Quin impacte tenen els períodes d’estiatge –reducció dels cabals d’aigua– a la recuperada presència de llúdrigues a la Tordera? És la pregunta que s’han proposat respondre investigadors de l’Observatori Rivus, vinculat a la Fundació Rivus del Consorci Besòs Tordera, i de la Fundació Barcelona Zoo.
L’estudi forma part del Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i Tordera que fan aquestes institucions. L’objectiu del treball, que compta amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, és conèixer com afecta la davallada de cabals aquest mamífer en un context de canvi climàtic. També determinar els factors que condicionen la resiliència de la llúdriga i la seva comunitat ecològica en situacions de falta d’aigua.
Segons han explicat fonts de la Fundació Rivus, les primeres conclusions indiquen que els efectes negatius de la reducció dels cabals són menors en aquells trams on el riu conserva una major qualitat estructural. Són sectors on es mantenen basses isolades dins de la llera on s’hi han arribat a comptabilitzar fins a 1.723 peixos aïllat en només una. S’ha vist que “tant la dieta com l’abundància de la llúdriga experimenten grans canvis segons la disponibilitat i la tipologia d’aquestes basses”. Per l’existència d’aquestes basses, és clau la presència d’arbres tombats o roques que ajuden a formar-les.
Arnau Tolrà, investigador de l’Observatori Rivus i responsable de la línia de seguiment de la llúdriga i d’aquesta recerca, destaca la importància que “el riu no estigui canalitzat” perquè això fa que “baixi lliure”. També que “conservi elements a la llera que l’enriqueixen” com poden ser aquestes basses temporals.
Segons explica Tolrà a EL 9 NOU, es veu com “la llúdriga pot viure en zones amb un estrès hídric mentre es conservin basses temporals” amb peixos que li garanteixin l’aliment. “Prefereix zones amb poca aigua i estructures complexes que no pas amb més aigua”, afegeix. Posa l’exemple del tram baix del riu Besòs “simplificat i hostil, no només per a la llúdriga” perquè “és un canal”.
Sí que es veu un impacte de l’estiatge sobre aquests mamífers. “Tot i que la biodiversitat pròpia dels rius mediterranis presenta notables adaptacions a l’estrès hídric, l’accentuació de l’estiatge en alguns casos està comprometent el seu desenvolupament i ho pot fer encara més en el futur”, indica Tolrà.
Multidisciplinari
El treball a camp, que s’ha centrat al tram mig i baix de la Tordera, ha estat “multidisciplinari”, exposa Tolrà. S’ha fet servir la pesca elèctrica per als recomptes de peixos “per posar en relació la massa de peix existent amb la presència de la llúdriga”, indica l’investigador de l’Observatori Rivus.
A més, s’han fet mesures de la qualitat fisicoquímica de l’aigua i de la qualitat estructural de la llera i de les bases que es mantenen tot i la situació de cabals reduïts. També inclou mostreigs per determinar la presència de la llúdriga, que ja cria a la Tordera, i la recollida d’excrements per analitzar la dieta al laboratori. Totes les dades són analitzades posteriorment per extreure’n conclusions en una tasca que està fent-se.
El programa de seguiment de la llúdriga a la Tordera i al Besòs de l’Observatori Rivus incorpora cada any altres anàlisis complementàries. En l’edició de 2022, es va optar per estudiar l’impacte de la reducció dels cabals. Per Arnau Tolrà, en un context de canvi climàtic “esdevé fonamental aprofundir en el coneixement sobre com funcionen les conques del Besòs i de la Tordera en situacions d’escassetat d’aigua”.
{{ comment.text }}