Llinars lidera la llista de municipis on s’han començat a construir més habitatges en els primers sis mesos de 2024 al Vallès Oriental. Segons les dades de la Generalitat, són 97, 23 més que en el mateix període de l’any passat.
Se situa per davant de municipis més grans: Granollers suma 88 habitatges iniciats, i Mollet, 56 (vegeu gràfic). I molt per sobre de poblacions de mida similar: Caldes (28), Cardedeu (11), la Garriga (23), Lliçà d’Amunt (23), la Roca (16) o Santa Maria de Palautordera (27).
Llinars també està al capdavant del rànquing amb visats fets pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb): 220, un 165% més.
S’atribueix a la disponibilitat de sòl que hi ha al municipi gràcies, sobretot, al desenvolupament del sector de Can Marquès. “L’impuls d’un nou sector impulsa la construcció”, certifica Josep Sala, delegat del Cateb al Vallès Oriental.
Per Àngels Subirachs, presidenta del Gremi de Constructors del Vallès Oriental, també cal tenir en compte la demanda: “La gent que surt de Barcelona potser inicialment busca Granollers o Mollet, però acaba mirant als pobles del voltant.” I això fa que “promotores grans” entrin a fer projectes en aquestes poblacions, com ja va passar en el període previ a la bombolla immobiliària de 2008.
L’Ametlla també ha registrat una xifra notable d’habitatges iniciats entre gener i juny (44). Està lligat a la quarta fase del sector de Can Draper, a l’entrada del municipi. Preveu quatre blocs més als ja construïts. “És necessari el nou habitatge però cal ser molt curós. Ara s’està construint però és fruit d’una especulació que no dona sortida a les necessitats de la gent del poble que necessita un habitatge”, alerta l’alcalde, Jan Santaló, que creu que cal aprofitar la redacció del nou planejament urbanístic per posar sobre la taula límits al creixement i fer que l’Ametlla “no perdi la seva essència”, amb una població al voltant de les 11.000 persones.
L’actual pla general, aprovat el 1987, permetria arribar a 17.000 habitants, 7.000 més que ara.
Canvis amb la covid
Subirachs apunta els canvis que la pandèmia ha portat a l’hora de plantejar com són els nous habitatges: “Qui va patir la pandèmia i ara ha de fer un canvi busca allò que va trobar a faltar i que abans no es tenia en compte”, comenta, i posa l’exemple de terrasses o patis exteriors.
Fons europeus
D’altra banda, Sala lamenta que “no s’estiguin aprofitant prou els fons europeus per fer reformes d’habitatges” encaminades a la millora de l’eficiència energètica. Ho atribueix a aspectes com l’elevat volum de “burocràcia” que cal superar o a les dificultats de posar d’acord les comunitats de veïns. “Arribarà un dia que certes lletres de certificats energètics limitaran vendre o llogar un habitatge. Llavors ens lamentarem de no haver aprofitat aquestes ajudes.”
