El campanar de la parròquia de Sant Esteve de Granollers té vuit campanes que pesen entre 70 i 617 quilos. Van ser foses entre els anys 1987 i 1989 i batejades amb els noms de Sant Plàcid (la més pesada), Sant Josep, Sant Esteve, Santa Anna, Santa Maria de l’Esperança, Sant Francesc de Paula, Sant Cosme i Sant Damià i Montserrat (la més lleugera).
La història detallada de les campanes i tot el procés de la seva fabricació està recollida en el llibre El campanar i les campanes, de Pere Diumaró, que es presentarà aquest dimecres a les 7 de la tarda a la sala Sant Esteve de la parròquia. L’autor també descriu una altra campana, la Paciència, la primera que es va recuperar després de la Guerra Civil i que encara acompanya, ara, alguns moments del culte.
També reprodueix els logotips que representen cadascuna de les vuit campanes. Diumaró recorda els altres edificis de la ciutat que tenen o havien tingut campanes, com l’edifici històric de l’Hospital, les capelles de Santa Esperança, els Sants Metges, Sant Cristòfol, Sant Roc, Santa Anna, la casa de cultura Sant Francesc o les parròquies de Palou, Fàtima o la dels Frares.
El llibre, de 140 pàgines, inclou 65 fotografies de diferents èpoques. També del Sidro, el campaner, i dels fets de la Guerra Civil, durant la qual l’església i les campanes es van destruir i, a partir del 1936, només es va conservar el campanar del temple i les dues campanes que es feien servir per tocar les hores. D’aquesta part del llibre és destacable una fotografia en què es veu el moment en què cau de la torre de l’església una de les campanes.
En un altre capítol, Diumaró explica la vintena de tocs de campana diferents que hi ha, entre civils, funeraris i d’església.
El procés de restitució de les campanes
Un dels capítols més interessants del llibre és el que explica de manera cronològica i molt detallada, tot el procés que es va seguir per aconseguir la reposició de les campanes. Un procés en què Diumaró va tenir un paper molt rellevant com a membre de la comissió econòmica de la parròquia.
El procés va començar el juny del 1987, coincidint amb el 75è aniversari de La Caixa a Granollers. L’entitat financera va acceptar patrocinar el projecte, en el qual van tenir un paper destacat el rector de Sant Esteve de Granollers, Blai Blanquer i l’aleshores delegat de La Caixa, Lluís Tomàs. Les campanes van tenir altres patrocinadors, com a l’empresa Estabanell i Pahisa i altres particulars i es van encarregar al fonedor Arcadi Casals, de Monistrol de Montserrat.
Diumaró fa una narració molt detallada, en forma de dietari, de totes les gestions que es van fer i que van culminar el dia 22 de desembre de 1991, amb la festa de les campanes per celebrar que totes ja estaven col·locades al campanar. Uns dies abans, el 7 de desembre, l’escriptor Ramon Munné va fer el pregó de les noves campanes.
Pere Diumaró va néixer l’any 1928 a la plaça de la Corona de Granollers. Es va dedicar a l’artesania fins a la seva jubilació; ha format part de diverses juntes i associacions de la ciutat esportives, culturals, polítiques, festives, religioses i benèfiques, com el Consell Pastoral de la parròquia de Sant Esteve. L’any 2010 va publicar el llibre La Plaça de la Corona; l’any 2013 La Carretera 1880-2010. De la Fonda Europa a Can Peret de la Taverna i l’any 2019, La Porxada 1827-1955 i el seu entorn i Places, parcs i jardins de Granollers.
{{ comment.text }}