Només 13 dels 32 municipis de més de 1.000 habitants del Vallès Oriental registren una renda disponible mitjana superior a la mitjana catalana que, segons les dades que ha fet públiques l’Agència Tributària espanyola i que corresponen a l’any 2020, està situada en 25.434 euros. Són Vallromanes, que lidera el rànquing vallesà i se situa en la 10a posició de tot Catalunya, amb 34.811 euros; l’Ametlla, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Vilanova, la Garriga, Gualba, Lliçà de Vall, Vallgorguina, la Roca, Cardedeu, Sant Fost i Bigues i Riells del Fai. Caldes queda molt a prop de la mitjana catalana amb un renda disponible mitjana de 25.309 euros.
Al Vallès Oriental, la mitjana de la renda disponible se situa en 25.596 euros. Lleugerament per sota del Maresme o del Vallès Occidental i molt semblant a la catalana, segons les dades aportades a EL 9 NOU pel Consell Comarcal. La mitjana estatal és més baixa –22.706 euros–, una mica per sobre dels registres de la Llagosta i Canovelles, que són els municipis situats a la part més baixa del rànquing comarcal.
L’estadística de l’Agència Tributària només aporta dades de les poblacions de més de 1.000 habitants. Ofereix una perspectiva integral (tant les rendes subjectes a l’IRPF com les exemptes) de la renda personal bruta (abans de reduccions, mínims i despeses deduïbles) de les persones declarants. En el cas de la renda disponible mitjana, és una estimació que descompta a la renda bruta la quota líquida resultant de l’impost i les cotitzacions socials i drets passius a càrrec de la persona treballadora que consigna a la seva declaració, segons detalla l’Agència Tributària en la metodologia de càlcul d’un indicador que permet disposar “d’una variable de capacitat econòmica lliure de distorsions fiscals”.
“Com a comarca, no estem malament”, indica Jordi Manils, conseller del Consell Comarcal delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Estudis i regidor a Montmeló. També valora que “la mitjana comarcal s’assembla força a la mitjana metropolitana”.
“Una comarca desigual”
Manils destaca que un gruix de poblacions estan amb rendes mitjanes d’entre 24.000 i 27.000 euros, “amb quatre o cinc que despunten per dalt i quatre o cinc que ho fan per baix”. Amb tot, aquest indicador mostra el Vallès Oriental com “una comarca desigual” on el municipi més ric gairebé dobla el que té menys recursos. Per Manils, “aquest és un motiu de reflexió”. “I totes les administracions hauríem d’estudiar-ho per veure què podem fer perquè això no passi. Tots tenim responsabilitats.”
En el cas de Canovelles, situat a la part baixa, amb una renda mitjana de 22.379 euros, l’alcalde, Emilio Cordero, valora que “malgrat la pandèmia” les xifres es mantenen “bastant estables”. “Això vol dir que el treball és estable. Som un poble de classe treballadora.” Aquestes xifres “ens fan treballar molt més perquè els nostres ciutadans puguin gaudir d’uns serveis de qualitat independentment dels seus recursos i puguin accedir a la cultura, l’esport…” Posa l’exemple de les subvencions a entitats esportives del municipi “que permeten que molt infants puguin practicar esport” o de l’esforç que es fa per prestar serveis culturals –amb equipaments com el teatre de Can Palots– o socioeducatius. L’alcalde Cordero també ressalta que Canovelles és un municipi viu amb “molta activitat comercial” al mateix municipi.
Retrocés a 14 poblacions
Respecte al 2019, l’any 2020 hi va haver un retrocés de la renda disponible mitjana a 24 dels 32 municipis del Vallès Oriental analitzats. Les caigudes més grans es registren als municipis situats a la part alta del rànquing: Vilanova (-2.577 euros), la Garriga (-2.128), l’Ametlla (-1.757) o Vallromanes (-1.674). També destaca el cas de les Franqueses (2.001 euros de davallada), que fa que quedi per sota del a mitjana catalana. I són vuit els que registren dades positives tot i que amb ascensos més reduïts. Lidera Figaró i per sota queden Sant Antoni de Vilamajor (+696), Lliçà de Vall (+575) i Vallgorguina (+497).
Figaró, el municipi que creix més
El municipi del Vallès Oriental que va experimentar un creixement en xifres absolutes més significatiu de la renda disponible mitjana entre els anys 2019 i 2020 és Figaró. Va pujar 1.133 euros. Això li va permetre pujar 67 posicions en el rànquing català: de la 252 a la 185. Amb aquest creixement, la renda disponible mitjana dels veïns de Figaró se situa en 23.692 euros. És una xifra, però, encara inferior a la mitjana catalana (25.434 euros) però superior a l’Estatal (22.706 euros).
L’alcalde, Ramon Garcia, atribueix aquest increment a l’empadronament al poble de persones que abans vivien a Barcelona i la Garriga que han comprat habitatges en venda al poble. “Suposem que aquest és el motiu de la pujada de la renda mitjana”, diu Garcia. Núria Maynou, tècnica de l’Observatori del Vallès Oriental, que depèn del Consell Comarcal, recorda que els creixements de població als municipis “ajuden a remoure les dades” i faciliten que es registrin increments. Al Moianès, Castellterçol és el municipi de més de 1.000 habitants d’aquesta comarca que registra una pujada més gran: 2.140 euros més de mitjana l’any 2020 respecte al 2019.
L’impacte de la pandèia
A l’hora d’analitzar les xifres, cal tenir present l’impacte que la pandèmia de la covid va tenir en moltes famílies l’any 2020. Núria Maynou, tècnica de l’Observatori del Consell Comarcal, destaca que, a diferència de la crisi immobiliària de 2008, “la gent ha ingressat una mica menys però ha seguit ingressant pels ERTO” que va impulsar el govern de l’Estat.
Els creixements de població
Maynou també apunta que els municipis amb menys població –per tant, amb menys titulars i menys declaracions de renda– les xifres són més volàtils perquè un increment important d’ingressos d’una o dues persones –per rendes de treball però també per un premi de loteria– poden fer incrementar les dades de manera notable sense que això es tradueixi en una millora global de la situació del conjunt de la població d’aquell municipi.
