Una història feta de moltes històries que, a la vegada, serveix per explicar els darrers 145 anys d’història de Granollers. És Història i històries dels Bombers de Granollers, escrit pel bomber Pere Miralles Mestre a partir d’una recerca que ha fet ell mateix sobre la trajectòria del cos a la ciutat. Està publicat per Gent i Terra i es presentarà dimarts que ve en un acte a les 7 de la tarda a la sala Tarafa.
A banda de Miralles i l’editor Vicenç Relats, hi intervindran el bomber i historiador David Gesalí, que és l’autor del pròleg, i Jaume Font, bomber i fill i net de bombers del parc de Granollers. El llibre costa 22 euros i es podrà trobar a partir de la setmana que ve a les llibreries. La publicació coincideix just amb els 145 anys de la creació del parc, l’11 d’abril de 1878. La presentació servirà, també, de celebració de l’efemèride.
Miralles va començar la recerca amb la idea de confeccionar uns plafons que recollissin la història dels bombers a Granollers per situar-los al vestíbul del parc acabat de reformar. “En trobar tanta cosa, vaig pensar que no podia quedar només en uns plafons. Calia fer alguna cosa més”, detalla a EL 9 NOU l’autor, que va fer recerca en nombrosos arxius i també ha mantingut entrevistes amb antics bombers o els seus familiars.
El llibre s’estructura en quatre parts: el període inicial dels Bombers a Granollers, de 1878 a 1931; República, Guerra Civil i Franquisme, que cobreix el període entre 1931 i 1962; Bombers de la Diputació, quan el cos deixa de ser estrictament local i passa a ser gestionat per la Diputació de Barcelona (1962-1980), i Bombers de la Generalitat, quan és el govern català qui n’assumeix les competències i gestió.
El repàs històric permet conèixer les vuit ubicacions diferents que ha tingut el parc –des de la primera als baixos de l’ajuntament, a l’actual plaça Folch i Torres, fins a la que es va estrenar l’any 1975 a l’avinguda Sant Julià i es manté–. També s’hi repassen tots els caps de parc i es recullen llistats dels bombers que han format part del servei al llarg de tota la història gràcies als documents que es conservaven. “És curiós que hem trobat molts cognoms que es van repetint”, detalla Miralles, que recorda que fins al 1962, quan la Diputació n’assumeix la gestió, tothom és voluntari. “Són persones que tenien el seu ofici i que, a més, feien aquest servei”, apunta.
A diferència d’altres ciutats on la creació dels cossos de Bombers va lligada a empreses asseguradores, “a Granollers, des del minut zero els crea l’Ajuntament com un servei públic”. Fins al 1962, quan feien serveis fora de Granollers, els ajuntaments que rebien l’ajuda col·laboraven econòmicament. Als seixanta, la convivència dels primers professionals genera tensions amb els bombers voluntaris perquè alguns es mantindran fins als anys setanta.
El llibre fa nombroses aportacions. Per exemple, reprodueix el codi de xiulets que feien servir els serenos per activar els bombers quan hi havia un foc i que també els permetia detallar la zona de la ciutat on es localitzava. També el paper dels Bombers de Granollers en la creació de la Federació de Bombers de Catalunya l’any 1935 o la coincidència de diversos focs durant la festa major de 1935. “Amb un de bastant gros al carrer Guayaquil que va fer venir els bombers de Barcelona i tot”, diu l’autor.
Noves dades sobre els anys de la Guerra Civil i el bombardeig de 1939
Un dels períodes on posa llum la recerca de Miralles és el de la Guerra Civil i, per tant, el del bombardeig que va patir la ciutat el 31 de maig de 1938. Relata com, l’any 1937, quatre bombers de Granollers “van de voluntaris a Madrid” per ajudar en la defensa de la ciutat encara sota domini de la República. “Havia quedat en l’oblit. Molts dels seus familiars ni ho sabien.”
Marxen en dues expedicions amb altres bombers voluntaris catalans i s’hi estan fins a inicis de 1938. “Incialment, l’Ajuntament [de Granollers] els pagava el sou” mentre eren allà. Més tard, deixa de fer-ho. També es detalla la creació de la junta de defensa passiva amb una brigada de salvament on es mobilitzen els bombers.
El llibre reprodueix una carta de l’alcalde del moment “on es recull el paper molt important que van tenir els bombers durant el bombardeig de 1938”, tot i que, en aquell moment, “molts estaven al front”. “Després del bombardeig, l’Ajuntament els reclama perquè tornin.” Un dels llistats localitzats de l’època detalla si els membres del cos havien estat militaritzats o no i on estaven del front.
També s’aporten dades sobre la repressió que van tenir alguns d’ells. “N’hi ha que reben dels dos costats”, exposa Miralles. Acabada la Guerra Civil, el nou règim canvia el cap i hi posa un membre de Falange. Són anys amb problemes de materials que contrasten amb la dotació que hi havia durant la Segona República. Tot plegat es nodreix de nombroses fotografies, moltes de les quals inèdites, que Miralles ha trobat als arxius familiars d’antics bombers.
{{ comment.text }}