L’Incasol ha anunciat que el procés de regularització de les terres de conreu ha de continuar, després, amb la resta d’elements de l’espai de Gallecs, com els habitatges amb terres i sense terres. En un article publicat per EL 9 NOU l’any 2021, el llavors director de l’Incasol, Albert Civit, explicava que el pla especial que està en fase de redacció en què treballen el mateix Incasol i el Consorci de Gallecs preveu que només es conservin les masies i cases que estan lligades a una activitat agrària. Civit recordava que era una de les condicions que estableix el Pla Director Urbanístic (PDU) aprovat l’any 2005.
El responsable de l’Incasol no tancava la porta, però, que es consideri alguna cessió vitalícia a persones que hi viuen des de fa molt temps, però serà el Consorci i els ajuntaments els que podran adoptar les decisions. També hi ha la possibilitat que algunes masies històriques buides o ocupades irregularment es puguin cedir a entitats o col·lectius amb projectes socials. En tot cas, però, no seria la regla sinó l’excepció.
El pla especial de Gallecs també recollirà inversions al territori per valor de 5 milions d’euros que inclouen la construcció d’una xarxa d’abastament d’aigua potable com una de les prioritats, ja que les cases s’han d’abastir amb aigua de pous.
L’Associació de Veïns de Gallecs ha rebut l’anunci amb recel i dubta que es compleixin els compromisos. “Són bones notícies i és esperançador que es regularitzi Gallecs, que ja tocava perquè ens permetrà tenir cèdules d’habitabilitat i ens donarà seguretat, però ja fa més de vint anys que esperem l’arribada de l’aigua potable i no creiem que es puguin complir els terminis anunciats. També estem esperant encara que s’aprovi el pla de sequera”, diu Ivana Morera, presidenta de l’Associació de Veïns de Gallecs.
Morera afegeix que l’entitat ja va lliurar les seves esmenes al pla especial i van acordar mantenir una reunió amb l’actual directora de l’Incasol, Maria Sisternas, amb qui s’havien de reunir el 13 de febrer, però la trobada es va suspendre. I alerta que la convocatòria d’eleccions i l’arribada d’un nou govern a la Generalitat pot encallar el procés. “Per això és important que tot quedi per escrit”, diu.
Pel que fa a la conservació i els usos de les cases, l’any 2019 l’Ateneu de Gallecs ja va elaborar un document en què denunciava la manca de custòdia d’algunes cases i apuntava que el control social del territori i les cases només la dona l’habitatge d’ús quotidià. I l’any 2021 va fer una proposta detallada amb una trentena de cases que podrien tenir un ús social. Les administracions també han apuntat el possible ús d’antigues cases de pagès, com Can Cruz, que s’apunta com a futura seu del mateix Consorci de Gallecs; Can Xalet, o Can Banús, en terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
El Pla Especial Urbanístic, a punt per al mes de maig
L’Incasol ha anunciat que el Pla Especial Urbanístic del Parc Territorial de Gallecs estarà enllestit i aprovat inicialment el proper mes de maig i de manera definitiva el primer trimestre de l’any vinent.
El pla té l’objectiu de recuperar, millorar i protegir el medi natural i el paisatge, a més de potenciar l’ús social de l’espai i preservar els seus valors naturals i culturals i fer-los compatibles amb l’aprofitament sostenible dels recursos agraris i forestals.
Si es compleix el calendari, hauran passat 16 anys des que Gallecs es va incorporar al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), l’any 2009. El pla afecta les 733 hectàrees de l’espai natural, les que es van incloure en el Pla Director Urbanístic de l’any 2005 i que són les úniques que es conserven de les 1.472 que el govern de l’Estat va expropiar l’any 1970.
