Els naixements al Vallès Oriental pugen per primera vegada en 17 anys, un 2,5%

Feia 17 anys que l’Institut d’Estadística de Catalunya no registrava un repunt en la natalitat al Vallès Oriental. El 2025 van néixer 2.774 infants a la comarca, 66 més que l’any anterior, segons les dades provisionals. Això significa un creixement del 2,5%. És un moviment tímid, lluny dels 5.000 naixements del 2008, però que comporta un canvi inesperat. L’increment es troba gairebé dos punts per sobre de la mitjana catalana, que va ser del 0,8%. Així, el Vallès Oriental s’ha posicionat en el catorzè lloc de la llista, encapçalada per l’Alta Ribagorça, l’Alt Penedès i la Segarra, d’un total de 42 comarques, més la Vall d’Aran. El Maresme, la comarca més similar per mida poblacional, va viure un augment lleugerament superior, del 2,9%. En aquest sentit, Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, considera que aquesta alça respon al creixement general de la població, ja que la taxa bruta de natalitat es manté poc per sobre dels 6 infants nascuts per cada 1.000 habitants. Entre els municipis vallesans, Mollet va concentrar la major part dels nous naixements de la comarca: 46 d’un total de 66. Per tant, va superar amb escreix l’altra gran ciutat, Granollers, que tan sols va augmentar en un infant. Proporcionalment, van destacar Campins, Fogars i Santa Maria de Martorelles, que van quadruplicar el nombre de naixements, passant d’un a quatre cadascun. Segueixen Sant Pere de Vilamajor (38,5%), Llinars (31,3%) i Martorelles (19,2%), Bigues i Riells (19%) i Caldes (18%). D’altra banda, els municipis amb decreixements més marcats van ser Montseny (-75%) i Vilalba Sasserra (-57,1). Júlia, Àlex i Jan, els noms més posats a la comarca Júlia, Àlex i Jan van ser els noms més posats l’any passat al Vallès Oriental. Sobresurten un total de 32 Júlies, un nom habitual en el rànquing, que manté la seva primera posició a la comarca i que, de fet, s’ha anat repetint des de fa més de 10 anys. Per sota seu, s’hi troben els noms d’Àlex i Jan, que estan empatats a 29. Tampoc són novetats entre els més freqüents. Segueixen Martí (27), Nil (25), Olívia (24) i Biel (23), del qual n’hi va haver vuit menys que el 2024 i va baixar cinc posicions, de la primera a la setena. En canvi, al conjunt de Catalunya va destacar més, i és el nom masculí més posat, amb un total de 427 Biels. Pel que fa als noms femenins, també va destacar Sofia (427), que en canvi no té el mateix èxit al Vallès Oriental, ja que es troba en divuitena posició, amb 18 Sofies vallesanes el 2025. Altres noms que van assolir la primera posició a la comarca són Ona (20), que ara es troba en l’onzena, i Mia (13), que ha baixat fins al trenta-sisè lloc. "Ha baixat la natalitat, però ha augmentat la complexitat" Ara bé, tot i la lleu remuntada, el nombre de naixements encara representa la meitat que el 2008, l’any rècord. Aquesta realitat l’han viscut de prop llevadors i ginecòlegs: “Ha baixat la natalitat, però ha augmentat la complexitat”, resumeix la doctora Marta Girvent, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Granollers. D’una banda, pel canvi en les preferències dels progenitors, com poden ser les habitacions prepart individuals. D’altra banda, per la tendència de les gestants a endarrerir la natalitat: “Cada vegada ens trobem amb dones més grans i amb més patologies”, assegura Girvent. Si fa 25 anys, el gruix de mares va tenir el fill entre els 25 i els 34 anys, avui, aquesta forquilla s’ha anat desplaçant fins als 30-39. Això és degut a un allargament del període formatiu, sumat a les dificultats dels joves per emancipar-se i estabilitzar-se econòmicament, apunta Maynou. El moment de tenir fills “es va posposant perquè hi ha altres prioritats abans”, diu. "Hem d'adaptar-nos al tipus de part del segle XXI" Aquest endarreriment pot comportar riscos clínics, alerta Girvent. Davant d’aquest nou escenari, Cristina Naqui, llevadora i responsable d’Infermeria de l’Àrea de Pediatria i Maternitat, creu que “ens hem d’actualitzar”. Tant ella com Girvent consideren que fa falta “una reestructuració i ampliació de la sala de parts” de Granollers. “Hem d’adaptar-nos al tipus de part del segle XXI”, que requereix més tractament, control i privacitat, conclou la doctora. Creuen que aquest avenç és necessari, també, per atraure més dones a tenir el fill a l’hospital. Darrerament, els pares “busquen alternatives de part”, explica Girvent, com centres de naixement o a casa seva. Per això els hospitals busquen ser més “dolços i propers”, amb nous ritus com la “impressió de placentes”, destaca Naqui. Amb una pintura a escollir, s’estampa i queda dibuixada, de record. “S’ha posat de moda”, assegura la llevadora. El percentatge de naixements de mares nascudes a l'estranger va ser un dels més baixos de Catalunya Una altra de les noves realitats amb què s’han trobat els hospitals és l’arribada de més immigrants, que s’instal·len a la comarca i hi tenen fills. Per això ha sigut fonamental afermar el paper dels traductors i atendre les diferents necessitats de les gestants, una qüestió molt vinculada a la seva cultura, assenyalen Girvent i Naqui. Malgrat això, “el Vallès Oriental és una de les comarques que rep menys població d’origen estranger”, recorda Maynou. De fet, el percentatge de naixements de mares nascudes a l’estranger el 2025 va ser del 37,7%, un dels més baixos de tot Catalunya.

Els naixements al Vallès Oriental pugen per primera vegada en 17 anys, un 2,5%

La manifestació que va recuperar la Diada compleix 50 anys

L’emergència lingüística reactiva les mobilitzacions per la Diada

Set municipis participaran en el Ressò, la nova marca de la fira d’economia social i solidària

Els Mossos desmantellen una plantació amb 912 plantes de marihuana a Cardedeu

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit