Feia temps que volien ser agents rurals però el fet que no es convoquessin noves places durant una dècada els va impedir materialitzar el seu objectiu de forma immediata. Fins aquest mes de març, quan s’han incorporat plenament a aquest cos de la Generalitat després de superar l’oposició, el procés de formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i els sis mesos de pràctiques a dos destins diferents.
És la trajectòria coincident de l’Albert, de 43 anys i veí de Granollers; d’en Ferran, de 38 anys i també resident a Granollers, i d’en Miquel, fill de Taradell (Osona) però que actualment viu a Sant Feliu de Codines. Són tres dels quatre vallesans que formen part de la nova promoció de 54 agents rurals.
En Ferran va estudiar Biologia a la UAB. “En les pràctiques del darrer curs, vaig coincidir amb agents rurals i vaig pensar que m’agradaria treballar d’això”, explica. L’Albert va fer Geografia i va estar treballant a l’actual ISGlobal fent tasques de recerca. “La temporalitat dels contractes em va fer repensar la dedicació a la recerca i vaig pensar que la feina d’agent rural podia ser una bona opció” perquè pels orígens familiars sempre ha tingut “connexió amb el camp i l’entorn rural”.
En el cas d’en Miquel, “ja els havia vist treballar quan era petit i ja em tirava”, detalla. El 2009, quan encara estava estudiant Ciències Ambientals a la Universitat de Girona, va presentar-se a la darrera oposició que s’havia fet abans de la del 2020. “Estava acabant la carrera i no m’ho vaig poder preparar”, explica en Miquel, que no la va superar. Ell ha cobert aquests anys, “fent una cosa similar”: ha treballat de guarda de la Diputació de Barcelona. Durant gairebé 10 anys, ha estat als parcs del Montseny, del Garraf i a Sant Llorenç del Munt, on ha passat l’etapa més llarga.
L’Albert i en Ferran ja van començar a preparar l’oposició el 2011 pensant que hi hauria una nova convocatòria de places al cap de poc temps. En el cas d’en Ferran, ha estat treballant aquest temps com a administratiu en un centre sanitari.
De tots tres, l’Albert és qui té el destí més lluny: a la comarca de l’Urgell. “Espero el proper concurs de trasllats per poder-me acostar una mica més a casa”, diu. En Miquel ha aconseguit plaça al Baix Llobregat i, en Ferran, al Maresme. Els dos períodes de pràctiques de tres mesos els havien fet a diverses comarques: al mateix Vallès Oriental (Ferran), a la Selva (Ferran i Albert), al Vallès Occidental (Albert i Miquel) i al Bages (Miquel).
Els nous membres del cos d’Agents Rurals tenen força clar el camí d’especialització que els agradaria seguir dins del cos. En Miquel se sent atret pels temes de fauna i li agradaria poder formar part del grup especialitzar en furtivisme i verins. En Ferran vol encaminar-se cap a temes relacionats amb incendis i recursos forestals després d’un temps “tocant-ho tot i aprenent al màxim”. L’Albert preveu “estar uns anys com a agent base per tocar tots els pals”. Tot i així, li atreuen els temes relacionats amb els incendis, la fauna i la gestió del medi natural.
De la feina, destaquen la variabilitat de coses que poden fer al llarg de tot un dia. “Arribes a la base i no saps mai què tocarà”, indica l’Albert. “Els Agents Rurals som competents en moltes coses. Cada dia és diferent”, indica en Ferran. També valoren que estan en contacte amb la natura. En el cas de l’Urgell, l’Albert també valora el contacte amb els pagesos. També s’hi troba en Miquel quan volten pel Parc Agrari del Llobregat.
Reconeixen que la feina d’agent rural no és tan coneguda com la de bomber o mosso d’esquadra. Sobretot, als entorns més urbans. “Depèn de la comarca on estigui. A les més rurals, és més fàcil que algú s’hagi relacionat algun cop amb els Agents Rurals”, exposa en Ferran. “Som com el germà petit”, comenta l’Albert. Amb tot, “cada cop es coneix més però encara em sembla poc”, diu en Miquel.
