Miquel Parella (Junts) és alcalde d’Aiguafreda des de les eleccions del 2019. Ha estat la cara visible d’una de les principals iniciatives que feia temps que arrossegava el municipi: la consulta per decidir adscripció comarcal, que va tenir lloc el maig passat. Un 60,6% dels votants van apostar per Osona i un 35,4% per continuar al Vallès Oriental. En aquesta entrevista, Parella valora el procés i fa balanç del seu primer mandat. Si repetirà com a alcaldable encara està per decidir.
M’he d’adreçar a vostè com a osonenc o vallesà?
De moment, formalment com a vallesà. Hem iniciat els tràmits d’acord amb el Departament de Governació, de Presidència i finalment el Parlament, per tal de fer efectiu allò que va sortir del mandat popular. Així doncs, encara som del Vallès Oriental. Fins que no acabi el procediment encara n’hi ha per temps.
Al ple del passat 29 de setembre van presentar un monogràfic amb tots els arguments pel canvi de comarca. A grans trets, quins són?
Abans de tirar endavant la consulta, vam intentar avançar-nos a allò que ens demanarien els departaments. En primer lloc, vam encarregar un estudi de relacions actuals del municipi amb les dues comarques. Va determinar que mantenim vincles tant en un sentit com en l’altre, però amb una relació més intensa amb el sud d’Osona. I en l’estudi històric, s’hi va fer una evolució des de la primera divisió a la qual pertanyia Aiguafreda. Portem 1.100 anys vinculats a la diòcesi vigatana. Al llarg dels segles es demostrava igualment aquesta vinculació. Va ser a partir de la divisió de Catalunya en partits judicials que Aiguafreda va quedar adscrita a Granollers. Vam tornar a alternar entre Osona i el Vallès, però sí que en la divisió que es va fer el 1936 el pes del partit judicial va ser determinant perquè Aiguafreda es quedés al Vallès Oriental.
Els arguments emocionals van tenir un pes a la consulta…
Crec que sí. Com a Ajuntament, vam mirar de mantenir la màxima neutralitat, donant tota la informació a la ciutadania. Tot i que el factor emocional és difícil de mesurar, està clar que juga un paper a l’hora de decidir.
El resultat va ser molt contundent a favor d’Osona. Això els ha facilitat prendre una decisió?
En la comissió sobre el canvi de comarca, integrada per tots els grups municipals, vam moure’ns en dos pols que s’han complert. Primer, que hi hagués una participació mínima en un terç de l’electorat i segon, que no es produís un empat tècnic. En aquests casos és més difícil que l’Ajuntament prengui partit i no se sol canviar. Hi va haver una diferència notable entre les dues opcions.
A la sessió plenària també va subratllar que Aiguafreda no vol perdre els vincles en salut amb el Vallès. Ha estat la principal preocupació a l’hora de votar per alguns veïns?
Sens dubte. Es tracta d’un tema de debat entre la gent. Tenim vinculació amb l’àrea bàsica de la Garriga i al seu torn amb l’Hospital de Granollers. Abans de fer la consulta ja vam parlar amb el director de l’àmbit territorial metropolità nord del CatSalut per saber si hi havia alguna possibilitat que Aiguafreda s’hi mantingués adscrita independentment del resultat. Això va ser una condició bàsica per tirar-ho endavant. Tots els grups municipals hi estàvem d’acord. I els ciutadans van votar sabent que, si canviàvem, la domiciliació hospitalària continuaria vinculada a Granollers.
Hi ha algun servei o projecte que s’estigui desplegant a Osona i que els cridi l’atenció des de l’Ajuntament?
Segur que n’hi haurà. Ja tenim vincles amb l’institut Pere Barnils de Centelles i amb el transport escolar, prestat pel Consell Comarcal d’Osona, però segur que es podrà aprofundir molt més. En tenim d’altres com el consorci d’Aigües Osona Sud i sobretot pels serveis de la Mancomunitat La Plana. Aiguafreda va ser dels primers que s’hi va adherir i és l’únic del Vallès Oriental. Ara, aquesta vinculació creixerà.
L’Ajuntament ja ha fet tota la feina que havia de fer?
Creiem que sí. Pot ser que ens demanin algun document més per part de Presidència o Governació, abans d’anar al Parlament, però la pilota és a la teulada de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, que es reuneix un parell de cops l’any. Esperem que a la propera trobada ja hi hagi la petició formal damunt la taula. Llavors el Parlament podrà agendar l’aprovació del canvi de comarca.
Els canvis al govern poden fer alentir el procés?
És probable. Qualsevol canvi que hi ha al govern pot alterar la dinàmica habitual, però d’entrada el procediment va al marge del color polític que tingui l’executiu i és una petició que es fa basant-se en un determinat protocol legal. Hauria d’avançar sense impediments. Si n’hi ha pot ser, en tot cas, per encallades de reunions o convocatòries, no pel fet en si.
La consulta ha estat vetllada pels tres partits, i els republicans han lloat aquesta col·laboració. Pot haver servit per acostar posicions?
