La memòria històrica va presidir l’acte de tancament del curs polític d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Garriga, aquest dijous a l’espai de Can Luna, informa Andreu Jimènez. Amb el president del banc d’ADN de la Guerra Civil, Roger Heredia, i el testimoni de Josep Montmany, de la Garriga, i Antonio Gómez, de Mollet, dos vallesans que han trobat les restes d’avantpassats que van perdre la vida en el conflicte, es van recordar uns fets que originats fa just 89 anys. El 18 de juliol de 1936 es va produir el cop d’estat militar que va ser l’espurna que va engegar la Guerra Civil espanyola.
Heredia es va mostrar molt crític amb l’Estat espanyol perquè no està posant totes les eines necessàries per resoldre crims d’aquella època. Afirma que seria més senzill si es facilités l’encreuament d’ADN. Ho demostra que a través del banc d’ADN s’han recuperat 4.500 perfils de famílies, però encara en queden 3.500 per identificar.
Heredia, crític amb l’Estat espanyol per no co·laborar més a resoldre els crims de la Guerra Civil
Josep Montmany i Antonio Gómez són dues de les persones que han trobat les restes dels seus familiars. Montmany va trobar les del seu avui a Cuelgamuros, l’antic Valle de los Caídos. El mateix testimoni va explicar que ha demandat l’Estat espanyol per crims de guerra, ja que moure un cos és un delicte contra la humanitat i són crims que no prescriuen. “La demanda ha tirat endavant i a l’octubre hauré d’anar a Madrid”, va relatar. Montmany va animar a la gent a seguir els seus passos.
Antonio Gómez confirmava que li tornaran les restes del seu avi, que va morir a la batalla de l’Ebre el 1938. Va estar enterrat a l’Horta de Sant Joan fins que l’any 1958 van traslladar-ne les restes al Valle de los Caídos. El mateix Gómez va donar a conèixer el seu cas de recerca, que ha durat 17 anys. Les dificultats que ja tingut en aquest procés han quedat recollides en un llibre que ha escrit.
Tots dos van coincidir a denunciar que van haver de ser ells mateixos els que van començar la recerca dels seus avantpassats, i no pas el mateix Estat espanyol. També es va mostrar crític amb el paper que ha tingut l’Estat amb les víctimes el que va ser diputat al Congrés de Diputats per Esquerra Republicana Joan Tardà.
Va retreure el paper dels governs espanyols des de 1978 i la transició des de la dictadura a la democràcia. També va destacar la lluita dels republicans a Madrid per poder disposar d’una Llei de Memòria Democràtica que no va arribar fins al 2022. Precisament ERC es va abstenir en la votació d’aquella llei perquè va considerar que era insuficient amb les demandes dels republicans.
La regidora d’ERC a la Garriga, Anna Cuadrado, va tancar l’acte amb la reivindicació que es parli de memòria històrica escoles, instituts i institucions públiques.
