Aquest octubre, el 86% de l’aigua que portaven els rius de la conca del Besòs procedia de les depuradores que hi aporten l’aigua residual després del procés de depuració a les seves instal·lacions. L’aigua d’escorrentia –la natural– representava només el 14% de la que hi circulava. Les dades mostren com la sequera ha fet augmentar encara més el percentatge d’aigua de depuradora que alimenta rius com el Congost, el Mogent o el Besòs.
Habitualment, la proporció es mou al voltant d’un 70% d’aigua de depuradora i un 30% d’aigua natural. “Vivim de l’aigua de les depuradores. Som depuradoradependents”, assegura Manel Isnard, responsable de medi fluvial del Consorci Besòs Tordera. Amb l’actual manca de pluges, Isnard situa el volum d’aigua de depuradora entre el 85% i el 90% del total.
Tot i que si s’agafen els registres de l’aigua que aporten les depuradores i l’aigua que el Besòs acaba aportant al mar Mediterrani el percentatge seria del 100% (vegeu gràfic adjunt). Isnard alerta, però, que cal tenir en compte l’aigua que es perd per l’evaporació, la filtració al subsol o les captacions de regants.
Isnard va ser un dels ponents que van participar divendres de la setmana passada en la jornada tècnica Urban River Lab (URL): Recerca per Afrontar els Reptes de la Crisi Climàtica i del Canvi Global en els Ecosistemes Fluvials.
L’URL és una instal·lació científica creada el 2014 i situada a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Montornès. Està formada per canals de 12 metres de llarg on es fa circular aigua depurada a l’EDAR. Això permet experimentar la incidència que les diverses espècies de plantes o la manera com passa l’aigua del riu –més ràpida o més lenta– tenen a l’hora de reduir diversos tipus de contaminants i, per tant, ajudar a millorar la qualitat de l’aigua que surt de les depuradores. De fet, Isnard va presentar a la jornada la “Proposta d’aplicació dels resultats de l’Urban River Lab a la sortida de les EDAR”.
L’aportació de les depuradores té un efecte positiu en un context de sequera com l’actual: garanteix que hi hagi cabals circulants als rius que permeten la subsistència de peixos i altres espècies. Però també implica que “cal anar molt fins amb l’aigua que surt de les depuradores perquè el riu és molt més sensible a qualsevol incidència”, apunta Isnard, que recorda que el Besòs porta un cabal al voltant dels 3 metres cúbics per segon a la desembocadura.
Isnard destaca la bona qualitat de l’aigua aportada per les depuradores i ho va posar en xifres: l’EDAR de Granollers deixa anar una aigua on s’han aconseguit reduccions d’entre el 86% i el 99% respecte als contaminants que hi arriben. En el cas de Montornès, es mouen entre el 87% i el 98%. Les concentracions de mil·ligrams per litre a l’aigua depurada estan clarament per sota dels registres màxims que marca la directiva de la Unió Europea. Isnard alerta, però, que són xifres pensades per a rius atlàntics i, per tant, amb uns cabals molt més grans que els rius mediterranis, fins i tot, dels que porten més cabal, com l’Ebre. “És una directiva parida a Brussel·les amb mentalitat de riu atlàntic i no mediterrani i aquesta és la queixa que tenim aquí.” “Si arribéssim als nivells permesos per la UE als rius d’aquí no tindríem res”, afegeix.
Un d’aquests elements és l’amoni (NH4) que es produeix derivat de l’activitat humana i que “és tòxic per a la vida aquàtica”. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fixat un objectiu màxim de 0,6 mil·ligrams per litre. Respecte al volum que els arriba, les depuradores de Granollers i Montornès aconsegueixen rebaixes del 97% i 96%, respectivament. Amb tot, la proporció d’NH4 encara supera el valor màxim establert per l’ACA.
Isnard apunta que l’experiència de l’URL “ha demostrat que si es millora la interacció entre l’aigua i les plantes es poden afinar aquests nivells” i que es pot fer en espais relativament curts. “Les plantes capten el nitrogen. El mateix riu autodepura”, afegeix el responsable de medi fluvial del Consorci Besòs Tordera. “L’interessant és aconseguir concentrar la interacció en el menor espai possible per tenir el màxim de quilòmetres de riu amb el màxim de qualitat.”
“Sabem com fer-ho”
Isnard defensa que caldria fer intervencions a les sortides d’aigua de les depuradores cap als rius. “L’URL ha demostrat que és aplicable a totes les depuradores. Sabem com fer-ho. Ara la qüestió és invertir hi.” El CBT va presentar un projecte als fons Next Generation per actuar a la sortida de l’EDAR de Montornès però no ha rebut finançament per fer-se.
{{ comment.text }}