Al parc dels Corbera de Llinars s’hi pot veure aquests dies una estructura semblant a una tenda de campanya. És una instal·lació que forma part d’un estudi sobre la biodiversitat dels insectes pol·linitzadors que estan portant a terme investigadors de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. L’estudi s’emmarca dins de la iniciativa europea Biodiversity Genomics Europe.
L’objectiu és esbrinar fins a quin punt els parcs urbans poden ser refugis per a la biodiversitat dels insectes pol·linitzadors. Hi participen grups de recerca procedents de punts que van de Finlàndia fins a les Canàries. Catalunya hi és representada pel Grup d’Agroecologia, liderat per Xavier Sans, i el Grup d’Ecologia d’Insectes i Canvi Global, encapçalat per Guillermo Peguero.
L’estudi se centra en àmbits urbans i agrícoles, amb dues instal·lacions simultànies. Cada parc urbà està aparellat amb un entorn agrícola. El parc urbà de Llinars està associat als camps de la cooperativa agroecològica de Cal Cerdà, situats al terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor. Per ubicar la instal·lació en un casc urbà, cal una zona verda àmplia que es trobi en un nucli urbanitzat dins d’un radi d’entre 1 i 2 quilòmetres, i el Parc dels Corbera compleix amb aquests requisits. “Els companys de Cal Cerdà hi participen de manera del tot altruista, i sempre s’agraeix que petits projectes com aquest tinguin una mica de visibilitat”, diu Peguero.
Per esbrinar si els espais verds urbans poden ser refugi de biodiversitat útil per a la producció agrícola, s’estudien durant cinc setmanes seguides, recollint una mostra de la comunitat d’insectes pol·linitzadors cada setmana. En acabat, s’envien les mostres al laboratori, on es fan recomptes preliminars i finalment es classifiquen les diferents espècies recollides emprant la tècnica dels codis de barres genètics.
Aquesta tècnica consisteix a amplificar aquelles seqüències d’ADN que són úniques i exclusives de cada espècie, de manera que es puguin arribar a separar amb molta facilitat malgrat que morfològicament siguin molt semblants o fins i tot indistingibles pels mateixos experts.
{{ comment.text }}