La comissió formada per ERC, la CUP i Junts ha treballat de manera coordinada i amb bona entesa. En general, el tema del canvi de comarca no ha suposat cap debat en posicions contràries perquè tothom veia que la voluntat popular s’havia de seguir. Sí que és cert que en altres punts de la dinàmica i el dia a dia municipals podem tenir punts de vista diferents, igual que a qualsevol altre consistori.
A diferència d’Esquerra, vostès no es van voler posicionar en la consulta. Per què van optar per la neutralitat?
Compartim la mateixa voluntat de la CUP, que no va voler posicionar-se com a grup, atenent a la llibertat dels seus votants. També vam creure que era un argument interessant per diferents motius. Un és el de la sensibilitat que hi ha al darrere. Com a Junts tenim electors que es troben a gust al Vallès i d’altres que estaven a favor d’Osona. Els respectem a tots. I també perquè érem equip de govern, crèiem que la nostra posició podia condicionar molt la gent.
I ara que ja no hi ha aquest risc, ens dirà què va votar l’alcalde d’Aiguafreda?
No, no ho diré. M’ho han preguntat a altres llocs. Mantindré aquesta neutralitat abans i després. Ens toca governar per a tothom.
Després de l’aprovació al ple, ha rebut la reacció de cap altre alcalde o presidents comarcals? Algú que li hagi donat la benvinguda?
Vaig rebre la trucada del president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, donant-nos la benvinguda i posant-se a disposició nostra. També des de la Mancomunitat, president i alcaldes, i altres alcaldes de la comarca i del Vallès Oriental, que han admès la força de la voluntat popular expressada clarament. Mantenim bones relacions amb tothom.
Quan Aiguafreda esdevindrà el 51è municipi d’Osona?
No ho sabem. No depèn de nosaltres. Depèn del govern i sobretot del Parlament. L’aprovació del mapa comarcal és una potestat del Parlament. Qualsevol alteració ha de passar per ell, que té els seus calendaris.
De quants anys estem parlant? 10? 5?
Esperem que no sigui tant. Ho hem accelerat tot perquè pugui ser una cosa rodada i fàcil. Sí que veig difícil que es materialitzi dins d’aquest mandat.
Amb què notaran el canvi els veïns d’Aiguafreda?
El dia a dia, els ciutadans l’han de notar relativament poc. Sí que afecta més la corporació municipal, que haurà de canviar maneres, hàbits i relacions amb persones i institucions. Lamentablement, els consells comarcals tenen poc poder i això fa que ara el vincle amb el del Vallès Oriental sigui limitat.
S’ha estrenat com a alcalde. Com valora aquest mandat marcat per la pandèmia?
No l’hem acabat i encara estem recollint allò que vam sembrar a l’inici. Certament no ha estat fàcil. Vam començar amb una situació interna a l’Ajuntament en què no teníem ni secretària ni tècnic d’Administració General, ningú ens podia desbloquejar projectes. També ens va afectar l’aiguat del Glòria, després va venir la pandèmia i ara ens estem trobant una pujada de preus del consum energètic. La despesa municipal l’hem de multiplicar per tres, i no tenim aquests diners. Tot i això, hem tirat endavant i l’acció de govern hi ha sigut. En altres legislatures hi ha hagut incidències. No ho podem fer servir d’excusa.
De quins projectes comencen a recollir els fruits? La biblioteca?
La biblioteca ha tingut certs inconvenients. L’empresa que va guanyar la licitació va fer fallida, vam haver de negociar un nou contracte… això ha suposat un endarreriment de mesos i un augment de costos que tampoc prevèiem. També tenim el parc fluvial de Congost, que aviat el podrem fer servir, i un a l’entrada nord, al costat de la riera de Martinet. Hem pogut tirar endavant els pressupostos participatius, o la consulta que veníem arrossegant d’altres mandats. Els primers anys hi va haver molta preparació i ara n’estem començant a recollir fruits, malgrat no sigui amb la celeritat que voldríem. No volem culpar la pandèmia. És cert que ens ha fet anar malament, però mentre n’hi havia continuàvem treballant.
No han acabat de desenvolupar tots els projectes. Significa això que repetirà com a candidat de Junts a les properes municipals?
No, no ho puc dir en aquests moments. Ho hem de valorar i parlar-ne amb el grup.
Quins tempos tenen establerts? Quan ho podran dir?
Abans de Nadal s’hauria de saber. Encara no estem treballant en la llista perquè tenim molta feina a l’equip de govern. Hi haurem de ser, però ja arribarà.
En tot cas, hi hagi qui hi hagi a l’Ajuntament, quins reptes tindran?
A més del repte energètic, n’hi haurà d’altres com el desenvolupament del POUM o la posada en marxa de serveis com la biblioteca. També estem en negociacions per l’adquisició d’un solar cèntric d’una fàbrica de l’antiga Cemsa, que esperem que algun dia sigui de titularitat municipal. En cas que es poguessin materialitzar els acords, els futurs equips de govern haurien de desenvolupar aquest espai amb equipaments públics, habitatges, zona verda…
