Els petits canvis són poderosos, oi? Doncs fem-ne molts tots plegats i que sigui un canvi gran

Aquesta frase no és meva. És el títol d’una cançó del meus estimats Amics de les Arts. “Aquí, la merda se’ns menja”, diuen. I parlen d’amor i de fugir i hi donen un to més metafòric, més profund. Ja m’agradaria a mi parlar-vos en metàfores després de posar aquest títol, o fins i tot de política (que mare meva si se’ns menja la merda!), però no. No parlo de metàfores sinó de realitats. Parlo de merda literalment i de com estem, entre tots, construint un món, literalment, fet de merda, de residus, de plàstics, d’escombraries. Fa poc va ser el Dia Mundial dels Oceans i a mi em van venir ganes d’ofegar-m’hi. La perspectiva és desoladora. El 2050, diuen els experts, hi haurà més plàstic que peixos als mars. Gairebé res. Es veu que els pingüins en algun lloc del món ja viuen en illes fetes de plàstic que es van podrint i que suren, i fan milles pels oceans. Ja no us dic la increïble però malauradament certa notícia que al mig de l’oceà Pacífic hi sura una illa de plàstic tan gran que se la coneix popularment com el Setè Continent. Sabeu què? Que som imbècils. La pitjor plaga del món i que ja ens està bé el que ens passi. Perquè sí, la merda se’ns menja i és una merda que hem generat nosaltres. Bossa a bossa, llauna a llauna, residu a residu. Dedicant més temps a rebentar el planeta i la vida que a preservar-la.

Surten ara –petites– iniciatives eco de no fer servir plàstics per res –o per gairebé res perquè hi estem tan acostumats que la vida sense residus se’ns fa una muntanya, ho entenc– que promouen que tornem, en resum, al cistell per anar a comprar, que comprem a l’engròs, sense bosses, que guardem en pots de vidre o en safates biodegradables i que ens dediquem a reomplir, reutilitzar i reusar. Aquests iniciatives em recorden aquell lema del Capità Enciam –una sèrie que jo mirava quan era petita… sí, sí, ja tenim una edat– que deia allò que “els petits canvis són poderosos”. Era naïf, el Capità Enciam. I també ho són aquests de les idees eco de comprar amb cistell i tots els que, com jo, pensem que reciclant a casa i plantejant-nos la idea seriosament (amb cinc nens a casa) serem capaços de comprar en petites porcions sense embolcalls ni residus. El canvi ha de ser tan gran com l’illa de merda que flota al Pacífic. I els canvis grans es poden fer de dues maneres: radicalitzant lleis, governs i poders mundials –sí, sí, us sento riure des d’aquí i teniu raó– o unint molts –però molts– petits canvis.

Ja ho sé, que tenim una feinada últimament amb tantes reivindicacions socials, polítiques i humanitàries, però hem d’afegir aquesta a la llista urgentment. Hi ha dues iniciatives que us explico i us convido a seguir –jo ho intentaré!–: a) cada cop que aneu a la platja (o a la muntanya) recolliu tres plàstics o residus que trobeu i llenceu-los al contenidor i b) compreu a l’engròs, sense plàstics, amb envasos portats de casa; rebutgeu el plàstic.

Els petits canvis són poderosos, oi? Doncs fem-ne molts tots plegats i que sigui un canvi gran. És per ahir aquesta feina. Per ahir. Hem de reduir la merda que generem perquè se’ns menja. Literalment.