El Govern ha decretat aquest dijous l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. La mesura arriba després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepertamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans que formen l’àmbit. Afecta a 30 dels 39 municipis del Vallès Oriental, tots excepte Sant Feliu, Figaró, Aiguafreda, Tagamanent, Montseny, Fogars, Sant Esteve, Campins i Gualba.
Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius. Totes les noves restriccions entraran en vigor aquest divendres, quan es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Un total de 86 dels 202 municipis que formen part del sistema Ter-Llobregat sobrepassarien el límit de consum que tindran a partir d’ara si es mantinguessin les xifres del desembre, la data de dades més recents facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
El màxim de despesa en litres per habitant i dia és de 200, per bé que aproximadament una cinquena part de les localitats afectades tenen un marge lleugerament més alt, perquè tenen consums industrials connectats a la xarxa d’abastament. Palau-solità i Plegamans, les Franqueses, Granollers i Olesa de Montserrat són els municipis que es passaven de 200 litres al desembre però que no superen el seu límit en un escenari d’emergència, que és més elevat.
Segons les mateixes dades de l’últim mes del 2023, Torrent (Baix Empordà) va ser el municipi del sistema Ter-Llobregat amb un consum d’aigua més gran, situant-se en els 500 litres per persona i dia. El seguien Begur (Baix Empordà), Santa Susanna (Maresme), Vilobí del Penedès (Alt Penedès) i Canyelles (Garraf), tots ells amb més de 400 litres per persona i dia. Del Vallès Oriental, Bigues i Riells del Fai és el que té un consum més alt.
A partir d’aquest moment seran sis les unitats en emergència: embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, sistema Ter Llobregat, embassaments de Riudecanyes i Darnius Boadella i l’aqüífer del Fluvià Muga.
Per ara, el Govern ha decretat l’entrada en la fase d’emergència I al sistema Ter-Llobregat, d’aquest depén la major part de la ciutadania catalana -prop de 6 milions de persones- i inclou municipis com Barcelona, la seva àrea metropolitana, i part de la demarcació de Girona.
Tanmateix, el Pla Especial de Sequera (PES) del Govern contempla tres nivells d’emergència en funció de quin sigui l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Ara com ara, els pantans que formen el sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç), es troben en un 16,25%. Si les reserves continuen baixant, l’executiu aplicarà mesures més restrictives en els 202 municipis que beuen de la unitat.
L’entrada en emergència l’han anunciat aquest dijous al migdia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en una roda de premsa posterior a la reunió extraordinària de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en què l’executiu ha donat llum verda al decret de la nova fase.
“Catalunya està patint la pitjor sequera del darrer segle. Des que es tenen registres no havíem afrontat mai una sequera tan llarga i de tanta intensitat. En els darrers 40 mesos el nivell de pluges ha estat extremadament reduït i, de fet, arrosseguem més de tres en els que no plou com el país necessita”, ha afirmat el cap de l’executiu català.
Aragonès ha fet valdre “l’esforç” de tota la ciutadania, així com de tots els sectors que han incrementat l’estalvi d’aigua i han fet inversions per disminuir els seus consums i, en aquest sentit, ha subratllat que si no hagués estat per aquest esforç i les mesures aplicades per l’executiu en els últims mesos, l’emergència s’hauria decretat fa 15 mesos.
“El conjunt d’aquest esforç ens ha permès endarrerir l’emergència, malgrat això, la situació ens obliga a fer un esforç complementari”, ha lamentat el president. Aragonès s’ha mostrat convençut que el país “superarà la sequera”, però ha admès que la “realitat climàtica” portarà noves sequeres, més intenses i freqüents. “Estem absolutament centrats i -la lluita contra la sequera- és la màxima prioritat”, ha sentenciat.
Al seu torn, Mascort ha subratllat que els propers mesos “seran intensos i poden ser el preludi de mesos vertiginosos si la manca de pluges continua persistint”. Tot i això, el conseller ha volgut transmetre un missatge de “tranquil·litat i confiança”: “Si hem aconseguit endarrerir l’entrada en emergència ha estat gràcies a aquest esforç col·lectiu”.
