Alguns municipis del Vallès Oriental comencen a plantejar-se el futur de la gestió de l’aigua. Segons dades facilitades per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), a la comarca hi ha nou municipis que finalitzen la concessió actual abans de 2027. Això ha fet que els consistoris valorin les diferents opcions. Dels 38 municipis del Vallès Oriental, 14 tenen una gestió pública, 3 estan en procés de remunicipalització i 21 tenen una gestió privada.
Algunes ciutats afectades pel final de la concessió ja han pres les seves decisions. A Mollet, l’equip de govern s’ha decantat, de moment, per un contracte mixt després de resoldre les diferències entre els partits del govern de coalició (PSC i Mollet en Comú). L’Ajuntament tindrà la gestió directa de tots els ingressos. Paral·lelament, s’encarregarà un estudi per analitzar i dissenyar el possible model futur de gestió pública de l’aigua.
Parets, en canvi, ha desestimat l’opció de la gestió directa que proposaven Ara Parets pel Canvi ERC i Parets per la República Junts en el ple de setembre, en què es va aprovar l’estudi de viabilitat de la licitació de l’aigua. “No s’han tingut en compte les nostres al·legacions, ni tan sols l’opció de fer una licitació per lots on l’Ajuntament pogués tenir una adjudicació”, explica Jordi Seguer, d’ERC. “Si la gestió de l’aigua de Parets és molt rendible per a qualsevol concessionari, també ho seria per a l’Ajuntament”, afegeix Seguer. Durant el ple, Neus Jordà, de Junts, es va mostrar a favor de la remunicipalització de l’aigua. “Es tracta d’un bé essencial, l’estudi és insuficient”, deia. Jordà també assenyalava la possibilitat de fer la concessió per lots.
La situació és diferent a Santa Eulàlia i Bigues i Riells del Fai, on encara no s’ha decantat la balança. Francesc Bonet, alcalde de Santa Eulàlia, explica que el municipi es troba en una pròrroga forçosa. “Estem pendents d’acabar el Pla Director de l’Aigua, que ens ha de permetre tenir un mapa de l’estat de la xarxa en temes de consum, pressió i canonades.” Bonet confessa que l’escenari més probable és apostar per una nova concessió. “El nostre objectiu és garantir el servei i els preus als veïns”, segueix Bonet.
Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells del Fai, detalla que preveuen arribar al final de la concessió el 2026 amb una resposta ferma pel relleu. “Des de fa un any estem fent un procés de valoració amb una auditoria que ens ha de dir com està la xarxa, els pous i els dipòsits.” “El nou model, sigui quin sigui, ha de preveure la renovació completa”, comenta Galiano. Després dels resultats de l’auditoria es preveuen jornades de participació ciutadana per valorar el millor model, tant públic com privat.
Alguns dels municipis més grans en població de la comarca, com són Canovelles, les Franqueses i la Garriga, també tenen un horitzó proper de finalització de la concessió. Cap dels tres ha avançant a aquest diari en quin punt es troben en el plantejament d’un nou model futur de gestió de l’aigua.
Agbar i Giacsa, els principals gestors
El Grup Agbar és un dels principals gestors del servei d’aigua al Vallès Oriental. Actualment ho fa a 14 municipis, segons les dades de l’AMAP. Berta Trillo, directora d’Agbar al Vallès Oriental, i Vicente Gómez, director de desenvolupament de negoci, expliquen que l’aposta de futur és en termes de digitalització dels comptadors. “La telelectura permet a l’usuari veure el seu consum i rebre alarmes per saber que s’està gastant de més”, diu Gómez.
Les noves lectures es fan diàriament i generen un volum de dades gran amb el qual es pot aconseguir més eficiència. “Et permet detectar abans les fuites i prendre consciència del consum”, afegeix Trillo. A més, de cara a períodes de sequera es poden controlar més fàcilment les dotacions. Pel que fa a futures concessions, Agbar es mostra com una empresa amb experiència dins el sector. “Podem invertir de forma àgil i solucionar problemes perquè ja els hem patit abans”, acaba Gómez.
El Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac) presta servei a tres municipis de la comarca a través de l’empresa pública Giacsa. Fina Jo, gerent de Giacsa, comenta que “en els últims anys la municipalització es posa més sobre la taula, s’hi reflexiona, cosa que abans no passava”. Quan un ajuntament s’adhereix al consorci i delega la gestió de l’aigua a Congiac, aquest analitza quina és la millor forma de gestió i, en cas de necessitar-ho, deriva el servei a Giacsa”. Des d’aquesta empresa pública s’ofereix una gestió integral del servei. Jo confessa que el retorn dels municipis adherits és positiu, ja que tenen “un coneixement real”.
