Lliçà de Vall estrena aquesta setmana un sistema pioner per depurar les aigües pluvials procedents del polígon de nova creació el Pla, a tocar de la carretera C-17. Es tracta de les basses de Can Gurri, un conjunt d’espais que recepcionen l’aigua procedent del sistema de recollida de la pluja i el tracta i filtra de manera natural per, després, abocar-la al riu Tenes.
La posada en marxa del sistema va acompanyat del projecte ‘Crystal Water’, que té per objectiu renaturalitzar l’espai i fomentar la biodiversitat en un entorn situat entre el riu i l’activitat industrial que es començarà a posar en marxa en les pròximes setmanes. Tot plegat es presentarà dissabte amb una festa popular.
El projecte de les basses de Can Gurri va néixer del repte que implica la creació d’un polígon industrial, que ocupa terrenys on fins ara l’aigua de pluja es filtra directament amb la terra abans d’arribar al riu. Les basses presentaven una oportunitat per fer aquesta mateixa funció de depuració i laminació per a poder filtrar i netejar de manera natural les aigües provinents de 280.000 metres quadrats de superfície industrial.
El sistema està format per un aiguamoll que rep aigua d’una mina i que es barreja amb la que prové de la pluja en una bassa de captació, on ja hi ha un sobreeixidor per capturar impureses i brossa, com ara plàstics. D’allà, l’aigua segueix el seu camí cap a un espai on un conjunt de matolls també la filtren abans d’arribar a un sistema de pedres, que fan el mateix procés.
D’aquí, l’aigua passa a una última bassa, on s’acumula fins que arriba a un nivell i s’aboca de manera natural al riu Tenes, ja totalment filtrada. “L’objectiu és recollir tota l’aigua pluvial, fer sistemes de depuració, en aquest cas per decantació de sediments, i que aquesta aigua millori la seva qualitat de manera natural i pugui arribar al riu, a la vegada que també redueix la possibilitat de desbordaments i inundacions”, explica l’alcalde de Lliçà de Vall, Ferran Ballestà.
Tot plegat a anat a càrrec de la titularitat del polígon, i ara és l’Ajuntament qui recepciona l’espai amb la finalitat de renaturalitzar l’entorn. “En posar-hi indústries, aquesta aigua al final ha d’anar cap al riu, i en comptes de recollir-se amb dipòsits, com potser passa en altres polígons, el que hem fet és crear aquesta zona humida artificial”, afegeix Ballestà.
Impuls de la natura
El projecte va acompanyat de l’ONAT Foundation, la iniciativa que va crear el desaparegut alpinista i exalcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote. A través de la fundació, s’ha desenvolupat el projecte ‘Crystal Water’ (Clar com l’aigua), que durant tres anys permetrà preservar, mantenir i divulgar l’entorn per transformar-lo en un espai verd.
A través de la Fundació Freudenberg, s’ha dut a terme una iniciativa que permetrà dur a terme aquest procés de renaturalització i que tindrà molt en compte la inclusió. “Seran sobretot sessions obertes a la ciutadania, amb plantació d’arbres, confecció de caixes per a aus, creació d’hotels per insectes, activitats fetes per professionals, una vegada al mes durant vuit o deu mesos”, explica el president de l’ONAT Foundation, Francesc Colomé.
Amb tot, posa de manifest la necessitat d’un espai intermedi entre la natura i la indústria: “Al mig hi ha d’haver una zona que faci d’aixopluc d’aquest espai natural que és el riu i d’aquest espai industrial, aquí passarà això, després que durant molt temps els ajuntaments han viscut d’esquena al riu”, destaca Colomé, que posa en relleu l’esforç que s’ha fet per descontaminar aqüífers de la zona, com el riu Congost o el mateix Tenes.
Aquest dissabte, a partir de les 11, l’Ajuntament ha organitzat una festa per apropar aquest nou entorn natural a la ciutadania, amb la finalitat de posar de manifest les virtuts que té i que se suma a la proximitat amb els pous de glaç, patrimoni local i que es troben a escassos metres de l’espai ara recuperat.
Al Vallès Oriental, hi ha altres espais naturals creats a partir de la urbanització de nous sectors com la bassa de Can Dunyó, a Lliçà d’Amunt, lligada al sector de Can Montcau; i la que hi ha al costat de la planta de Cobega, a Martorelles.
