una gent que no en formaven part hi havien vingut a dinar i després van fer el Banc del Temps”, diu Sílvia Pinto.
El conjunt d’activitats han anat engreixant l’espai amb el temps: des d’actes organitzats per les associacions a programació pròpia, com ara cicles de concerts. “Hi va haver moments que teníem 30 actes al mes. Al poble, el nombre d’activitats ha crescut molt gràcies a La Clau”, afegeix Pinto.
El casal ha sigut i encara és un motor polític i social al conjunt del Baix Montseny. Reconeixen que, fins i tot, ha quedat petit. Mentre no es trobin nous socis per al bar, La Clau buscarà fórmules per poder estar obert al públic els caps de setmana.
