La manifestació que va recuperar la Diada compleix 50 anys

Fa 50 anys, Catalunya tornava a celebrar públicament l’Onze de Setembre després de quatre dècades de dictadura. No ho podia fer encara a Barcelona, però el 1976 la Diada va trobar a Sant Boi de Llobregat l’escenari d’una mobilització històrica. Milers de persones van omplir la plaça de Catalunya amb senyeres i crits de llibertat, amnistia i autogovern. Amb Franco mort feia només deu mesos i les estructures del règim encara intactes, la manifestació va servir per donar un primer pas molt important, però encara amb limitacions. Joan Garriga, historiador de la Garriga i assistent a la manifestació, la defineix com “un moment extraordinari” i una expressió de la passió amb què es vivia el catalanisme. “Teníem claríssim que estava acabant el règim, però el poder era molt fort”, explica. “Era molt emocionant. Ens vam sentir en plenitud.”Amadeu Saurí, de Granollers, recorda el contrast amb les diades clandestines. “Anàvem al monument a Casanova durant la dictadura, però hi anàvem corrent, empaitats”, explica. Per això, poder manifestar-se públicament sense estar pendents de la policia “era una gran alegria”. La mobilització s’havia previst a Barcelona, però el Govern Civil no va autoritzar l’acte al parc de la Ciutadella. L’alternativa va ser Sant Boi, on es troba la tomba de Rafael Casanova. L’autorització va arribar a última hora i la resposta va ser massiva. La plaça de Catalunya de laciutat va quedar desbordada.La jornada va reunir sectors polítics diversos al voltant de les reivindicacions de llibertat, amnistia i autogovern. Un dels moments més recordats va ser el discurs de Jordi Carbonell i la seva frase “Que la prudència no ens faci traïdors”. Per Garriga, aquella mobilització s’ha d’entendre des d’una transició que “no va ser un trencament”. “La gent del règim no havia desaparegut”, assenyala. “Suposo que no érem del tot conscients de la força de l’Estat espanyol llavors.” La concentració de la Diada que hi va haver a la Porxada de Granollers un any després, el 1977 | Fons Pere Cornellas (Arxiu Municipal de Granollers) Un any després, el 1977, la Diada va tornar a Barcelona. Més d’un milió de persones van sortir al carrer sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. La mobilització va contribuir al retorn de la Generalitat i de Josep Tarradelles. A Granollers, centenars de persones van omplir la plaça de la Porxada el 10 de setembre. La concentració la va precedir una manifestació. Mig segle després, Garriga situa l’octubre del 2017 com un altre punt d’inflexió. “Va haver-hi una crisi moral, la imatge va quedar molt malmesa.” Defensa que “el sentiment català és una cosa que no marxa” i que Catalunya intenta “trobar la nostra arrel”. Saurí considera: “Hem guanyat catalanisme”, però reclama més unitat. “Hem d’estar més units pel catalanisme i no barallar-nos entre nosaltres”, afirma. 50 anys després, Sant Boi simbolitza el moment que una societat sotmesa al franquisme va recuperar el carrer.

La manifestació que va recuperar la Diada compleix 50 anys

L’emergència lingüística reactiva les mobilitzacions per la Diada

Un motorista mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

L’emergència lingüística reactiva les mobilitzacions per la Diada

Set municipis participaran en el Ressò, la nova marca de la fira d’economia social i solidària

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit