El llibre Arquitectura d’estiueig. La Garriga. (1840-1953), de l’arquitecte Lluís Cuspinera i el fotògraf Pepo Segura, recull en un sol volum tot el patrimoni que l’estiueig va portar a la població i que s’ha anat estudiant durant molts anys pel mateix Cuspinera i altres autors. Però si bé sobre l’arquitectura signada per arquitectes de renom, amb Manuel J. Raspall al capdavant, sempre s’ha anat investigant i s’han anat aportant dades noves, respecte als grans senyors de la burgesia barcelonina que van encarregar les grans torres fins ara no hi havia res publicat.
Però aquesta mancança està en vies de solució. Perquè al mateix llibre Arquitectura d’estiueig s’hi inclou un estudi inèdit sobre la colònia estiuenca, un treball signat pel periodista gironí Toni Dalmau Carbó, que des de fa anys està preparant un llibre molt ambiciós i complet que comportarà la descoberta de les identitats d’aquelles famílies benestants que van passar per la Garriga als mesos d’estiu, concretament entre Sant Joan i la Mercè. La informació que segueix està extreta de l’article “Un retrat dels senyors”, que es publica a la primera part del llibre.
La colònia d’estiuejants de la Garriga va ser, tant socialment com econòmicament, un microcosmos representatiu de la burgesia barcelonina. Hi predominava el sector dels industrials, amb personatges de pes com Juli Barbey (Can Barbey) i Josep Suñol (Torre Anita), vinculats a la Compañía de Industrias Agrícolas, que després de la pèrdua de Cuba va prosperar substituint el sucre de canya cubà pel de remolatxa.
També hi havia empresaris tèxtils com Miquel Vall i Cledú (Torre Sant Miquel), Ignasi Sala (Can Sala) i l’importador de cotó Josep Creixell (Casa Creixell), així com figures del sector de l’adob de pells com Salvador Durall (Casa Joan Colom) i Andreu Colomer (Casa Novellas). Altres noms destacats van ser Josep Clausolles (Casa Creixell), un destacat ortopedista i fabricant d’instrumental mèdic; Eduard Schilling (Torre Sant Josep), famós per la seva marca d’escopetes de cacera Jabalí, i els germans Santamaria (Torre Artur Santamaria), els primers a l’Estat espanyol a fabricar i exportar portes ondulades d’acer.
La colònia també comptava amb empresaris d’altres sectors, com Josep Zulueta (Can Sala), fundador de la Cooperativa Lletera del Cadí, i Enric Gomis (Can Morull), impulsor de l’empresa Hidroelèctrica del Segre.
Entre els naviliers hi havia Ricard Ramos (Casa Ramos), propietari d’una flota de nou vapors, i Josep Jover, marquès de Gelida, casat amb la segona marquesa de Moragas i propietari de la naviliera Hijos de J. Jover Serra (Torre Consuelo) i de la paperera La Gelidense.
El món del comerç també hi era present amb personatges con Bruno Cuadros (Casa Bruno Cuadros), propietari d’una popular botiga de paraigües, ventalls i teles orientals al Pla de la Boqueria de Barcelona; la família Cottet (Torre Anita), creadora de la cadena d’òptiques que porta el seu nom, i Aureli Diéguez (Torre Sant Josep), representant a l’Estat espanyol dels productes de la companyia francesa Vichy-État. Tot això, sense oblidar dos representants comercials de la incipient indústria automobilística: Enric Balet (Can Morull) i Esteban Fernández Seynaeve (Casa Esteban Fernández), un empresari aquest darrer que també tenia negocis a les Filipines i era pilot esportiu, una afició que el va portar a fer-se construir un aeròdrom i un hangar a la seva finca de la Garriga.
Altres personatges de la colònia que van fer fortuna a ultramar van ser Luis Pérez Samanillo (Torre del Pedró), amb negocis immobiliaris a Manila, Jaume Torres (Vil·la Adauta), un indià que quan va tornar de Cuba va cofundar la Casa Torres i Compañía per exportar vins a la perla del Carib, i Antoni Balcells (Ca n’Illa de dalt), membre d’una nissaga dedicada al comerç entre la Península i Cuba, que tenia una flota pròpia de vaixells.
La colònia de la Garriga va comptar també amb metges com l’oftalmòleg Josep Antoni Barraquer i Roviralta (Casa Barraquer), el doctor Agustí Farriols (Torre Agustí Farriols), director de la Casa de Maternologia de Barcelona, que va encarregar la torre a Josep Puig i Cadafalch i, entre d’altres, el doctor Lluís Llagostera (Casa Mercè Pascual), facultatiu de l’hospital del Nen Déu.
En la relació dels senyors també trobem professionals del món del dret com Pere Armengol (Vil·la Adauta), Rafael Gay de Montellà (Passeig, 68) i Ildefons Suñol (Casa Carles Salvador), aquest darrer amb un paper destacat al món de la política; enginyers com Frederic Wynn (Casa Timoteu Guasch); científics de renom com Esteve Terradas (Casa Leonor Terradas), que va ser impulsor de la visita d’Albert Einstein a Barcelona; músics com la compositora Narcisa Freixas (Casa Narcisa Freixas), i col·leccionistes d’art com Lluís Plandiura (Can Plandiura, a la plaça) i Josep Sala (Can Sala), que en morir va deixar una col·lecció de 228 obres que formen el gruix de la secció de pintura moderna del Museu de Montserrat.
Per últim, un il·lustre que els estius de 1932 i 1933 hi va passar uns mesos: el president de la Generalitat Francesc Macià, que es va allotjar a Vil·la Júlia, l’ultima casa del Passeig.
