El creixement de la població a la comarca depèn, principalment, dels moviments migratoris. El Vallès Oriental és una de les comarques amb el percentatge d’estrangers més baix de Catalunya i, per això, el seu augment de població va lligat a la migració interna, sobretot provinent de dins la mateixa comarca i zones properes. Respecte a l’any 2013, el saldo migratori (la diferència entre entrades i sortides) ha crescut de manera sorprenent, augmentant un 114,98% , i ha passat d’un saldo de 661 persones a un de 1.421, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
El saldo migratori al Vallès Oriental prové en gran part de moviments dins la comarca, però sobretot de la resta de Catalunya. En aquest cas han augmentat el 122,54% les persones que venen d’altres comarques. El 2013 el saldo era de 812 persones i, en les xifres més actuals, és de 1.807 persones. La migració provinent de la resta d’Espanya, però, continua sent negativa i, a més, descendeix el nombre, que passa de -139 el 2013 a -386 el 2023.
Aquestes xifres no sorprenen perquè la dinàmica s’arrossega des de fa anys. “Principalment la gent que arriba al Vallès Oriental és de comarques properes, sobretot dels nuclis més poblats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un dels motius podria ser perquè tenim una certa proximitat amb la capital de Catalunya, on es concentren la majoria de feines, però alhora estem a prop d’espais naturals, que són atractius”, explica Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal.
Els que perden gent
Aquesta fugida dels nuclis més grans també té lloc dins la mateixa comarca. Ciutats com Mollet (-169), Cardedeu (-121) o Granollers (-108) són qui més perd en habitants que marxen a altres municipis de la comarca. “El repartiment de població fa que els pobles de 5.000, 10.000 i 15.000 habitants siguin els que més estan creixent a la comarca. La gent busca espais de caràcter més residencial”, segueix Maynou. Seguint aquesta tendència, els municipis que més han crescut l’any 2023 són Llinars (186), la Garriga (139) i Santa Maria de Palautordera (132).
Pel que fa a les edats, qui més es mou és la població adulta entre 35 i 44 anys, i jove entre 15 i 20 anys, que majoritàriament són els fills. Els motius, segons Maynou, són la recerca d’habitatge més econòmic, fugint de l’augment de preus de grans ciutats com Barcelona.
Les comarques de procedència
Si ens fixem en la procedència dels moviments migratoris, el gran volum de persones que arriba a la comarca ve de l’àrea metropolitana de Barcelona. El 48,50% de les persones són del Vallès Oriental, però la resta del podi es completa amb la migració del Barcelonès (22,62%), el Vallès Occidental (10,45%) i el Maresme (5,42%). Aquestes xifres confirmen l’èxode cap a la segona corona de l’àrea metropolitana, fet que justifica que dins la mateixa comarca hi hagi un altre èxode de les ciutats més poblades cap als pobles mitjans.
