Coincidint amb els actes de la festa major d’hivern, Vilalba Sasserra va celebrar el mil·lenari de l’església vella, situada al costat del cementiri a un quilòmetre i mig del poble. L’any 1023 és la data documental més antiga on es fa referència al temple, tot i que no se sap l’any de la seva construcció.
Del temple original només queden alguns elements. La nau ha crescut mantenint l’orientació de l’absis, ja desaparegut, exactament a llevant. A partir del segle XI el temple pateix diverses modificacions, des del romànic fins l’època actual en forma de creu llatina. La capella de la banda nord es va afegir al segle XVI, la capella del braç sud, que acaba de formar la planta de creu llatina, és del segle XVII, l’altar major s’allunya dels estils barrocs corrents a la contrada i s’apropa a l’estil Luis XV, i el creuer sud i el presbiteri són de l’any 1609.
En els seus orígens s’esmenta l’església com Santa Maria de Vulpiliariis. L’etimologia d’aquest topònim que inclou el vocable llatí vulpes (guineu) ha portat gran controvèrsia als historiadors. La parròquia ha anat canviant de nom amb el temps: Vulpeieres, Vulpejas, Vulpareres, Vulpiliariis, Sancte Marie de Vulpereres o Vulpeieres, Beata Maria de la Serra, tal com explica Paulina Almerich en el seu llibre del 2002 De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra.
Una de les modificacions més importants de l’edifici va ser quan va passar a estar integrada a un casal fortificat propietat de la família Vilalba. El conjunt també s’anomena Casal de la Serra i d’aquí en va derivar la contracció en el parlar salat de la zona: sa serra. En un document signat pel mateix Bernat II de Cabrera es descriu la parròquia com a Vilalba Sasserra, que avui dia dona nom al municipi.
Com a vestigis de la residència encara es conserva una obertura de finestra gòtica amb un ornament. També es mantenen les restes de la muralla i el sofisticat sistema d’espitlleres, alguna d’elles oberta. Des de 1446 fins al moment de ser declarada parròquia, el 1861, va ser sufragània de Sant Andreu de Vallgorguina. A la Guerra Civil es van cremar tots els altars i es va malmetre molt l’edifici. El 1998 es van refer la teulada i el campanar. Posteriorment se’n va rehabilitar l’interior.
A Vilalba Sasserra hi va haver una segona església, Santa Maria de Vilalba, situada prop de Can Gol. Inaugurada el 25 de juliol de 1909, era una construcció senzilla de maó i argamassa, però, a causa de la mala construcció, els murs es bellugaven. L’any 1918 l’arquitecte diocesà Eduard Mercader va dir que l’edifici estava a punt de caure i que calia fer una nova església per evitar que hi hagués una catàstrofe. Per això, l’església es va enderrocar i se’n va fer una de nova al nucli, d’estil neoromànic dissenyat per Josep Maria Pericas.
El temple està dedicat a l’Assumpció de la Verge Maria i a Sant Sebastià, com a patró, i seu parroquial de Vilalba Sasserra.
{{ comment.text }}