La sequera persistent que s’arrossega des de fa més de 30 mesos està perjudicant la recuperació dels ecosistemes del tram baix del riu Besòs que van patir l’episodi de contaminació derivat del foc a les instal·lacions de l’empresa Ditecsa, de Montornès, l’11 de desembre de 2019.
“És molt difícil discernir els efectes de l’incendi de Ditecsa de la sequera que estem tenint i que és històrica. Sense aquesta sequera tan persistent segurament la situació del riu ara seria millor”, apunta Sònia Sànchez, tècnica de la Fundació Rivus, que depèn del Consorci Besòs Tordera (CBT) i que fa seguiments de l’estat de conservació dels cursos fluvials de tota la conca.
“S’està recuperant la biodiversitat i, en part, és per la feina que es fa des de les depuradores”, ressalta Sànchez, que recorda que l’arribada de les aigües residuals depurades al Besòs –i a la resta de rius de la conca– està permetent mantenir uns cabals mínims: “Els rius són depuradoradependents.” “La sequera afecta molt la quantitat però també la qualitat de l’aigua”, explica Begoña Martínez, cap d’ecologia del CBT. La reducció dels recursos naturals dificulta la dilució de l’aigua que surt de les depuradores, que ajuda a millorar-ne la qualitat.
Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) detallen a EL 9 NOU que el seguiment que es fa a través del programa habitual de seguiment i control dels rius detecta “que les comunitats d’invertebrats i algues s’han recuperat bé però la recuperació de la vida piscícola –peixos– està tenint una evolució més lenta” perquè “necessiten més temps”. Després d’un temps en què es van fer estudis més continuats de l’estat dels trams afectats per l’episodi de contaminació ara l’ACA ja torna a fer el seguiment habitual.
“Les poblacions de peixos tenen una recuperació més lenta”, confirma Sònia Sànchez, de la Fundació Rivus. Recorda que l’episodi de contaminació va provocar mortalitats entre el 70% i el 100% als trams situats aigües avall de l’abocament: “La recuperació dels punts afectats ha estat possible gràcies a la millora de les poblacions que hi havia aigües amunt als rius Congost i Mogent. Han funcionat com a reservori d’individus i han permès la recolonització d’aquests trams de riu per part dels peixos.”
Amb tot, els recomptes fets l’any passat –encara no hi ha dades de 2023– mostraven un increment de les espècies exòtiques. Per Sànchez, “per assolir millors resultats cal mirar més enllà del cursos d’aigua dels rius” i “incidir en la millora de les lleres i dels seus entorns”.
En el cas dels macroinvertebrats, segons les dades de la Fundació Rivus, l’estació de mostreig propera a la zona de l’incendi va donar l’any 2020 “qualitats dolentes però amb xifres prou elevades” de macroinvertebrats. L’any següent es registra “una reducció de la biodiversitat de famílies” que millora i es recupera l’any 2022.
Pla Viu el Besòs
Un any després de l’incendi de Ditecsa, el CBT, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci del Besòs, la Diputació i l’ACA van presentar el projecte Viu el Besòs amb un seguit d’accions per millorar el riu i l’entorn fluvial i que aspirava a obtenir finançament europeu. Aquests diners no han arribat.
Amb tot, el CBT no renuncia al projecte. “Ens serveix de full de ruta amb una millora pensada amb una mirada més àmplia i que agafa tot allò que envolta el riu”, diu Begoña Martínez. En funció de la disponibilitat econòmica, s’executen millores que hi havia recollides. Posa l’exemple d’una restauració d’un tram del Besòs a la Llagosta, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Caldes. Es va recuperar un braç secundari del riu per afavorir la biodiversitat i crear refugis de fauna en una zona que és d’interès per a les poblacions de llúdriga.
