ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Núria Vila, de 40 anys, ha dissenyat “La llavor” que estrena la sala d’exposicions de l’Aula de Natura del parc del Falgar i la Verneda de les Franqueses. La mostra es pot visitar els caps de setmana fins al 16 d’abril.
Què hi trobaran els visitants, a l’exposició “La llavor” que acabeu d’estrenar a l’Aula de Natura del Parc del Falgar, a les Franqueses?
Hem estat un temps amb la Cristina Casademunt treballant la proposta conceptual sobre el futur del Falgar i hem proposat definir-lo com a parc d’acció climàtica. L’exposició vol ser justament la llavor del que volem que floreixi al Falgar en un futur. Hem posat en context la situació en què ens trobem i vol ser un espai per reflexionar sobre el canvi climàtic, però des d’una actitud positiva. O sigui, la realitat és molt crua, però cal difondre què és el que podem fer cadascú, que nosaltres podem ser generadors de canvi.
Què volen dir amb “parc d’acció climàtica”?
Volem dir, sobretot, que tan important és el que hi ha a dins de les parets de l’Aula de Natura com el que hi ha a fora, a l’entorn natural del Parc del Falgar i la Verneda. Tot el que passi al parc ha d’estar pensat per revertir la situació d’emergència climàtica i, sobretot, perquè tothom prengui consciència del que passa.
Expliquen que la mostra de “La llavor” vol ser “un refugi d’actituds rellevants”. Com ara quines?
“La llavor” presenta el futur que nosaltres volem i que és el que acabarà florint: ara hi ha més arbres al Falgar, aquests arbres creixeran, s’estan recuperant espècies de flora i fauna… Així, doncs, tots els materials artístics de l’exposició giren al voltant d’aquests conceptes. Per exemple, l’audiovisual de Greenpeace o les cadires de la Fundació Arrels dissenyades per Curro Claret. Aquesta fundació acompanya gent sense sostre i recullen fustes del carrer per convertir-les en mobiliari. Quan parlem d’acció climàtica hem de parlar també de circularitat. Per això, quan hem necessitat materials els hem anat a buscar al GRID Granollers, la plataforma d’economia circular. O sigui, residus d’una altra empresa que nosaltres els hem pogut reutilitzar. El logotip del parc que hi ha en una de les lones de l’entrada està pintat amb marro de cafè, perquè la recuperació és una actitud rellevant. La proximitat també és rellevant, per això molts artistes que hi han participat són de la comarca. I com a cloenda, cal pensar global i actuar en local. Entre tots podem canviar les coses.
Vostè es defineix com una dissenyadora sostenible.
Ara canvio la paraula sostenibilitat per impacte positiu perquè la paraula sostenibilitat pot ser molt perversa. Intento reduir l’impacte ambiental de tot el que faig, procuro que allò que faig generi menys petjada mediambiental. I intento treballar molt la circularitat, com allò que dèiem de la lona de l’exposició de “La llavor”. Abans era un residu i ara l’hem tornat a posar en circulació. I cal preguntar-se també com es pot optimitzar al màxim, des de la industrialització fins als materials d’un disseny que es crea.
Vostè defensa també que s’ha de lluitar contra la contaminació digital.
És que quan es parla de la contaminació dels plàstics, per exemple, tothom la visualitza ràpid. Però i impactes menys evidents, com l’impacte digital? El món digital és la tercera indústria més contaminant del planeta, per sobre de l’aeronàutica. Tot el que é digital no és tangible i no ens adonem de l’impacte que genera. Tot allò que pengem on line es guarda en un servidor i aquests servidors estan engegats les 24 hores i, a més, necessiten molta refrigeració. Això és un drama. Cada cop més gent accedeix a aquestes tecnologies, cada cop guarda més coses, i tot això gasta molts recursos energètics, moltes matèries primeres. Només ens fixem en allò que es veu i oblidem el que no es veu, com la contaminació digital.
{{ comment.text }}