La lluita per la conservació de la bassa de la Bòbila i la seva biodiversitat no és l’únic front obert en aquesta zona. Fa un any, l’empresa Promotora Mediterránea 2, SA, va presentar una sol·licitud de permís d’investigació minera per a recursos d’argila a l’àrea extractiva María Dolores de l’antiga bòbila. És una superfície d’entre 220 i 225 hectàrees entre els termes de Llinars i Sant Antoni i inclou l’espai on hi ha la bassa.
Tal com ja va explicar EL 9 NOU, al març, la Direcció General d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball va publicar un anunci sobre la sol·licitud i donava 20 dies hàbils per fer-hi al·legacions. Entre les que s’han pogut presentar a temps, hi ha la de l’organització agrària Asaja i la d’alguns propietaris.
A l’àrea d’aquest permís d’investigació hi ha zones de bosc i d’una alta activitat agrícola i ramadera i masies com Cal Burro, Can Brunet, Can Fradera, Can Tàpias, Can Rusiñol o Can Soler. “Hem vist la zona i la nostra masia entra a la quadrícula dibuixada”, explica Carme Pascual, de Can Soler.
També hi ha dins de l’àrea la finca on hi tenen vedells. Per això, han presentat una al·legació. “No se’ns ha avisat, ho vam veure en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament”, es queixa Pascual, que afegeix que “les màquines poden fer malbé els camps”.
La propietària dels terrenys de Can Tàpies i els germans Martí i Susanna Girabent, propietaris de la granja, han presentat una al·legació que posa en evidència que “són unes terres cultivades, que s’hi fa una activitat”.
“D’aquestes terres, obtenim el menjar per a la granja de vaques”, explica Susanna Girabent. Pascual es va posar en contacte amb veïns per informar-los de la publicació de l’anunci. Alguns, però, no van tenir temps per fer al·legacions.
Els propietaris de Can Soler es van posar en contacte amb Rosa Pruna, presidenta de l’organització agrària Asaja, que ha presentat una al·legació. Expressa “el rotund desacord amb relació a l’esmentada investigació minera” i demana que “s’informi de manera clara i concreta de quines actuacions s’han de fer i quin impacte pot tenir a tots els afectats de la zona i, sobretot, a les empreses agrícoles i ramaderes”.
Les al·legacions se centren en la manca d’informació, ja que no s’ha notificat de manera personal a cada propietari. També en la manca de transparència. “Els afectats se n’han assabentat per casualitat.”
L’impacte a les residències i a l’activitat econòmica és molt elevat”, apunta Asaja. Per a l’organització agrària, “qualsevol canvi representa un impacte tant a la zona de conreu com de reducció dels ingressos que tenen de les seves finques”. “No sabem quin tipus d’actuacions s’han de fer, però qualsevol actuació minera pot comportar desviaments de les aigües freàtiques, pèrdues en els rendiments de les collites”, denuncien.
Sant Antoni també fa al·legacions
Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor també ha presentat una al·legació, ja que considera que a la zona hi ha terrenys agrícoles d’alta producció. A més, “és al costat del futur camp agrovoltaic que hem projectat”, lamenta l’alcalde, Raül Valentín.
