Miquel Senmartí, de 30 anys i veí de Santa Cecília de Voltegrà; Sergi Casany, de 27 anys i veí de Calldetenes, i Josep Freixa, de 37 i veí d’aquest mateix municipi d’Osona, són tres dels deu bombers de la darrera promoció d’efectius d’aquest cos que aquest desembre han començat les pràctiques al parc de Granollers. Després d’aprovar el curs bàsic, que va acabar al novembre, els nous bombers segueixen el procés de formació als parcs, on s’integren a les guàrdies amb la resta de bombers i surten als serveis que hi ha.
Senmartí, Casany i Freixa encaren aquesta etapa amb ganes de continuar formant-se. “Arribes al parc sabent que tenim molt coneixement teòric però que ens falta la pràctica”, apunta Casany. “No domines res però saps molt bé de què va tot”, indica Senmartí, que destaca que amb les pràctiques “tens la certesa d’aprendre bé l’ofici”.
Per Casany, el parc de Granollers era “una de les prioritats” a l’hora d’escollir les primeres pràctiques per completar l’oposició que els convertirà en bombers de la Generalitat. “En funció de la nota de l’oposició –enguany han triat destí d’acord amb els resultats de l’oposició i no amb la nota del curs bàsic a l’Escola de Bombers com es feia els darrers anys– calcules on pots anar. De Granollers, me n’havien parlat molt bé i també em queda a prop de casa”, argumenta Casany. “Per fer pràctiques, Granollers és un parc on treballes i que tens moltes tipologies de sortides i aquí hi estem per acabar-nos de formar”, indica Senmartí. “Estic molt satisfet de l’elecció”, valora Freixa. “L’ambient que hem trobat és molt bo. Hi ha gent molt motivada i amb ganes d’ensenyar-te”, ressalta Casany.
Tots tres bombers fan una valoració positiva de la formació que han rebut a l’Escola de Bombers de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), situat a Mollet. “Hem après i ha estat una experiència molt maca”, diu Senmartí. Destaquen que el fet que la nota del curs bàsic no servís per fixar l’ordre d’elecció del parc on fan les pràctiques “s’ha notat amb companyonia” durant el curs, diu Casany. “Ha afavorit el treball en equip”, afegeix Senmartí. “Compartíem tot el coneixement i això ha estat maco”, indica Freixa.
Després d’aquestes primeres pràctiques al parc de Granollers, en faran unes segones. Senmartí i Freixa aniran al parc d’Olot, mentre que Casany les farà a Figueres. Quan hagin d’escollir destí acabat tot el procés de formació, pensen a poder anar a un “parc gran”. “Anar a un bon parc com Granollers és una manera de saber que aprendràs i que estaràs al dia”, valora Casany. “Si vas a un parc petit, consolidar l’ofici costa més”, anota Senmartí. “Aprens molt més sortint tres cops al dia que sortint un cop cada dues guàrdies”, constata Freixa.
Abans de ser bomber
Abans de decidir-se per entrar als Bombers, tots havien estudiat i treballat en altres feines. Senmartí va estudiar ciències ambientals i va començar a preparar l’oposició mentre treballava en una empresa de tractament d’aigües. “La de bomber és una feina que, amb el perfil que tinc, em podia agradar i ho portava al cap”, explica.
Casany va estudiar enginyeria mecànica i va estar un any i mig treballant d’enginyer. “No m’apassionava i no m’omplia perquè estava tot el dia a l’oficina”, admet. Tenia algun amic bomber i parlant amb ells va veure que li “encaixava molt més”. Va fer una campanya d’estiu com auxiliar forestal a Olot. “Em va acabar de convèncer”, diu.
En el cas de Freixa, també va ser un amic. “Vaig veure que m’atreia bastant.” Ell treballava de mecànic després d’estudiar un cicle formatiu de mecanització i un d’automoció. Preparar l’oposició no ha estat fàcil. “Hi ha molt nivell. Aprovar amb un cinc no és difícil però amb un cinc no vas enlloc”, diu Casany.
