Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

Joan Peiró, de Canovelles, va tornar a Catalunya aquest diumenge després d'una setmana en una marxa internacional que va creuar gairebé 3.000 quilòmetres des de Viena (Àustria) fins a Suruç, a la frontera entre Turquia i Síria. Peiró i 28 activistes europeus de la Caravana per a la Protecció de la Humanitat es dirigien a Kobanê, una de les principals localitats de Rojava (la regió kurda a Síria), amb la voluntat de fer pressió per aturar el setge que viu la ciutat per part de Turquia i Síria. Però un cop a Suruç, la militarització de la ciutat va obligar-los a recular cap a Istanbul. Aleshores les autoritats turques van detenir-los i, després de més de 48 hores, van deportar-los. La majoria d'ells eren alemanys, però també hi havia irlandesos, francesos, anglesos i danesos, a més de Peiro i Dani Fité, de Santa Coloma de Gramenet, els únics de l'Estat espanyol. Mentre el conflicte revifa a Rojava amb diverses setmanes d'enfrontaments armats en territori sirià, Kobanê viu assetjada per les forces sirianes, al sud; i les turques, al nord. Així, cap a un centenar d'activistes van sortir de Viena el diumenge 25 de gener, repartits en 15 cotxes i un autobús. Van passar per Belgrad (Sèrbia) i Salònica (Grècia) fins a creuar a Turquia. Sabien que seria complicat passar a Síria, però no s'esperaven el control de la frontera turca. "Va arribar el moment de plantejar-se qui volia seguir endavant", diu Peiró. Mentre un grup feia una acció pública que concloïa formalment la marxa de la caravana humanitària, 29 activistes passaven la frontera "de manera totalment legal" amb grups petits en busos de línia, per estalviar-se controls. Un cop a Istanbul, van rebre el suport del partit pro-kurd DEM Parti (Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia), i van creuar mig país fins a Suruç, a pocs quilòmetres de Kobanê, el destí final. A Suruç, "tot va canviar radicalment" "Vam marcar el gol". Durant el trajecte, van passar un primer control de policia secreta, recorda Peiró. Els van identificar però van deixar-los continuar, i això els va envalentonar. Però, arribats a Suruç, "tot va canviar radicalment", perquè les autoritats turques els esperaven, i van trobar-se amb una frontera "molt militaritzada". Més membres del DEM Parti van rebre'ls amb el ritual habitual, una salutació amb la mà i la paraula serkeftin, "fins a la victòria" en kurd. Van fer una roda de premsa i van cantar i ballar una cançó de resistència kurda, explica Peiró, un símbol d'empoderament, moral alta i treball en equip. Activistes i members del DEM Parti a Suruç el passat divendres 30 de gener, abans de la detenció | Joan Peiró "Havíem de lluitar per anar al lavabo. Era una tortura" La detenció va ser divendres 30 de gener, sortint de Suruç, de tornada cap a Istanbul. Els van aturar per identificar-los altra vegada, però aquest cop amb amenaces de deportar-los. Peiró denuncia que, durant l'estància retinguts al bus i al centre de deportació d'Urfa, "les autoritats turques van vulnerar els nostres drets humans". Van passar 24 hores al bus sense saber on els duien, sense poder comunicar-se amb cap dels policies, perquè no parlaven anglès, diu. I "havíem de lluitar per anar al lavabo. Era una tortura". Van separar els nois i les noies i persones LGTBI, i "vam sentir crits", assegura Peiró, i afegeix que, a ells, els van donar clatellots. Alguns activistes en una casa d'exiliats kurds a Viena | Joan Peiró Mentrestant, a Canovelles Mentrestant, a Canovelles, la mare de l'activista, Rosa Tura, va bolcar-se a ajudar en tot el possible al seu fill. Va coordinar-se amb el consolat espanyol d'Istanbul, i l'endemà va contactar-la l'ambaixada d'Ankara. "Havia de lluitar per ell", explica. Mare i fill són molt coneguts a Granollers. Tots dos han vestit la camisa de la Colla Castellera dels Xics de Granollers, i encara hi segueixen vinculats. És un "orgull" per a ells, explica Tura. Peiró va estudiar Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2014, havia seguit de prop el conflicte al Kurdistan: "No és un conflicte qualsevol". Peiró va veure en la resistència kurda un exemple insòlit de 'confederalisme democràtic', el corrent polític al voltant de la democràcia de base, l'alliberament de la dona i l'ecologisme social que propugna el líder kurd Abdulah Öcalan, del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), pres polític en mans de l'Estat turc. Així, va formar part del Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan de Granollers, pioner en les reivindicacions pro-kurdes a Catalunya contra els atacs de l'Estat Islàmic; i el 2018 va presentar el seu treball final de grau a la UAB sobre el paradigma del confederalisme democràtic al territori del Kurdistan, repartit entre els estats de Turquia, Síria, l'Iraq i l'Iran. El passat divendres, el mateix dia que van detenir els activistes de la Caravana per a la Protecció de la Humanitat, Damasc i les Forces Democràtiques Sirianes van anunciar un acord polític i militar. "Esperem que l'alto al foc sigui permanent", diu Peiró, que torna a casa després de lluitar per trencar el setge a la ciutat de Kobanê i de contribuir a una revolució que considera "única".

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La Viladrau-la Garriga espera més de 520 participants aquest diumenge

Extingit un incendi en una nau del Gran Vial de Montornès

El TSJC confirma que la Garriga ha d’indemnitzar l’empresa que va construir el cementiri nou

Renfe amplia el pas de trens a l’R3 al tram entre Centelles i Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Localitzen un cos al Mogent, a 400 metres d’on va aparèixer la furgoneta arrossegada a Llinars

Mor a 50 anys Sònia Gutiérrez, candidata de Tria Granollers a les municipals del 2023

La recerca de l’home arrossegat pel Mogent a Llinars s’estén fins a la desembocadura del Besòs

El cadàver localitzat al Mogent és el del conductor de la furgoneta arrossegada pel riu

Mor un motorista en una topada amb un cabirol a la C-61 a Vallgorguina

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Els Bombers mantindran tota la nit la recerca de l’home arrossegat pel riu Mogent a Llinars

Mor a 85 anys l'expresident del Casino de Granollers Emili Cot

Mor un home en ser atropellat per un camió a l'AP-7 a Sant Celoni

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni