Beatriz Ortuño va obrir el juliol de 2020, en plena pandèmia, Coromines Coffe & Bakery, al carrer Joan Corominas, darrere mateix de l’escola Lledoner. Treballava d’administrativa en una empresa que va tancar i va optar per muntar el seu propi negoci. “Volia alguna cosa que no es pogués fer per internet i l’opció era el pa i el cafè”, explica a EL 9 NOU. També tenia molt clar que volia una feina que li permetés conciliar amb la família i que fos a prop de casa seva. “Volia poder-ho fer tot a peu.” I ho ha aconseguit.
El seu és un dels primers negocis oberts al públic del nou barri que es va consolidant i que ja té un terç dels 1.061 habitatges previstos construïts. “Sabíem que al principi estaríem sols”, diu com una avantatge. Va triar el local buscant la proximitat amb les escoles i el parc. Amb tot, els inicis “van ser durs” perquè van coincidir amb les limitacions de les primeres onades de la covid.
“Però vam aguantar!” “Ara ja tenim rodatge, és una altra cosa.” Ortuño fa un horari molt lligat amb l’activitat de l’escola: de 8 del matí a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda. Creu que el barri necessita “altres negocis” com una fruiteria o algun supermercat. “Ens beneficiaria a tots”, assegura.
Un altre dels negocis que ha obert al barri és un centre de fisioteràpia. Fa un any i mig, Gerard Reixach hi va traslladar l’activitat que abans tenia en un local de lloguer del carrer Joan Prim, més amunt de l’església dels Frares. Com Ortuño, va fer una aposta per comprar el local. “La diferència amb el que pagava de lloguer era mínima”, explica. Ell és fisioterapeuta i treballa amb la seva parella, Noelia Romero, que és quiromassatgista. El trasllat a poca distància els va permetre mantenir els clients que tenien. “Per aquí, és més fàcil aparcar”, diu. També ha sumat nous usuaris del mateix barri. “Venen perquè ens han vist.”
Disposar de més comerços al mateix barri és una de les necessitats que constaten les persones que hi han anat a viure. “Falten coses per al dia a dia. A molts edificis, hi ha locals però estan buits”, exposa Víctor Martínez, que viu al barri des del 2014. Va venir procedent de Terrassa: “Buscàvem un tipus de pis i aquí el vam trobar” per les característiques i el preu, indica.
A més, “van valorar el tema de les escoles” i que els quedava més a prop de la feina. Albert de Sande, que fa vuit anys que viu al Lledoner, indica que “la falta de certs serveis” com botigues d’alimentació és “un debat present entre la gent del barri”. També reclama més presència de serveis municipals. Per exemple, de neteja, poda dels arbres o seguretat. Ell va optar pel Lledoner perquè hi va trobar el tipus de pis que buscaven. “Primer de tot, ens vam fixar en l’habitatge.” “El tema de les escoles tampoc ens amoïnava gaire”, admet. Amb tot, quan han tingut fills, han optat per l’escola bressol i l’escola pública del barri.
L’opció de trobar un pis més gran també va portar Ismael Fortuny fins a la zona nova del Lledoner. Ells vivien al tram antic del carrer Ripollès, a pocs centenars de metres. “En tenir una criatura, buscàvem un pis més gran. Vam veure els nous blocs i vam comparar preus.” Valora, també, aspectes com la proximitat al centre o a serveis com les escoles, el CAP o l’estació de tren de Bellavista. “És un barri amb espais oberts entre els edificis i parcs per a la canalla”, diu en contraposició amb la part antiga on vivien.
{{ comment.text }}