El titular d’Acció Climàtica també ha fet valdre el Pla Especial de Sequera i ha subratllat que l’executiu no ha actuat “de manera improvisada” davant la caiguda de les reserves d’aigua. “No és una política improvisada ni són decisions arbitràries, podem fer front a la sequera perquè hi ha un full de ruta”, ha apuntat.
Reducció de la dotació
Amb l’entrada en vigor de la primera fase de l’emergència, els 202 municipis que beuen del sistema Ter-Llobregat hauran de reduir fins a 200 litres la dotació màxima d’aigua per habitant i dia -en fase de preemergència la dotació era de 210 litres-, una quantitat que pot baixar fins els 160 litres en cas que s’arribi al nivell més extrem de l’emergència.
Pel que fa als usos, l’emergència estableix la reducció del 80% del reg agrícola, del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials, i la reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg). En tots aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents de depuradores d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals.
A més, les persones titulars d’aquests aprofitaments poden optar per proposar a l’ACA un pla d’estalvi i es pot resoldre un percentatge de reducció inferior, atenent a les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del subministrament en condicions de normalitat i el grau d’afectació o interferència que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals del seu entorn.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures dels seus plans d’emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament. Així mateix, el Govern podrà establir excepcions puntuals a les limitacions o prohibicions per raons d’interès públic.
Piscines, gimnasos i camps de gespa
Per ara, en fase d’emergència 1, les piscines cobertes que estiguin incloses en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat es podran reomplir sempre que es redueixi el consum d’aigua de la resta d’instal·lacions amb altres mesures, com pot ser el tancament de les dutxes o la reducció de la pressió de l’aigua. La resta de piscines que no estan incloses dins aquest cens, com les privades, comunitàries o les dels hotels i balnearis, no es podran reomplir ni total ni parcialment.
En el cas de les piscines descobertes destinades a l’ús de l’esport federat, en la fase 1 de l’emergència, només podran reomplir-se si el centre tanca les dutxes per compensar el consum, ja que, segons ha apuntat l’executiu, l’aigua d’aquestes s’evapora molt més fàcilment.
En el cas del reg de camps de gespa destinats a l’esport federat, es permetrà el reg, però només amb aigua regenerada o freàtica que no competeixi contra l’abastament domiciliari. Així mateix, igual que en el cas de les piscines, l’aigua que es gasti en el reg s’haurà de compensar amb altres mesures d’estalvi dins les instal·lacions.
El Govern mantindrà algunes excepcions i sí que permetrà omplir o reomplir piscines destinades a l’ús terapèutic ubicades en hospitals, residències, centres d’educació social o de la xarxa de serveis d’atenció social, així com les piscines destinades al bany de persones que tenen diagnosticada una alteració de conducta. Així mateix, les piscines d’aigua de mar que no estan connectades a la xarxa de subministrament també es podran reomplir.
Preguntat per si algunes d’aquestes mesures es podrien “flexibilitzar” segons la situació de cada equipament. Mascort ha deixat clar que “és impossible” fer un Pla de Sequera “a la carta per cada sector”.
Es permet el reg d’arbrat públic amb aigua regenerada o freàtica
En fase 1 d’emergència, es permetrà també el reg de l’arbrat públic, només amb aigua regenerada o freàtica, per evitar l’estrès hídric i que aquest caigui o mori, ja que es vol preservar també el seu ús com a refugis climàtics de cara a l’estiu.
Pel que fa a les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d’ús estètic d’aigua, en emergència quedarà prohibit l’ompliment total o parcial, amb l’excepció d’aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d’extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d’aigua, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
Es prohibirà l’ús de les dutxes a les platges i activitats com les pistes de gel o les festes d’escuma
Així mateix, queda prohibit l’ús de les dutxes de les platges, així com algunes activitats que impliquen l’ús d’aigua susceptible de consum humà, com ara les pistes de gel o les festes d’escuma. També es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.
