Un 65% de persones diu haver presenciat “maltractament” a gent gran segons una enquesta feta a més de 400 persones. Són part de les conclusions del projecte “No maltractis el reflex del teu futur”, impulsat pel Consell Comarcal, amb la participació del Consell de la Gent Gran del Vallès Oriental i l’alumnat d’Integració Social de l’Institut Pla Marcell de Cardedeu, que també ha passat per sis centres d’ESO i formació professional del Vallès Oriental.
La iniciativa, que va començar fa tres cursos, ha servit per ajudar a sensibilitzar sobre les situacions de maltractament a persones grans, que sovint estan invisibiltzades, perquè moltes vegades ni s’expliquen i, encara menys, es denuncien. “No es denuncien, perquè estan normalitzades”, explica la professora referent del projecte al Pla Marcell, Elisabet Arqués.
Per maltractament, s’entenen fins a set tipologies: maltractament físic, psicològic, sexual, econòmic, negligència, abandonament i vulneració de drets. “Pot haver-hi maltractaments de tot tipus. Alguns els sabem perquè arriben a centres de salut i treballadors socials, però molts altres no surten a la llum perquè la gent gran té molta por de denunciar. Hi ha casos que passen dins la família, que poden ser des d’una amenaça de no portar els nets a dinar a aprofitar-se dels diners”, explica una representant del Consell de la Gent Gran del Vallès Oriental, Marta Gamarra.
Perquè aquestes situacions no passin, des del mateix Consell de la Gent Gran a la comarca insisteixen a fer pedagogia, sobretot a les fornades de gent jove. Justament, aquesta aliança que mantenen des de fa tres cursos amb el Consell Comarcal i el Pla Marcell està encaminada en aquest sentit. Fa uns dies se’n va fer balanç en una trobada amb diferents agents i aviat es donarà continuïtat al projecte. Des de fa tres cursos hi han passat al voltant de 75 alumnes del segon curs del grau superior d’Integració Social de l’Institut Pla Marcell.
El primer any, van fer una entrevista a peu de carrer sobre maltractaments a gent gran. El segon, una enquesta oberta a diferents generacions. I l’any passat, els alumnes i membres del Consell de Gent Gran van impartir uns tallers de sensibilització a instituts de Sant Pere de Vilamajor, Canovelles, Cardedeu, la Llagosta i Santa Eulàlia, entre els quals hi havia alumnes de 3r i 4t d’ESO i alumnes d’un cicle de cures sanitàries a Canovelles. D’aquí en van sortir les dades, extretes a través d’un formulari de valoració, que han contribuït a les conclusions del projecte.
De les respostes al qüestionari, de 24 preguntes, se’n desprenen algunes conclusions. Un 21% de les persones enquestades, per exemple, deia que sovint intervé en la presa de decisions de persones grans del seu voltant. Un 71% creia que la falta de recursos econòmics i el poc suport fa les persones grans més vulnerables als maltractaments i un 53% admetia fer-li “por” envellir. Un altre 52% també era conscient de voler un habitatge compartit, quan sigui gran, per allargar la seva autonomia.
La discriminació econòmica, la més habitual
Els resultats, de fet, només són sensacions i creences que es tenen sobre els casos de maltractament. La tècnica de gent gran del Consell Comarcal, Melisa Troncoso, admet que hi ha molt poques dades i que els casos de maltractament tampoc estan gaire estudiats. “Sabem que la gran majoria, sobretot els últims anys, són maltractaments de tipus econòmic. Persones, dins o fora de la família, que s’aprofita de la gent gran perquè són un blanc fàcil quan tenen un deteriorament cognitiu”, explica Troncoso. Altres situacions molt habituals són la negligència –és a dir, el descuit o la falta de cura de la gent gran per part de persones del seu entorn– o els maltractaments de tipus psicològic, segons apunten des del mateix Consell Comarcal.
A través del projecte, els estudiants han canviat la percepció i molts d’ells ja creuen que no es tenen en compte les persones grans o que no es parla prou d’aquest tipus de violència. “Ha fet els joves conscients d’un fet que fins ara no es qüestionaven”, diu, d’altra banda la professora referent del projecte, Elisabet Arqués. “M’agradaria puntualitzar que el percentatge [de percepció de casos] augmenta després de rebre la formació. Això vol dir que abans de les explicacions i dels tallers, els propis joves no sabien detectar aquests micromaltractaments”, explica, per la seva banda, la consellera de polítiques socials del Consell Comarcal, Núria Carné.
