L’Ajuntament de la Garriga inclourà el funcionament d’una planta potabilitzadora en el nou contracte per la gestió del servei de distribució d’aigua al municipi que s’està treballant. Segons l’alcaldessa, Meritxell Budó, això permetrà disposar de recursos propis i dependre menys dels que arriben d’Aigües Ter Llobregat (ATL). La planta potabilitzadora es va construir fa una quinzena d’anys amb una subvenció dels coneguts plans Zapatero però no està operativa. L’Ajuntament ha aconseguit ara una subvenció de 380.000 euros de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per posar-la al dia.
Aquest canvi s’ha incorporat a l’estudi de viabilitat econòmico-financera del servei d’abastament d’aigua potable que el darrer ple va aprovar amb els vots de Junts i el PSC, al govern, i de 100% La Garriga, a l’oposició. ERC i la CUP hi van votar en contra. És una aprovació inicial i ara s’obre un termini de 30 dies per presentar al·legacions al document, recordava l’alcaldessa en resposta a les crítiques d’ERC i la CUP perquè aquest punt s’havia incorporat a darrera hora en la comissió informativa prèvia al ple.
El mateix ple va fer altres passos per a la licitació del concurs públic per trobar una empresa que gestioni el servei de distribució d’aigua: l’aprovació definitiva del projecte d’establiment del servei (aprovat per Junts, PSC i 100% La Garriga) i una pròrroga de sis mesos –fins al gener de 2026– de la gestió que està fent Agbar mentre no es resol tot el concurs públic.
En la discussió de l’estudi econòmico-financer, ERC i la CUP van retreure al govern un increment del cost d’explotació anual en uns 300.000 euros. Budó va situar la diferència en uns 150.000 euros i va aclarir que es deu a la inclusió al projecte de la planta potabilitzadora. En concret, a les despeses de llum, productes químics i analítiques necessaris per fer-la funcionar. “No té a veure amb un increment del cost del servei i també hi seria si la gestió fos directa”, va voler deixar clar l’alcaldessa, que va defensar la gestió a través d’una empresa privada. “L’Ajuntament tindrà la darrera paraula. Serem qui decidirem i planificarem les inversions.”
També perquè la concessionari invertirà uns 4 milions en els primers cinc anys del contracte per renovar la xarxa. “Hem de ser conscients de les nostres limitacions. És una inversió que seria molt difícil d’assumir per un municipi com el nostre”, deia Budó, que recordava la importància de retirar les canonades de fibrociment abans del 2030.
En canvi, ERC i la CUP posaven en dubte la gestió indirecta. “Els primers cinc anys hi haurà inversions. I els altres 20 anys del contracte? No es farà res?”, preguntava Eduard Guerra, d’ERC, que també alertava que l’estudi proposa un increment de tarifes del 16%. També incidia en la pèrdua de sobirania: “Fins l’any 2050 no podrem tornar a decidir sobre un bé essencial i cada vegada més escàs com és l’aigua.” Marta Folch, de la CUP, denunciava l’aposta per un contracte de 25 anys de durada. “És un punt important que beneficia l’empresa i no les veïnes de la Garriga”, deia.
Tant ERC com la CUP van lamentar que no s’hagués obert un procés de debat amb la ciutadania per valorar altres models de gestió fora de la concessió a una empresa privada. “Hi ha municipis més grans com Terrassa, més petits com Figaró o de les dimensions de la Garriga com Montornès que ho fan”, recordava la regidora de la CUP.