Moratòria a noves granges, hotels o càmpings
Amb l’emergència també entra en vigor la moratòria a noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d’aigua, com ara granges, hotels o càmpings.
Tal com ja va anunciar l’executiu a finals de l’any passat, es tracta d’una moratòria, ja que no podran iniciar-se aquestes activitats -ni tampoc ampliar-ne d’existents- durant tot el temps que duri la fase d’emergència, però sí un cop se’n surti. Això sí, mentrestant, es podrà continuar avançant en els tràmits necessaris per preparar l’inici de l’activitat.
Reducció de la pressió de l’aigua de boca
Sobre la possibilitat de reduir la pressió de l’aigua als domicilis, el titular d’Acció Climàtica ha explicat que de forma “general” no és possible fer-ho per les diferències urbanístiques i orogràfiques de cada municipi. “No tots els municipis tenen el mateix urbanisme ni el mateix tipus d’edificacions, i si reduïm la pressió de forma homogènia, a un sisè pis no tindrem aigua”, ha apuntat.
De la mateixa manera, Mascort ha recordat que hi ha operadores i municipis que ja estan fent proves “de forma quirúrgica”, en algunes zones concretes, i ha reiterat que el Govern, ara com ara, no pot obligar a reduir la pressió d’aigua. “El que hem demanat és que s’estudiï si és possible fer-ho”.
D’altra banda, preguntat per la possibilitat que les tarifes de l’aigua augmentin a mesura que els ajuntaments facin més inversions per millorar les xarxes de distribució, el conseller ha defensat que “veient la situació actual, és el moment d’aplicar noves tarifes” per poder fer les inversions necessàries. “Es fa molt difícil d’explicar que hi hagi ajuntaments que faci 10 o 15 anys que no toquen la tarifa i que al mateix temps tinguin dèficit d’inversions com el que tenen”, ha assegurat.
Reunió amb la ministra de Transició Ecològica
D’altra banda, Mascort ha avançat que el pròxim dilluns, dia 5 de febrer, mantindrà una reunió bilateral a Barcelona amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per abordar la sequera que pateix Catalunya. El conseller ha afirmat que la relació amb el ministeri “és molt fluida” i ha detallat que, entre els temes que posaran sobre la taula, hi ha la possible arribada d’aigua d’altres indrets de l’Estat. “La col·laboració és màxima i segur que trobarem la fórmula perquè, si és necessari, portem aigua”, ha indicat.
Sobre l’arribada de vaixells carregats d’aigua, el conseller ha reiterat que el Govern treballa des de fa mesos en aquest escenari i manté contactes amb navilieres, per assegurar-ne la disponibilitat, així com amb diversos territoris, amb l’objectiu que el país “estigui a punt” en cas que sigui necessari. “No és tan rellevant d’on ve, sinó que ho tinguem tot preparat”, ha defensat.
Així mateix, ha assegurat que es tractarà d’una “solució d’emergència” que subministrarà aigua a infraestructures crítiques, com poden ser els hospitals.
Previsió d’entrada en la fase II de l’emergència
Preguntat en diverses ocasions per quan es preveu l’entrada en el segon nivell de l’emergència, Mascort ha insistit que és una decisió que marcarà el Pla de Sequera. Segons aquest, l’entrada en fase II es produirà un cop els embassaments del Ter-Llobregat caiguin per sota dels 67 hm3.
Ara com ara, es troben en 99,4hm3. “No avancem mai quan es produiran aquests escenaris perquè depèn de molts factors”, ha afirmat el conseller, que ha recordat que les mesures aplicades en els últims mesos i l’increment de l’estalvi han permès endarrerir l’entrada en emergència. “Veurem què passa”.
Segons ha informat el conseller, a data d’avui, el Govern ha obert 100 expedients sancionadors a municipis que sobrepassen les dotacions d’aigua establertes. Els ajuntaments, però, tenen la possibilitat de presentar al·legacions.
{{ comment.text }}