El febrer de 1974, ara fa 50 anys, començaven les classes a l’escola Salvador Sanromà de Llinars. El cap de setmana passat va celebrar l’aniversari amb una visita al centre.
Segons fonts de l’Arxiu Municipal, el 1971 l’Ajuntament va comprar un terreny de 603 metres quadrats a Joan Montané Carbonell i un altre de 8.746 metres quadrats a Eulàlia Fradera Rovira, per destinar-los a la construcció d’una nova escola. Fins llavors l’única escola que hi havia era la Damià Mateu, construïda el 1956. Entre 1972 i 1973 es va fer l’edifici amb planta baixa i un pis, amb vuit aules per a l’ensenyament d’EGB.
El ple de l’Ajuntament del 20 de setembre de 1973 va decidir donar el nom de Salvador de Sanromà Vellvehí a la nova escola “vistos els mèrits contrets pel senyor Sanromà perquè aquesta obra cultural de tanta rellevància per la població de Llinars fos realitat”. Un acord que va arribar quatre dies després que Sanromà renunciés a l’alcaldia.
Salvador de Sanromà Vellvehí (1911-1993), pagès i propietari rural del mas de Ca l’Estapé de Collsabadell, va ser alcalde de Llinars del 7 de febrer de 1966 al 16 de setembre de 1973. El 14 de març de 1974, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava l’aprovació de l’escola amb 320 places. Tot i semblar que hi havia dues escoles diferents, la Damià Mateu i la Salvador Sanromà, a efectes administratius no era així.
Els escolars més petits anaven a la Damià Mateu i els més grans a la Salvador Sanromà. Els alumnes del Damià Mateu que es quedaven a dinar anaven a peu fins la Salvador Sanromà. Hi ha qui recorda haver vist escolars portant-se la cadira d’un centre a l’altre.
No va ser fins al curs 1986-1987 quan es van desdoblar en dues escoles completament independents. L’escola Salvador Sanromà, com a centre de nova creació, tenia dues línies, una de catalana i una de castellana. El fet de tenir aquestes dues línies en les dues llengües marcà molt el seu inici, ja que va abraçar un públic molt concret de la població, bàsicament immigrant. Durant les primeres setmanes de funcionament de l’escola no es va poder posar la calefacció per problemes amb la companyia subministradora de gas.
Davant d’això, al ple de l’1 de març de 1974 “la corporació acorda mirar si és possible trobar estufes entre els pares dels alumnes que assisteixen al col·legi per mirar de resoldre el problema durant els mesos que falten fins a arribar a la primavera. En cas que no se’n puguin trobar prou, es faculta el regidor de Cultura, Joan Vilà Rost perquè adquireixi les estufes necessàries”.
Entre 1977 i 1979 es va ampliar l’escola amb sis noves aules i posteriorment es va instal·lar una aula prefabricada, que va ser-hi fins al 2005, quan es va construir un nou mòdul per a educació infantil de més de 1.000 metres quadrats. Avui, l’escola té 363 alumnes, per sota dels 400 que havia tingut en cursos anteriors. “La natalitat ha baixat”, explica la directora Gabriela Huguet Esteras, que fa 23 anys que és al centre.
“L’escola té una matrícula viva perquè hi ha ràtio, tot l’any s’estan fent matrícules, tot l’alumnat nou va al Salvador Sanromà”, apunta Huguet, que fa un parell de setmanes encara havia tramitat una nova matrícula. Ara “està en un moment dolç i bo” però reconeix que durant una època “va estar desprestigiada”. L’any 2008 l’escola va rebre el Premi Baldiri Reixac per l’impuls que havia fet per la llengua catalana.
{{ comment.text }}