ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Mònica Cañamero, de 50 anys, és tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers i és corresponsable de la plataforma GRID Granollers, juntament amb el tècnic Marc Vives.
En què consisteix l’economia circular?
És un nou model productiu que intenta evitar el malbarament dels recursos en general, o sigui, l’energia, l’aigua, les matèries primeres, etc. La idea és que fins ara hem estat consumint sobre un patró lineal: producció-consum-rebuig. Doncs es tracta que això deixi de ser una línia recta i que es propiciï un cicle en el qual el rebuig torni a entrar dins el procés productiu i el consum, de manera que es generi un cercle virtuós en el qual els residus desapareixen perquè s’han convertit en matèries primeres amb valor dins del procés.
Aquest és l’origen de la plataforma GRID Granollers?
Sí, el GRID vol ser un element que afavoreixi la transició cap a aquest nou model circular.
I què ofereix el GRID?
És un espai pensat per a la indústria del territori, entenent Granollers i el seu entorn. És una comunitat perquè en formin part empreses industrials que vulguin començar aquesta transformació. Això es va plantejar l’any 2016 en una de les trobades anuals amb les associacions dels polígons de Granollers, que són unes trobades ideades per dinamitzar aquests espais i que siguin més resilients i preparats per competir i adaptar-se als canvis. Inicialment va arrencar com un mercat de recursos…
Què vol dir un mercat de recursos?
Un espai virtual web perquè les empreses ofereixin tot allò de la seva activitat que ja no necessiten però que té valor o que només necessiten en part, de manera que un tercer ho pugui aprofitar. Hem anat més enllà dels residus: parlàvem d’actius infrautilitzats, de capacitat logística, d’espais formatius… I un element que també forma part de l’economia circular i que no el tenim prou present: el coneixement. El fet d’intercanviar experiències pot ajudar a l’acceleració dels canvis. I tot plegat, fent-ho en clau de proximitat, perquè la proximitat facilita molt que sigui més materialitzable.
I segurament més ecològic.
Té un impacte positiu perquè és menys contaminant a efectes de desplaçaments i transports, però és que també facilita moltes oportunitats de col·laboració. Amb la col·laboració, un es torna més eficient en el consum de recursos. No és el mateix que cada terra faci sa guerra, en assumptes que tenen en comú, que s’agrupin en un conjunt i puguin abordar-ho junts.
Quantes empreses s’han acostat al GRID o se n’han beneficiat?
Al voltant de 250.
Quina experiència del GRID l’ha satisfet més personalment?
El mercat de recursos, que era la idea original, és molt interessant. No només es presenten o s’ofereixen uns recursos sinó que es treballa en el back office perquè aquestes recursos s’introdueixin en el procés productiu d’una altra empresa o d’un tercer. Aquest treball facilita posar-se en contacte amb molts agents, entre d’altres, els agents de coneixement com les universitats o els centres tecnològics. Això és estimulant personalment. També és estimulant l’espai que anomenem Coopera, en què plantegem reptes, com ara la recollida mancomunada de matèria orgànica de les cantines i els menjadors comunitaris o el transport col·lectiu als polígons del Coll de la Manya i la Font del Ràdium, entre d’altres. I encara hi ha un altre espai, que anomenem Àgora, on les empreses s’apleguen, debaten i participen en l’intercanvi dels seus coneixements. Allò que dèiem: les empreses comparteixen experiències i es qüestionen entre elles com fan les coses per aprendre unes de les altres. Encara que sigui molt poc quantificable, per a mi això té molt valor perquè això les transforma.
{{ comment.text }}