La població de senglars al parc del Montnegre i el Corredor va créixer fins a assolir una mitjana de 15 exemplars per cada quilòmetre quadrat, rècord històric des que es fan estudis sobre la població d’aquesta espècie.
Al Montseny, també es calcula una població de 15 exemplars per cada quilòmetre quadrat. Als parcs Serralada Litoral i Serralada de Marina, la densitat de la presència d’aquest mamífer és més baixa –10,5 exemplars per cada quilòmetre quadrat– tot i que, com al Montnegre i el Corredor, també creix al voltant del 30%.
Són dades recollides al Programa de seguiment de les poblacions de senglar de Catalunya fet a partir de les dades de batudes i captures aportades per les societats de caçadors d’aquests territoris (17 colles al parc natural del Montseny, 14, al parc del Montnegre i el Corredor i 11 a les serrladades Litoral i de Marina).
El seguiment va iniciar-se fa 24 anys per conèixer l’evolució de la població de senglars a Catalunya i fomentar la cooperació entre gestors dels espais naturals, tècnics i caçadors. Estudia 22 territoris diferents.
L’estudi constata que “en el darrer any la densitat de senglar ha augmentat de manera important o s’ha mantingut estable a la major part dels observatoris (20 dels 22 estudiats)”. S’entén per “l’excepcional anyada d’aglà de la tardor de 2020, que va aportar una gran disponibilitat d’aliments al senglar”. Això va derivar en un augment de la productivitat de les truges perquè hi ha una relació estreta entre l’alimentació i el nombre de senglars que neixen.
Amb 15 exemplars per cada quilòmetre quadrat, el Montseny i el Montnegre i el Corredor se situen entre els espais naturals de Catalunya amb una densitat més gran d’aquests animals juntament amb l’Alt Empordà (17,5 senglars per quilòmetre quadrat), la zona volcànica de la Garrotxa (15,9) i l’espai natural de Guilleries-Savassona (14,3).
En tots aquests casos, la mitjana de senglar per cada quilòmetre quadrat de terreny es mou entre 14 i 17 exemplars. Queden molt per damunt de les zones amb menor densitat: entre dos i tres exemplars per quilòmetre quadrat en zones com la Segarra, l’Alt Pallars, el Cadí i els Ports de Tortosa i Beseit.
Les altes densitats es donen a les zones on el senglar troba “les millors condicions de l’hàbitat: alta pluviositat, boscos productors d’aglans i grans superfícies de conreus de regadiu”.
El treball constata que “la caça és indispensable ara mateix per frenar l’augment de la densitat de senglar, una espècie que no compta amb predadors naturals que la controlin i que té una alta productivitat”. La caça “evita que es produeixi un creixement més important però no s’aconsegueix, en general, reduir-ne significativament la densitat”, recullen les conclusions del treball.
“L’elevada disponibilitat d’aliment a les zones forestals, conreus i espais urbans afavoreix” l’augment de la població. Per això, “l’estratègia de control també ha de preveure necessàriament mesures per reduir l’element disponible pel senglar”, afegeixen. Això passa per la prohibició estricta d’aportar-los aliment i la protecció de conreus.
També mesures per evitar que els porcs salvatges puguin accedir a aliments tombant contenidors d’escombraries a la via pública. Ho ha fet, aquests darrers mesos, l’Ajuntament de l’Ametlla col·locant ferros que impedeixen que els senglars puguin tombar els contenidors.
Els ajuntaments vallesans també han començat a fer captures de senglars amb gàbies. És el cas de l’Ametlla, Figaró, Parets, Lliçà de Vall o Vallgorguina. L’increment de senglars també s’ha traduíï en un augment del nombre d’accidents que provoquen.
A tot Catalunya, les societats de caçadors van abatre vuit exemplars de senglar encreuat amb porc vietnamita. A diferència d’altres temporades, en la 2021/2022 no es va capturar cap porc vietnamita (no creuat amb senglar). Els experts constaten la importància de capturar aquesta espècie exòtica per evitar-ne la seva presència al medi i d’aquesta manera, creuaments amb senglars i els perjudicis que pot causar.
Des des de 1998
El programa de seguiment de senglar està impulsat per la Generalitat i la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració de tècnics i colles de caçadors d’arreu del país. Des de l’inici de la temporada 1998/1999, i en tots els observatoris es fa servir la mateixa metodologia de càlcul.
Això permet una adequada comparació dels resultats i de l’evolució de paràmetres com la densitat de població de senglars, que s’ha vist que ha anat en augment de forma progressiva en els darrers anys. El treball de tots aquests anys ha generat una base de dades que inclou registres d’unes 85.500 batudes i de 189.300 senglars caçats. És una de les més completes d’arreu d’Europa.
{{ comment.text }}