Diana Illa – La comunitat islàmica de Mollet Al Huda busca dos locals petits dins del nucli urbà per fer-hi mesquites que compleixin amb la nova ordenança municipal d’usos i activitats. La normativa, aprovada per l’Ajuntament, limita la implantació de centres de culte en zones residencials i prohibeix l’obertura de locals de més de 200 metres quadrats, un requisit que impedeix a l’entitat ampliar l’actual mesquita o regularitzar el local –d’uns 500 metres quadrats– que van adquirir fa més d’una dècada. Fins ara, l’Ajuntament no els ha ofert cap alternativa més enllà de traslladar-se a la zona industrial, als afores. La comunitat musulmana denuncia que la mesura constitueix una forma de “discriminació indirecta” i no descarta portar-la davant la justícia.
L’ordenança, aprovada el desembre amb els vots favorables del PSC, PP i Vox –i el vot en contra d’ERC– regula, entre d’altres, l’obertura de centres de culte en zones residencials; per millorar-hi la convivència, segons el consistori. A més del límit de 200 metres quadrats, la normativa fixa una alçada mínima de 3,2 metres, una condició que només compliria prop d’un 10% dels locals del municipi, i una distància mínima de 150 metres entre centres de culte per controlar-ne la densitat. Unes limitacions tècniques que afecten de manera “desproporcionada” la confessió musulmana, ja que és l’única que necessita ampliar-se per donar resposta al creixement dels fidels, reclama el portaveu d’Al Huda, Ahmed Balgouch, en declaracions a EL 9 NOU.
“No podem ni ampliar la mesquita actual ni traslladar-nos a la nova”, lamenta Balgouch. Al Huda fa més d’una dècada que tracta d’obrir la seva segona mesquita, després que la que tenen al carrer Sant Ramon des de fa 30 anys els quedés petita. El 2012 van adquirir un local més gran a l’avinguda Badalona i van demanar la llicència a l’Ajuntament per fer-hi una mesquita, quan la normativa urbanística ho permetia. El consistori la va denegar i, a més, va dur a terme una modificació del POUM que va deixar els usos religiosos fora de l’equació. Des de llavors, han presentat altres peticions per poder obrir com a centre cultural. La resposta, però, ha continuat sent negativa.
Sota una “aparent neutralitat tècnica”, l’ordenança limita el dret a la llibertat religiosa a la vegada que “contradiu el planejament urbanístic”, diuen els musulmans. “Lluny d’afavorir la convivència, debilita la cohesió social.” L’escenari que dibuixa la nova ordenança –que entrarà en vigor alhora que el POUM– obliga Al Huda a buscar solucions per evitar relegar la seva activitat als afores. “Una mesquita no és només un centre de culte, és un centre sociocultural”, recalca Balgouch. El local de l’avinguda Badalona, que continua tancat, el mantindran a l’espera d’emprendre accions legals en contra de l’ordenança. No descarten que, tot i complir amb aquesta, el govern municipal torni a posar-los obstacles per obrir la mesquita en un futur.
L’únic grup municipal que hi va votar en contra va ser ERC. La regidora del partit Marta Vilaret considera que la normativa és una reiteració d’una política de fa més d’una dècada, dissenyada per limitar l’expansió de centres de culte islàmics dins del nucli urbà. Vilaret subratlla que aquesta situació deixa la comunitat “condemnada a no ser vista”. “No és una bona política, ni de convivència ni de respecte”, afegeix.
