L’Anònims de Granollers va presentar dijous passat una exposició amb documents, fotografies, testimonis orals i material gràfic inèdit que recupera l’impacte de la guerra oberta dins el bàndol republicà que es va desenvolupar de l’estiu del 1936 a la primavera del 1937. La mostra, organitzada per membres del grup Spartcus Fai, van proposar una mirada detallada i rigorosa d’aquest moment clau de la història que, a Granollers, va suposar una intensa activitat política, social i cultural. Arran del cop d’estat del 18 de juliol de 1936, es va desencadenar no només una guerra civil d’abast estatal, sinó també una revolució social profunda. Granollers, com tants altres pobles i ciutats de Catalunya i l’Estat espanyol, va viure una transformació ràpida, informa Pol Terrades.
Amb la República ferida i l’Estat gairebé desaparegut, la iniciativa obrera va prendre el control de la defensa, va expropiar fàbriques i terres, va col·lectivitzar serveis i va impulsar reformes socials, culturals i econòmiques com la separació entre Església i Estat, l’escola laica, la sanitat popular i el control obrer de la producció industrial. No va ser un moviment improvisat: el moviment llibertari i altres forces d’esquerres ja feia anys que es preparaven per a un escenari revolucionari, anticipant la necessitat d’una transformació social radical.
L’exposició aprofundeix en aquest context excepcional que es va desenvolupar entre l’estiu del 1936 i la primavera del 1937, quan les tensions internes dins del bàndol republicà, la militarització del conflicte i la repressió de l’impuls revolucionari per part dels sectors més moderats i el mateix govern van afeblir l’experiència col·lectivista i la participació directa de la classe treballadora. Tot plegat va conduir a una nova etapa marcada pel control institucional, la centralització política i el retorn progressiu a una lògica de guerra convencional i jeràrquica.
Els ponents, Lluís Guix i Paco Cruz, van defensar que és una memòria sovint silenciada i oblidada, protagonitzada per homes i dones que van creure fermament que era possible construir un món més just i igualitari. Aquesta exposició no només vol explicar què va passar, sinó també generar reflexió sobre els valors de la participació, la solidaritat i la resistència davant l’opressió, valors que avui són vigents.
