La ronda Sud ha esdevingut un clar exemple de disfunció en la mobilitat quotidiana d’una ciutat com Granollers

La ronda Sud ha esdevingut un clar exemple de disfunció en la mobilitat quotidiana d’una ciutat com Granollers. Ho és per l’elevat trànsit de pas que suporta (60%), essent el punt d’entrada i sortida de 40.000 vehicles cada dia, i acumulant en el seu tram urbà un trànsit diari de 25.000 vehicles segons dades del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) de Granollers. Unes xifres que doblen el volum de trànsit dels següents carrers més transitats com Francesc Ribes o l’avinguda de l’Estació. Això tenint en compte que estem parlant de dades de 2015, que no recullen l’increment de mobilitat que s’ha registrat els dos darrers anys. Des d’una perspectiva d’infraestructura viària la ronda Sud és un èxit rotund, que demostra cada dia laborable que pot absorbir un gran volum de trànsit gràcies a la seva generosa secció (dos carrils per sentit) i als escassos punts de detenció que s’han anat deixant, malgrat travessi una àrea amb teixit urbà a cada costat. Aquest atractiu fa que un considerable nombre de vehicles que accedeixen a la Regió Metropolitana de Barcelona a través de l’AP-7 –entre ells, un percentatge elevat de gran tonatge– trobin en el pas per la ronda Sud una alternativa per estalviar-se el peatge de la Roca. Podríem dir que la ronda Sud ha generat o consolidat un efecte crida de vehicles que, en principi, no haurien de tenir interès a entrar dins el nucli urbà de Granollers. UN FRACÀS COM A VIA URBANA Aquest gran èxit com a infraestructura viària de caràcter interurbà és la cara d’una moneda que amaga –en el seu revers– un enorme fracàs com a carrer o via urbana, i contribueix de forma determinant a la baixa qualitat de l’aire de la ciutat de Granollers, supera els llindars legals de contaminació acústica tant de dia com de nit, i genera un efecte barrera que discrimina les persones que es mouen caminant o amb bicicleta, que contribueix a la segregació i aïllament del barri de Can Bassa, i afavoreix l’ús del vehicle privat per accedir al polígon de Palou Nord i al nucli de Palou. L’efecte del trànsit de la ronda Sud sobre la qualitat de l’aire que es respira a Granollers era previsible. Un fet que es va constatar en la significativa davallada en la concentració de micropartícules registrada a l’estació de mesurament de Granollers el passat divendres 16 de març a la tarda, coincidint amb el tall i la mobilització convocada per la Plataforma per a la Integració de la Ronda Sud de Granollers. Fou la tarda de divendres amb uns nivells més baixos de concentració de PM10 (µg/m³) de tot el que portem de curs des del 22 de setembre de 2017. D’altra banda, el mateix PMUS ja apunta que “és fonamental que la via passi de ser una ronda a un carrer integrat a la ciutat on puguin travessar vianants i ciclistes de forma còmode”. Aquesta és una qüestió cabdal, i els guanys de recuperar i incorporar nous punts de creuament segur per a vianants i ciclistes són múltiples. D’una banda, permetria afavorir els desplaçaments caminant i amb bicicleta escurçant els recorreguts i facilitant itineraris per carrers amb menys intensitat de trànsit com són com Voluntaris 92, Pla de Baix, o el carrer del Camí Ral, i evitant carrers com Esteve Terrades o la Carretera del Masnou. Aquest carrers podrien revaloritzar-se com a nous eixos de connexió pacificats i facilitar la viabilitat del comerç de proximitat i de barri. Cal entendre també la major permeabilitat de la ronda Sud com una estratègia de dimensió social, afavorint la connectivitat d’un barri actualment perifèric com Can Bassa a la resta de la ciutat, i també amb un potencial educador, ja que afavoriria la mobilitat sostenible en l’accés als diversos centres educatius que hi ha al sud de la ronda. PENALITZAR LA FLUÏDESA Per altra banda, incrementar els punts de detenció dels vehicles que circulen per la ronda Sud i penalitzar-ne la seva fluïdesa en favor de la permeabilitat de l’escala urbana i dels itineraris de connexió entre el sud i centre de la ciutat són una estratègia clau per fer menys atractiva la ronda Sud al trànsit de pas derivat de l’AP-7, i revertir aquest efecte crida que s’ha anat consolidant els darrers anys. Així, doncs, mentre ens barallem amb el Ministeri de Foment per aconseguir la gratuïtat del peatge de l’AP-7 –si pot ser abans que s’acabi la concessió el 2021–, cal que l’Ajuntament i la Generalitat es posin d’acord urgentment per recuperar i habilitar nous punts de creuament que permetin començar a transformar el caràcter d’aquesta via, perquè algun dia pugui deixar de ser una ronda i comenci a ser un carrer de la ciutat. Agrair per acabar, al grup de veïnes i veïns que amb la seva mobilització estan donant visibilitat a aquesta problemàtica, tot esperant que això serveixi per fer-la entrar l’agenda política de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, ja que la transformació de la ronda Sud no és tan sols una necessitat per ells, ho és per al conjunt de la ciutat.

La ronda Sud ha esdevingut un clar exemple de disfunció en la mobilitat quotidiana d’una ciutat com Granollers

La ronda Sud, un problema de ciutat