El centre de Granollers ha presenciat l’obertura de nou establiments de menjar per emportar el darrer any. En total, ja són una seixantena els negocis que dediquen tota o part de la seva activitat al sistema del take away. Un terç d’aquests comerços ni tan sols tenen servei de taula, sinó que dediquen la seva activitat plenament al menjar per emportar. Responsables polítics i comerciants de la ciutat relacionen aquest fenomen amb un creixement del dinamisme econòmic de Granollers i un canvi generalitzat en la demanda dels consumidors arreu de Catalunya.
Eva Garcia, de l’associació de comerços Gran Centre, apunta que el creixement de locals de menjar per emportar i de cafeteries és una tendència que es veu des de fa temps a les grans ciutats. Diagnostica que el motiu rere aquest fenomen no és altre que un canvi en les necessitats i preferències dels consumidors, sobretot els més joves. Serveix d’exemple, diu, l’aparició i creixement de les seccions de plats preparats a les grans cadenes de supermercats.
Amb això, Garcia veu favorable que aquests nous projectes donin vida als locals buits del centre de Granollers. De fet, la ciutat comença el curs amb una rotació comercial positiva, amb una taxa a l’alça del 3,5% que indica que han obert més establiments que no pas han tancat, segons l’Observatori dels Centres Urbans de la Fundació Comerç Ciutadà. Malgrat això, subratlla que el comerç tradicional està cada cop més ressentit: van obrint empreses de serveis, però tanquen les habituals botigues, per exemple, les de roba. L’associació apunta la manca de relleu generacional i la necessitat de fer pedagogia a les escoles i els instituts. Així mateix, Garcia assegura que la voluntat de Gran Centre continua sent, i amb més raó, potenciar el comerç local i lluitar per la seva supervivència.
Granollers comença el curs amb una rotació comercial positiva del 3,5%
En altres municipis fora del Vallès Oriental, les administracions públiques ja han aplicat mesures restrictives davant l’esclat dels take away, en particular cafeteries. En el cas de Granollers, la posició de l’Ajuntament és molt diferent: veuen amb bons ulls que la ciutat tingui capacitat d’atracció d’activitat empresarial, sobretot al centre històric. Això no passa només amb comerços de menjar. També amb altres tipus d’empreses de serveis, com els centres d’estètica d’ungles. De totes maneres, el consistori destaca les ajudes municipals que promocionen el comerç al detall, els negocis culturals o l’emplaçament en locals buits.
Els carrers Sant Roc i Santa Anna són alguns dels que concentren més activitat d’aquest tipus. Marc Giménez, president de l’associació de comerciants Del Rec al Roc, creu que els comerços de menjar i beure, sigui per prendre a la terrassa o per endur, són positius per al conjunt de negocis del centre de Granollers. Reconeix que l’escenari ha canviat molt en els darrers anys, però entén que cal adaptar-s’hi, de manera que un model híbrid entre locals de menjar i altres tipus de negoci pot ser beneficiós per a tothom. A més, apunta que, si els take away funcionen, també és perquè les compres on line no poden substituir-los. “Els locals de Granollers aniran canviant a productes que no es puguin comprar on line”, diu Giménez.
Marc Giménez: “Els locals de Granollers aniran canviant a productes que no es puguin comprar on line“
L’última setmana ha obert una botiga de te matxa a la galeria de la Porxada i dues cafeteries: Deseo, a la plaça Folch i Torres, i un segon Vivari a la plaça de la Corona. Els tres establiments se sumen a uns quants locals nouvinguts, alguns de molt especialitzats, així com els negocis de cafè d’especialitat (Cafè con B o Dubai); els croissants del Crusanet, al carrer Portalet, o els diferents productes de maduixa a Frésame Mucho, al carrer Sant Roc. L’alta especialització als centres urbans és un altre dels diagnòstics que la Fundació Comerç Ciutadà ha detectat en l’estructura de Granollers i d’altres ciutats, com Sabadell, Vic o Mataró.
