Cardedeu no seria el que és sense l’Associació de Veïns del Centre, i encara menys sense el pas de Mercè Jubany per l’entitat. Ella hi va ser des que es va crear l’any 1995, impulsada per Alexandre Codinach i Joan Torruella, que en va ser president els primers tres anys. Jubany de seguida li va fer el relleu i, tot i que tenien la intenció d’alternar la presidència cada tres anys, va seguir 25 anys més, que se li han acabat fent curts, informa Irene Rofes.
Fa unes dues setmanes van fer un canvi de Junta i Mercè Jubany va donar un pas al costat per fer lloc a la seva successora, Laia Cruixent, filla d’un dels fundadors.
L’entitat va néixer quan l’Ajuntament va fer tallar el trànsit de vehicles per la plaça de l’Església, fet que va suposar un gran canvi per a tothom. La població ho encarava disgustada i l’associació va sorgir amb l’objectiu d’alleugerir les males sensacions, per tal de tornar a insuflar vida el poble.
Amb diferents propostes de veïnatge, de mica en mica van anar engrescant tothom a gaudir de les places i els carrers del centre històric, i recuperar així la dimensió lúdica de la vila. Algunes de les seves iniciatives amb més recorregut són el BiciVila, la Fira de Nadal i del Torró Artesà, l’Aplec de Sant Corneli amb cantada d’Havaneres, i la Fira d’Art i Artesania, entre d’altres.
En els inicis la Mercè era l’única dona implicada amb constància. Tot i tenir una creativitat insaciable, notava que “havia de fer servir totes les estratègies de dona per aconseguir arribar on volia arribar”, sentia que havia d’estudiar més la situació. Tot i això, a força de guanyar-se la seva confiança, aquest sentiment va disminuir.
Cal destacar el gran èxit de la Fira de Nadal. Dos mesos després de la creació de l’associació ja se’n celebrava una primera edició amb 20 paradetes, que ara ja són 200. El primer any de fer-se ja va marcar amb un aire molt diferent el centre, que va revifar. Ara, reconeguda com una de les fires més importants de Catalunya, continua sent un dels majors orgulls de Mercè Jubany i encara, quan en parla, li brillen els ulls d’il·lusió i emoció.
Amb tot, formar part d’aquesta entitat no només comporta l’organització de festes. L’associació també ha tingut un paper crucial per moltes millores a la vila, com ara de manteniment, il·luminació, arbrat i preservació del patrimoni cultural. Es pot dit que, en certa manera, funciona com un segon Ajuntament.
En part, la passió i entusiasme que mostra Jubany pel bé de la comunitat troben arrels al seu ofici, el de perruquera. Ella diu que tants anys darrere d’una cadira a la perruqueria l’han dotat de molta psicologia i d’aquest afany pel benestar de tothom. Allà cadascú comparteix les seves inquietuds, malestars i desitjos, i la Mercè hi trobava molt de potencial. Per a ella “el sentiment de pertinença a una comunitat no té preu”.
La fi del seu pas per l’associació la viu “com un dol”, però només desitja que no s’apagui l’espurna, que tot es continuï fent amb la mateixa empenta i il·lusió i que la nova junta “s’estimi molt Cardedeu i l’associació”.
{{ comment.text }}