Hem estat educats en un pensament androcèntric que ho impregna tot. Només amb consciència ens podem reeducar

Fa poc del passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Abans i després se n’ha parlat a cor què vols però sabem que una part important del que s’ha dit és pur soroll mediàtic. No canviaran les coses per un cop d’efecte. La lluita és quotidiana i afecta la vida pública, privada i íntima. Els valors que tenim, vinculats a la igualtat de sexe-gènere o a altres variables explicatives de desigualtats, s’han construït en una societat patriarcal i capitalista. Només essent-ne conscients podrem canviar-los. El pensament mai és lliure del tot, pensem el que pensem, perquè ambdós sistemes –patriarcal i capitalista– es doten de vacunes que els permeten la permanència. Tots hem estat educats en un pensament androcèntric hegemònic que ho impregna tot. Només si en tenim consciència ens podem deseducar i reeducar en una nova visió del món. Fixem-nos com preguntem a la parella que espera un nadó: és nen o és nena? No és una pregunta ni neutra ni innocent. Les expectatives que tinguem a l’hora d’educar una persona tenen impacte en el que aquesta pugui arribar a fer i ser. I no, no esperem el mateix d’un nen que d’una nena! El sexe-gènere explica moltes de les desigualtats més vistoses de la nostra quotidianitat. Les dones hem aconseguit la igualtat formal i si voleu legal, però queden les estructures i els comportaments que fan que continuem patint discriminació. La discriminació de gènere sol anar associada al sexe. Alguns experts parlen de tres sexes (mascle, intersex i femella) o de cinc (mascle, pseudohermafrodita masculí, hermafrodita autèntic, pseudohermafrodita femení i femella). El gènere és binari però no pas el sexe i això fa més complex tot acte educatiu, que ha d’atendre la persona en totes les seves dimensions. Com educar i no discriminar els sexes considerats minoritaris? Ens hem de dotar d’eines que facin visibles les desigualtats, que permetin identificar comportaments sexistes i analitzar quins beneficis o perjudicis se n’obtenen. Ens cal saber com se senten les persones quan provoquen o quan pateixen situacions de discriminació i hem de disposar d’estratègies que ens permetin desarticular comportaments sexistes. Tot educador haurà d’estar al costat del que pateix, se senti nen o nena, amb un sexe o un altre, perquè l’ha de protegir i acompanyar, especialment en aquells casos que les identitats no gosen construir-se tal com se senten.

Hem estat educats en un pensament androcèntric que ho impregna tot. Només amb consciència ens podem reeducar

Nena o nen?