La sequera i la caça han propiciat una reducció de la població de senglars a l’àmbit al Montseny. Segons dades del Programa de seguiment de les poblacions de senglars a Catalunya de la temporada de caça 2022/2023, la densitat de senglars al massís va situar-se en 10 exemplars per cada 100 hectàrees (o quilòmetre quadrat). Són cinc menys dels que es registraven en el darrer estudi. Cal remuntar-se a la temporada 2014/2015 per trobar la mateixa xifra.
Al parc del Montnegre i el Corredor, també hi ha una davallada però més limitada: d’una densitat de 15 senglars per cada 100 hectàrees –la més alta registrada mai des que es fan recomptes– es passa a una de 13. En canvi, als parcs de la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, les xifres es mantenen estables al voltant dels 10 individus per cada 100 hectàrees.
El Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, que es fa des de fa 25 anys, calcula la densitat d’aquesta espècie als espais naturals de Catalunya a partir de les dades de batudes i de captures aportades per les societats de caçadors d’arreu del territori. Busca conèixer la situació de l’espècie i ajudar a gestionar-la als responsables dels espais naturals, tècnics i caçadors.
Al Montseny, hi participen 17 colles de caçadors. N’hi ha 12 al Montnegre i el Corredor i 12 entre els parcs de la Serralada Litoral i la Serralada de Marina. A tot Catalunya, es fa el seguiment a 23 espais naturals després de la incorporació, la temporada passada, de la zona de Tivissa i Vandellós. Aquest seguiment està impulsat per la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
La caça i la sequera
“Les causes de les variacions de densitat poden ser diverses i venen marcades per factors locals i, entre aquests, la pressió de la caça. Tot i això, són les condicions meteorològiques –principalment la pluviometria– un dels condicionants més importants perquè condicionen la possibilitat d’obtenir aliment d’origen natural i, en conseqüència, la productivitat”, és a dir, el nombre de naixements, detallen des de l’empresa Minuartia, autors d’aquest treball.
Un dels elements que explica la diferència de l’evolució de la població segons el territori és la xifra de femelles gestants que hi ha. En el cas del Montseny, els autors de la recerca destaquen que és baixa i estimen que se situa entre el 40% i el 50%. En canvi, en territoris com el Solsonès o l’Alt Empordà, on la població augmenta, la xifra de gestants puja al 70%. “Aquestes xifres corroboren la forta incidència de la taxa de natalitat –condicionada per la disponibilitat d’aliment– en la dinàmica demogràfica”, conclouen.
Amb les dades actuals, els autors de l’estudi consideren que “cal continuar aplicant mesures per reduir –o estabilitzar– la densitat de senglar, mantenint la pressió de la caça, augmentant l’efectivitat de les batudes i aplicant altres mesures on sigui necessari” perquè “les poblacions poden tenir un potencial de creixement moderat aquest any” tot i que “les sequeres pronunciades que moltes zones han patit en podrien limitar l’augment”. “La col·laboració dels caçadors és un factor clau pel control d’aquesta espècie que no té predadors naturals” perquè “el llop té efectius massa escassos per controlar tants senglars”.
Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, destaca la tasca que fan els caçadors. “Es fan moltes batudes. Cada vegada que algú ho demana perquè ha tingut danys, se’n fan.” Pruna recorda que els senglars “es posen per tot arreu” però també alerta de l’increment de problemes amb els cabirols i els conills amb camps de farratges o de mongetes del ganxet, respectivament. “Aquest any, els senglars no s’han posat com altres anys amb les mongetes però han anat a altres llocs”, comenta Pruna, que recorda que poden ser un problema per als d’ordi i blat que se sembraran properament.
Els autors del programa de seguiment del senglar defensen que la reducció de la població és necessària per “controlar els notables problemes que genera el senglar, especialment, els derivats dels accidents a les carreteres i dels danys als conreus, que causen importants impactes econòmics i conflictivitat social”. I afegeixen que “l’alta densitat també comporta riscos sanitaris”. “Per prevenir la pesta porcina africana –ja afecta 13 països d’Europa amb nous brots a Croàcia i Itàlia– la Comissió Europea ha recomanat aplicar estratègies per controlar les poblacions de senglar”, exposen.
El paper de la gent
També recorden el paper clau de la població per evitar creixements del nombre d’individus d’aquesta espècie. “No doneu menjar als senglars, sota cap circumstància. Està prohibit i, a més, la concentració de senglars en llocs on se’ls aporta aliment afavoreix la transmissió de malalties.” Un altre dels problemes és la presència de porcs vietnamites o senglars creuats amb porcs domèstics (vietnamites o d’altres races) que es constata que existeix per observacions de caçadors. “No és gens desitjable. Contribueix a augmentar les poblacions de senglar i agreujar els problemes.”
