“L’Arnau està molt bé. Va a primer d’ESO, ho va aprovant tot i també fa handbol amb el Parets. És un noi molt trempat, té molts amics i té un punt de divertit, el seu pare també ho és. És un nen socialitzat que fa vida normal. L’únic és que té revisions a l’hospital. El visiten molts especialistes per controlar les possibles seqüeles, tant pels tractaments de quimioteràpia que va rebre, com pel trasplantament de moll de l’os que fa que tingui més risc de tenir complicacions a posteriori.”
La mare de l’Arnau Martínez Navarro, la Irene Navarro, de Lliçà de Vall, defineix així el seu fill de 13 anys. Fa set anys, el gener de l’any 2017, la família era la protagonista mediàtica de la Lluita Team, una iniciativa solidària per recaptar fons per a la recerca contra el càncer infantil a la Vall d’Hebron en què es van implicar esportistes com el desaparegut Sergi Mingote.
La història de l’Arnau es va publicar a EL 9 NOU fa set anys, el ¡ 2 de gener de 2017. Amb només dos mesos, a l’Arnau li van diagnosticar, a Sant Joan de Déu, la mateixa malaltia que a l’Àlex Carmona, de Canovelles [vegeu pàgina 12], la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans. Va rebre quimioteràpia, però la seva situació va empitjorar amb l’aparició d’una altra malaltia, la síndrome hemofagocítica.
Els primers dos anys i mig, la vida dels seus pares va fer un tomb radical: van haver de deixar la feina i pràcticament vivien a l’hospital. Quan l’Arnau tenia un any i mig, se li va fer un trasplantament de medul·la a la Vall d’Hebron amb el seu pare, l’Oliver Martínez, com a donant, però la va rebutjar. Va tornar a Sant Joan de Déu, on es va estar sis mesos més i el van haver d’operar, per una complicació, a vida o mort. Poc després, va començar a recuperar la seva pròpia medul·la.
La seva història la va recollir el realitzador de televisió Albert Barceló en el documental La lluita de l’Arnau, que explica, en paral·lel, la lluita dels pares de l’Arnau i l’expedició que Sergi Mingote i Josemi Herrera van fer al Khan Tegri, una muntanya de 7.010 metres del Kirguizstan, l’any 2014. El documental es va estrenar el 28 de setembre del 2016 al teatre de Can Rajoler de Parets.
Ara, set anys després, la Irene Navarro explica que a l’Arnau li fan un estudi neuropsicològic igual que a tots els nens que han superat la malaltia. “És que després de 13 anys encara estem en xapa i pintura”, diu amb un somriure. Però afegeix que ell ho porta bé. “A vegades es cansa d’anar a l’hospital perquè els seus companys no hi han d’anar tant i ell ha de perdre alguna classe, però ho porta bé. L’Hospital és una mica com casa seva també; hi està molt acostumat.”
En aquests set anys l’Oliver i la Irene han tingut una segona filla, la Blanca, que al març farà dos anys, i continuen col·laborant amb Sant Joan de Déu. “La línia de recerca de Sant Joan de Déu ha donat molts fruits. Avui només el 7% dels pacients d’histiocitosi han de rebre quimioteràpia i poden rebre altres tractaments menys agressius i adaptats a cada infant.”
Malgrat el temps transcorregut, la Irene recorda molt bé tot el que van viure. I també expressa l’agraïment amb totes les persones que van col·laborar i que encara col·laboren en els actes per recaptar fons per a la recerca contra el càncer infantil.
“Des del primer acte benèfic que vam fer a Lliçà de Vall per recaptar fons per a la casa dels Xuklis [un edifici on es poden allotjar famílies amb infants amb càncer mentre reben el tractament] ja vam tenir molt bona resposta. I tot el que vam fer, com curses solidàries, concentracions de vehicles clàssics, concerts… Sempre han tingut molt bona acollida. Estem molt agraïts a tots els voluntaris que ens van ajudar i a la gent que hi va participar.” I expressa un desig per a la família de l’Àlex Carmona, de Canovelles. “Esperem que tingui el mateix suport. Sé que a Canovelles són molt solidaris i quan parles de càncer la gent és molt sensible, però quan parles de càncer infantil encara ho és més.”
{{ comment.text }}