Els capitosaures no estaven sols a l’espai de l’actual massís del Montseny fa uns 245 milions d’anys. Un treball d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) han descrit una nova espècie de rèptil que es trobava en aquesta zona i que, fins ara, era desconeguda per la ciència. S’ha batejat amb el nom científic de Kapes signus. El nom específic, signus, s’ha escollit per vincular-lo al terme llatí que es feia servir per referir-se al Montseny: mont-signus.
Aquesta espècie es creu que va conviure amb altres animals com l’amfibi gegant Calmasuchus acri , identificat l’any 2011 a partir d’unes restes trobades al Pla de la Calma. Les revelacions s’han fet a partir de l’anàlisi de restes dentals fòssils. Entre aquestes moltes s’ha atribuït al capitosaure del Montseny descrit al 2011 a partir d’unes restes excavades al jaciment de la Mora, al Pla de la Calma.
L’estudi s’ha fet en una zona amb estrats geològics caracteritzats pel seu color rogenc que estan datats de fa entre 242 i 245 milions d’anys. Aquí els investigadors han identificat fins a vuit tipus diferents de dents que pertanyen a diversos grups d’animals que ja no existeixen.
Entre aquests, s’hi troben uns grans amfibis que externament recorden els actuals cocodrils (temnospòndils capitosàurids), els avantpassats dels dinousaures i dels cocodrils moderns (arcosauromorfs) i uns petits rèptils herbívors de cos robust (procolofònids).
Segons els investigadors, la descripció de la nova espècie de rèptil procolofònid amplia la distribució geogràfica d’aquest grup de petits rèptils que van persistir al planeta fins fa uns 200 milions d’anys. “La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, sosté Josep Fortuny, autor sènior de l’ICP-CERCA. El treball també descriu les interaccions entre espècies: el capitosaure tenia un paper crucial com a superdepredador en ambients aquàtics.
